Judicialització
Política11/02/2024

Les instruccions eternes i les causes (encara) secretes del Procés que compliquen l'amnistia

Diverses causes judicials a l'independentisme s'han anat dilatant amb pròrrogues de la instrucció

BarcelonaDe l’1 d’Octubre del 2017 ja fa gairebé set anys i de les protestes per la sentència del referèndum aquest any en farà cinc, però les causes per aquests fets estan més vives que mai als tribunals. Malgrat que la llei d’enjudiciament criminal marca que les instruccions han de durar un termini d’un any, els jutges han fet diverses pròrrogues de la investigació per la seva “complexitat”, una qüestió que el president, Pedro Sánchez, s’ha obert a limitar (tot i que ja ha generat reticències) per seduir Junts en la negociació sobre l’amnistia.

L’operació Volhov esclata el 28 d’octubre del 2020 amb la detenció de 21 persones.

L’origen del cas

Volhov és una peça separada d’una altra causa sobre les subvencions de la Diputació de Barcelona que engega el 2016 el jutge Joaquín Aguirre i hi estava investigat Víctor Terradellas, exdirigent de CDC. La policia troba dos àudios després de la intervenció del seu mòbil el maig del 2018: una conversa amb l’exdirigent de CDC David Madí en què Terradellas parla d’un hipotètic finançament de la Generalitat amb criptomonedes; i una altra amb l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell en què parla de 10.000 soldats russos. A partir d'això s'obre una peça separada a la causa de la Diputació sobre la trama russa, en la qual també hi ha la mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, a qui estava investigant en una altra peça separada, i s'intervenen els mòbils de Madí, Vendrell i Xavier Vinyals l'estiu del 2019, que formaven part de l'estat major del Procés el 2017.

Cargando
No hay anuncios

Els pics mediàtics

El moment àlgid és la detenció de 21 persones el 28 d'octubre del 2020, entre les quals l'empresari Oriol Soler –també de l'estat major del Procés–, a qui se li requisa el mòbil. A partir d'aquí s'obren altres peces separades sobre presumpta corrupció política –algunes ja arxivades– i la trama russa queda en espera fins al 29 de gener passat, el dia previ a la votació de l’amnistia a la comissió de Justícia del Congrés: Aguirre prorroga la investigació perquè ha rebut una “nota anònima” dient que Puigdemont va rebre un emissari de Putin el dia abans de la DUI del 2017, i obre la porta a imputar per un delicte d’alta traïció, ara fora de l’amnistia.

L’operació Judes contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) va ser la primera que es va obrir per terrorisme contra l’independentisme a l’Audiència Nacional. Hi ha una dotzena de persones investigades.

Cargando
No hay anuncios

L’origen del cas

Tres setmanes abans de la sentència del Procés, el setembre del 2019, es va muntar un macrooperatiu contra els CDR dirigit pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, en què hi va haver nou detinguts, dels quals set van estar en presó preventiva fins a tres mesos. Aquests set encara han d’anar al jutjat cada quinze dies i no poden sortir d’Espanya. Tot plegat va partir d’unes diligències secretes, les 104/2017, que van nodrir una causa separada, a partir del seguiment a activistes.

Els pics mediàtics

L’esclat de l’operació abans de la sentència del Procés va ser, segons l’advocada de la defensa, Eva Pous (Alerta Solidària), un “avís a navegants” als manifestants. La instrucció es va tancar a mitjans del 2023 i l’altre pic mediàtic va ser l’obertura del judici oral el novembre passat en plenes negociacions Junts-PSOE per a la investidura. La Fiscalia ha demanat fins a 27 anys de presó per als acusats, mentre que les defenses han demanat suspendre el judici a l'espera de l'amnistia i al·legant la vulneració de drets fonamentals, ja que, entre altres coses, denuncien que no han tingut accés a l'origen del cas, les diligències 104/2017.

Cargando
No hay anuncios

És la investigació principal sobre les protestes per la sentència de l’1-O.

L’origen del cas

L’Audiència Nacional obre una causa per terrorisme després de l’ocupació de l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019. Però no és una investigació nova, sinó que el jutge Manuel García Castellón l’engega a través d’una peça separada d’una altra causa: les diligències secretes 104/2017.

Cargando
No hay anuncios

Els pics mediàtics

Quan s’obre la causa el jutge demana comissions rogatòries a Suïssa, Estats Units, el Canadà o Holanda i fa diverses intervencions telefòniques, però sense èxit. La causa no agafa gruix fins que el jutge del cas Volhov de Barcelona, després de detenir Madí, Soler i Vendrell li envia informació dels seus dispositius mòbils sobre Tsunami l’estiu del 2022. Ara bé, no és fins al 6 de novembre del 2023, després de les eleccions del 23-J i quan ja es negocia l’amnistia, que García-Castellón imputa formalment a dotze persones per terrorisme, entre les quals Marta Rovira i Carles Puigdemont. En aquest cas, la Fiscalia canvia de criteri: si bé des del 2019 avalava la tesi de terrorisme, després del 23-J rebutja investigar per aquest delicte i atribueix als fets el delicte de desordres públics agreujats.

Un total de 46 policies aniran a judici per les càrregues a l’1-O en escoles de Barcelona, entre agents i comandaments.

Cargando
No hay anuncios

L’origen del cas 

El cas arrenca amb diverses querelles per les càrregues policials a l’1-O que finalment assumeix el Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona. A través dels interrogatoris i l’anàlisi de les imatges de les càrregues, el cas passa de tenir 65 policies investigats a tenir-ne 46. L’instructor va valorar la condició de les persones que van rebre els cops i el nivell de violència. Finalment, queden fora de la causa cinc comandaments que les acusacions van demanar imputar. 

Els pics mediàtics

La instrucció d’aquesta causa s’ha allargat més de sis anys. Aquesta setmana ha tornat als titulars arran de la decisió de l’Audiència de Barcelona de confirmar el processament dels 46 policies. No és la primera causa relacionada amb les càrregues de l’1-O que anirà a judici: a banda, cinc agents estan processats pel cas Roger Español, que va perdre un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma.

Cargando
No hay anuncios

La macrocausa pels preparatius de l’1-O contra el sottogoverno que se segueix al Jutjat d’Instrucció 13 s’emporta la palma de les instruccions més llargues.

L’origen del cas 

Aquesta investigació arranca el 2017 arran de les denúncies contra el jutge i exsenador d’ERC Santi Vidal per declaracions en què assegurava que la Generalitat tenia les dades fiscals dels catalans de forma il·legal i plans per activar estructures d’Estat. Fa eclosió el 20 de setembre amb els escorcolls a la conselleria d’Economia i Hisenda i altres edificis de la Generalitat i, a partir d’aquí, es converteix en un calaix de sastre d’acusacions pel Procés.

Cargando
No hay anuncios

Els pics mediàtics

La instrucció es va arribar a tancar amb una trentena de processats, però el 2021 l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-la a petició de les acusacions. A més, des de 2023 també incorpora la investigació que es va obrir al jutjat 18 per investigar les despeses vinculades a l’acció exterior del Procés arran d’un informe del Tribunal de Comptes. Fa mesos que no hi ha novetats rellevants, però sí que ja hi ha judici previst contra tres de les persones que van començar a ser investigades al 13, però finalment van acabar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga.

Més causes secretes?

Les diligències 104/2017

Els advocats personats en aquestes causes assenyalen que encara hi pot haver causes secretes relacionades amb el Procés. Assenyalen les diligències obertes el 2017 pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, les anomenades diligències secretes 104/17, i de les que van sortir els casos de Tsunami, els CDR o el de Tamara Carrasco. D’aquesta investigació en curs, els lletrats consultats diuen que la Fiscalia s’hi refereix a les seves memòries anuals com a actuacions contra “l’independentisme violent” i temen que més endavant García-Castellón utilitzi el mateix modus operandi per obrir nous processos judicials relacionats amb l'independentisme.

Cargando
No hay anuncios

Cap de les defenses personades a l’Audiència té accés a aquesta “causa mare” ni tampoc saben qui hi ha investigat. Només coneixen l’any en què es van iniciar pel número del procediment, 2017, i que, per tant, té a veure amb l’organització del moviment independentista pel referèndum. També assumeixen que hi ha intervencions de dispositius mòbils que han servit per alimentar les altres peces, la qual cosa –denuncien els advocats– els ha situat en una posició d’“indefensió” perquè no tenen accés a tota la documentació. “Trosseja les peces”, apunta un advocat consultat, remarcant que per això és el mateix jutge, García Castellón, qui porta el Tsunami i els CDR. ¿Què passa, doncs, si surten causes a la llum més endavant? Si encaixessin en la casuística que preveuria la llei d’amnistia, entrarien, però en cas que el jutge interpretés que no –sigui pel delicte o els fets–, en quedarien fora.