La immigració: el filó de Podem per diferenciar-se de Comuns
El partit lila retreu als seus exsocis que no fessin pinya per pressionar el PSOE i Junts per a la regularització de mig milió de migrants
BarcelonaComuns i Podem segueixen a Catalunya camins separats des del trencament entre el partit lila i Sumar a l'estat espanyol. El distanciament entre totes dues formacions va fer impossible una llista conjunta a les eleccions catalanes del 2024, on Podem, sense candidat i amb una direcció tocada de mort, va optar per no concórrer. Sí que ho va fer a les europees, on la candidatura liderada per Irene Montero va superar a Catalunya la que capitanejava Jaume Asens. Però, més enllà dels dards constants de Podem a Sumar per la seva relació amb el PSOE, les diferències programàtiques entre ells han estat fins ara poc palpables, fins al punt que dins dels dos espais ha circulat la directriu d'intentar distanciar-se de l'altre per poder competir per un electorat propi —tot un hàndicap tenint en compte que, en alguns ajuntaments, encara comparteixen grup—. Ara bé, el traspàs de les competències en immigració a Catalunya, pactat entre el PSOE i Junts, ha marcat un punt d'inflexió en aquesta dinàmica. Podem el va tombar, juntament amb PP i Vox, mentre que els Comuns van optar per defensar-lo malgrat la divisió interna dins de Sumar.
Recollint el posicionament de l'entitat Regularización Ya, Podem va negar-se a votar el traspàs assegurant que el text era "racista" per vincular la saturació dels serveis públics a l'increment demogràfic, destinar més agents dels Mossos a tasques d'estrangeria i situar la immigració com un factor que pot posar "en risc" la cohesió. Els liles també van argumentar que, si Junts reclamava ara aquestes competències, no era per millorar les condicions de vida dels migrants, sinó per evitar fuga de vot cap a Aliança Catalana. Per contra, el text també reconeixia l'aportació dels migrants a l'economia espanyola i transferia la gestió dels CIE a la Generalitat, que havia posat en marxa un grup de treball per estudiar quins recursos caldrien per desplegar aquestes competències.
"Fan seguidisme del PSOE"
Fonts de la direcció de Podem Catalunya reiteren a l'ARA que estan a favor de més autogovern i que, per tant, s'avenen a parlar-ne de nou en el futur. La seva condició és que es desbloquegi la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Regularización Ya per donar papers a més de mig milió de migrants, sigui amb un canvi de posició de Junts al Congrés o amb un gest per part del govern espanyol, aprovant-la per decret llei. En aquest sentit, lamenten que ERC i Comuns no fessin palanca amb ells per aconseguir-ho i recorden que dirigents com Gabriel Rufián (ERC) o Gerardo Pisarello (Comuns) van arribar a admetre que la llei tenia aspectes que no els agradaven. "Fan seguidisme del PSOE, però hi ha coses en què no et pots posar de perfil", lamenta una dirigent de la formació lila.
De fet, durant el debat parlamentari la portaveu de Comuns, Aina Vidal, va reconèixer que, si el text hagués passat la presa en consideració, Sumar hauria introduït esmenes al preàmbul i al text. Va defensar, però, el seu vot a favor, malgrat assumir que Junts presentava aquesta proposta pensant "en les enquestes": "Però les competències no són d'un partit. Són de la ciutadania. Es deleguen en la Generalitat, una institució democràtica", va dir, des de la tribuna del Congrés, ressaltant que les mesures que introduïa la llei eren, sobretot, de caràcter administratiu. Això no va impedir que el grup de Sumar es dividís en la votació: la Chunta Aragonesista i Compromís van votar-hi en contra, impugnant també el "marc" d'una llei que, a parer seu, assenyala injustament els migrants. Un punt que, segons Podem, posa en evidència que els Comuns es van equivocar de bàndol i van prioritzar l'eix nacional a l'antiracista.
Candel, referent de Comuns
A preguntes d'aquest diari, fonts de la direcció de Comuns no concreten què és el que haurien canviat del preàmbul o del text que finalment va decaure. Reiteren que el partit està a favor de "més autogovern i més competències per a Catalunya", però també de la regularització de migrants que Podem ha posat com a condició per tornar a abordar aquesta negociació. "És un error contraposar aquests dos elements", apunten fonts de la cúpula de Comuns, que lamenten el "tacticisme" i la "mirada política de curta volada" en aquest debat. Altres fonts del partit assenyalen que encara no hi ha hagut un debat en profunditat, que reculli propostes des del territori per debatre-les en l'àmbit de la direcció, sobre quin argumentari cal desplegar pel que fa a la immigració i la convivència davant l'extrema dreta. Debatre amb les bases els grans eixos dels posicionaments polítics va ser una de les grans demandes a l'assemblea extraordinària de Comuns el passat novembre.
Tot i així, els comuns sí que han començat a aixecar la bandera de la integració a partir de la llengua com a element de cohesió. Per fer-ho, han recorregut als clàssics: la figura de l'escriptor Paco Candel, vinculat al PSUC, va vertebrar l'acte propi de la formació per la Diada Nacional, coincidint amb el centenari del seu naixement. Ho resumia així la cocoordinadora de Comuns, Candela López, glossant la idea "d'un sol poble", transversal al catalanisme: "La catalanitat no és un carnet d’identitat, no és sang ni pedigrí. La catalanitat és vida compartida, és fer escola junts, aixecar els barris, lluitar per millorar les condicions de vida dels veïns".
La figura de Candel connecta els comuns amb unes sigles, les del PSUC, de les quals es reivindiquen hereus. Això també els permet marcat perfil respecte de Podem. Fins i tot quan es presentaven junts, a Comuns ja treien pit de ser l'organització que tenia implantació i bases al territori —herència, al seu torn, d'ICV— per davant de Podem, que ha maldat per construir-se una militància a Catalunya durant anys marcats pels continus canvis de direcció i batusses internes. L'últim d'ells va ser al juny, quan va assumir-ne el lideratge la nova coordinadora general de Podem Catalunya, María Pozuelo.