Per què és important que Mèxic sigui a la cimera progressista de Pedro Sánchez?
La presència de Sheinbaum marca un abans i un després després de la pausa de les relacions diplomàtiques el 2019
MadridAquest cap de setmana a Barcelona hi haurà moltes fotos, moltes cimeres i molta atenció mediàtica per la presència de líders mundials a la trobada progressista que organitza el president espanyol, Pedro Sánchez. Però n'hi haurà una que és especialment rellevant i que significa un abans i un després en la relació diplomàtica de dos països: Espanya i Mèxic. Després de vuit anys de tensió, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, trepitjarà l'estat espanyol i mantindrà una "breu trobada" amb Sánchez. No hi haurà una reunió governamental, però sí que els dos líders es deixaran veure junts i hi haurà una encaixada de mans.
La presència de Sheinbaum a Espanya és un pas important en la represa de relacions, ja que el vincle entre els dos països es va esquerdar absolutament a escala oficial quan l'Estat es va negar a demanar perdó pel seu passat colonial. Això es produirà a Catalunya, que no és aliena a la biografia de la presidenta mexicana. El seu primer marit, Carlos Imaz Gispert, era fill d'exiliats d'Espanya amb arrels basques i catalanes. La seva mare era Montserrat Gispert, una científica catalana que va créixer a Mèxic arran de l'exili de la seva família de la dictadura de Franco el 1942.
Què ha passat entre Espanya i Mèxic?
1977: la represa de les relacions
Comencem pel principi. Mèxic no va reconèixer mai el règim de Franco, sempre va ser fidel a la legalitat republicana vigent abans del cop d'estat del 1936 i va tenir un paper clau a l'hora d'acollir els exiliats espanyols fins al punt que Ciutat de Mèxic va ser seu del govern de la República a l'exili —després es va traslladar a París—. Per aquest motiu, les relacions entre Mèxic i Madrid no es van reprendre fins després de la caiguda del dictador, l'any 1977, de la mà del ministre d'Exteriors espanyol, Marcelino Oreja, i el seu homòleg mexicà, Santiago Roel. El colofó de la normalització de les relacions va arribar amb la visita del rei Joan Carles I a Mèxic, durant la presidència de José López Portillo, la primera d'un monarca espanyol des de la independència de país.
Augment exponencial dels vincles polítics i econòmics
Amb la represa de relacions, va començar la interlocució política i un augment dels intercanvis econòmics. Ho constata en el seu treball México y España, 40 años de reencuentro l'investigador de l'UNAM Mario Ojeda, que afirma que entre 1977 i 1981 es van "multiplicar per 26" els intercanvis econòmics i comercials entre els dos països. Les exportacions mexicanes a Espanya van passar de 21 milions de dòlars a 814 milions, i les exportacions espanyoles a Mèxic de 50 milions a 369 milions, cosa que va convertir Espanya en el segon client i el sisè proveïdor de Mèxic. Ara bé, aquestes relacions econòmiques agafen un to "paternalista" per part d'Espanya, en paraules del mateix Ojeda, i comencen els problemes amb l'entrada d'empreses espanyoles en sectors estratègics. De fet, al llarg dels anys l'Estat es converteix en el segon inversor a Mèxic després dels Estats Units, anota Luisa Treviño, llicenciada en relacions internacionals pel Col·legi de Mèxic i exdiplomàtica.
En tot cas, durant els primers anys, i sobretot des de l'arribada de Felipe González al govern espanyol, Treviño assenyala que la relació política és molt estreta. Situa en el 1992 una data important, quan es produeix la consolidació de la Cimera Iberoamericana a Mèxic —la primera s'havia produït un any abans a la capital asteca—. La presència de Mèxic en el conclave, explica l'especialista, és molt rellevant per a la resta d'estats de parla espanyola i portuguesa perquè és un indicador que serà una col·laboració de "germanor" i no de control de les antigues potències.
López Obrador: el canvi
L'arribada al poder d'Andrés Manuel López Obrador, que va arrasar a les eleccions presidencials del 2018, ho canvia tot. El seu projecte polític es basa en una recuperació de la memòria, una reivindicació dels pobles originaris i també una crítica a les inversions espanyoles a Mèxic, que qualifica de "saqueig". López Obrador critica obertament Repsol, Iberdrola i OHL, i promou una política de limitació dels inversors privats en sectors estratègics. En el marc d'aquest caldo de cultiu, el punt culminant de la ruptura amb Espanya arriba el 2019, quan amb motiu dels 500 anys de l'arribada d'Hernán Cortés a territori mexicà i la caiguda de Tenochtitlan –el 2021, l'imperi originari asteca—, López Obrador demana a Espanya que demani disculpes pels abusos comesos durant la colonització. Proposa una reunió al mes alt nivell per acordar un "relat compartit" sobre el passat: "Que el Regne d'Espanya expressi de manera pública i oficial el reconeixement dels greuges", deia el text. La carta, però, no va rebre resposta, i això va donar com a resultat una suspensió de les relacions diplomàtiques. Fins al punt que després de guanyar les eleccions, la nova presidenta, Claudia Sheinbaum, va deixar fora dels convidats a la seva presa de possessió el rei Felip VI.
Sobre aquest episodi, Treviño recorda que més enllà de la política exterior, els fets tenen una relació directa també amb la polarització dins de Mèxic. "Els pro López Obrador pensen que Espanya ha de demanar perdó; en canvi, els que són de dretes creuen que Espanya no ha de fer res", afirma. Una situació que es replica a l'Estat: mentre que l'esquerra veu necessaris gestos, des de PP i Vox reivindiquen fins i tot el paper espanyol en el passat. "Calia civilitzar Amèrica, hi vam posar un nou ordre", va arribar a dir la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que va esmenar la plana al gest del rei.
El punt d'inflexió
Per tots els motius anteriors, és rellevant el pas que fa Sheinbaum aquest cap de setmana. Per a Treviño, és un "inici de l'apropament" de nou entre els dos països i que ve precedit de moviments que ha fet prèviament Espanya. Cita un primer premi Princesa d'Astúries al Museu Antropològic de Mèxic el 2025 i també unes declaracions l'any passat del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en què va parlar de la "injustícia" del passat colonial. Alhora, enumera Treviño, també ha sigut clau el gest del rei Felip VI en el marc de l'exposició La meitat del món. La dona en el Mèxic indígena, al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. "Hi ha hagut controvèrsies morals sobre com s'exerceix el poder des del primer dia. Els Reis Catòlics, amb les seves directrius, tenien un afany de protecció. Després la realitat fa que no es compleixi com es pretén actuar i hi ha molt abús", va dir Felip VI, que ha sigut convidat al Mundial de futbol que acollirà Mèxic entre l'11 de juny i el 19 de juliol.
Dues dates clau
A banda de la presència de Sheinbaum aquest cap de setmana a Barcelona, hi ha dues dates clau més en un futur que decidiran si hi ha una recuperació total o no de les relacions entre Espanya i Mèxic. El 4 i 5 de novembre es preveu una reunió de la Cimera Iberoamericana a Madrid. ¿Hi participarà Claudia Sheinbaum? Per ara, no ho ha descartat, cosa que marcaria un abans i un després arran de la plantada que va inaugurar López Obrador el 2018. I l'altra data clau serà el 2027, quan farà 50 anys de la represa de les relacions el 1977. ¿Serà una efemèride que inaugurarà un nou cicle?