Què diuen les entitats antiracistes sobre el traspàs de competències en immigració?

BarcelonaMalgrat que la gran part de partits catalans van celebrar el pacte perquè la Generalitat assumís més competències en immigració, el text no ha aconseguit generar un consens entre les entitats antiracistes i que treballen amb migrants a Catalunya. Tanmateix, i més enllà de la proposició de llei abocada al fracàs aquest dimarts pel veto de Podem, hi ha un punt en què totes elles coincideixen: el més urgent és la reforma de la llei d'estrangeria i les condicions "precàries" de vida que imposa als migrants que arriben o que ja són a Espanya. L'enduriment del discurs migratori per part de Junts també és una preocupació compartida entre els col·lectius antiracistes, que alerten, al mateix temps, del gir de la Unió Europea amb el pacte migratori, que blinda les fronteres i amenaça els drets humans. A partir d'aquí, hi ha qui entén que el partit de Ione Belarra fa bé d'imposar-se i intentar fer valer els seus quatre diputats per aconseguir que el PSOE es mogui amb la regularització anunciada (i pendent), i hi ha qui considera que Podem s'ha basat en arguments fal·laços per justificar el seu vot.

"El primer ha de ser la regularització, no incrementar els efectius policials per al control migratori", subratllen a l'ARA fonts de Regularización Ya, l'entitat que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) amb el mateix nom per donar papers a mig milió de migrants –ara encallada–. L'entitat dona ple suport a la posició de Podem en aquesta negociació, que ha demanat que l'assumeixin Sumar i ERC, i alerta que, segons la disposició addicional segona del text, el pacte suposaria un creixement dels efectius dels Mossos: concretament, de 26.800 fins al 2032, amb l'objectiu de "complir amb les facultats delegades en la present norma i aquelles altres que es puguin determinar". Per a aquesta plataforma, això és "molt perillós" perquè suposaria que els Mossos se sumessin a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional pel que fa a la detenció de migrants en situació irregular amb qui es trobessin, per exemple, en manifestacions o en desnonaments. Ara mateix, però, la policia catalana ja fa aquesta mena de tasques de bracet de la Policia i la Guàrdia Civil, fent fins i tot trasllats als CIE.

A favor o en contra?

Des de Regularización YA, que agrupa uns 900 col·lectius, insisteixen que no estan "ni a favor ni en contra" del traspàs al Govern. Ara bé, insisteixen que cal rebutjar-lo, almenys, fins que Junts no deixi de "segrestar" la ILP sobre la regularització i no abandoni un discurs amb què, a parer seu, busca competir electoralment amb l'extrema dreta d'Aliança Catalana. És un argument que també secunden des d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Totes dues entitats denuncien un greuge que posa de manifest l'auge de posicions racistes a dins de les institucions: les traves que un total de 37 ajuntaments posen en aquests moments a Catalunya per empadronar-se, segons un informe de la Xarxa d’Entitats pel Padró, malgrat els cursos de formació que la Generalitat ha posat en marxa per evitar-ho.

En aquesta llista hi ha alcaldes de Junts, però també del PSC i d'ERC. Ara bé, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme recorda que són els alcaldes juntaires els que han fet bandera del que els permetria fer el traspàs pactat amb el PSOE respecte de les inspeccions associades al padró i les màfies que cobren per facilitar fraudulentament la inscripció. Ho va fer, per exemple, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès: "Si en tinguéssim la competència, segurament ho podríem resoldre nosaltres. Posaríem fil a l'agulla, com hem fet amb les inspeccions, i podríem fer el procés de denúncia i iniciar la investigació", va dir l'alcalde a RAC1. Aquestes declaracions han escandalitzat l'entitat, que sosté que si hi ha màfies és per les dificultats que els ajuntaments posen als nouvinguts per empadronar-se. "Si volen fer igual que amb la llei del padró, per a això no fan falta competències", lamenten fonts de l'organització.

D'altra banda, i després de la polèmica que va generar Ione Belarra afirmant que el traspàs suposaria que els Mossos fessin més batudes "racistes", Regularización Ya i Unitat contra el Feixisme afegeixen que ara ja hi ha ara identificacions per perfil ètnic. Així ho va recollir també l'entitat SOS Racisme, que des del 2018 estudia com els Mossos apliquen l'anomenada "perfilació racial". Ara bé, pel que fa a la llei pactada entre Junts i el PSOE, i responent a aquest diari, SOS Racisme assegura que no en fa cap valoració.

La descentralització

Però també hi ha entitats que, més enllà del text pactat, sí que són favorables al traspàs competencial. L'ONG Lliga dels Drets dels Pobles, per exemple, considera que la norma té aspectes "més positius i d'altres més qüestionables". Entre aquests últims inclouen el preàmbul, que consideren "més que deficient", ja que no reconeix el "deute" del Nord Global amb el Sud Global i la responsabilitat que tenen les potències mundials en els conflictes i desigualtats en els països empobrits. En canvi, aquesta ONG sí que considera positiu que Catalunya pugui fer-se càrrec de més competències i veuen fora de lloc les declaracions de Belarra assegurant que el traspàs suposaria per se més racisme institucional per part dels Mossos.

El model descentralitzat també és, d'entrada, el que més agrada a la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. A aquest ens li preocupa el "marc discursiu" i la "mirada restrictiva" de la llei. Davant del text pactat entre el PSOE i Junts, fonts de l'entitat avisen que la prioritat ha de ser que les persones migrades siguin "ciutadans de ple dret", i no fer legislacions que les condemnin a estar en els marges de la societat (però igualment treballant en sectors precaris) fins que no entren en la roda de les autoritzacions de residència.