LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 28/02/2021

Jaén, Linares i Hasél, tres fotografies del malestar

2 min
Un home fotografiant-se davant una barricada una nit d’aldarulls a Barcelona pel cas Hasél.
Disponible en:

Convé veure El año del descubrimiento ara que s’acaba un mes de febrer marcat per les protestes al carrer. El documental dirigit per Luis López Carrasco mostra un punt cec de la història moderna d’Espanya, un episodi esborrat de la memòria històrica més recent. L’any 1992 -mentre a l’Estat tot girava al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla-, la reconversió industrial -exigida com a requisit per formar part de la Unió Europea- tancava fàbriques l’una rere l’altra, i a Cartagena els aldarulls pel tancament de l’empresa pública de construccions navals Bazán va acabar amb el Parlament murcià en flames pel llançament de còctels Molotov. Convé veure El año del descubrimiento per agafar perspectiva ara que el malestar recorre molts vespres els carrers de Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Vic, però també els de Linares i Jaén.

Com en el cas de Múrcia el 1992, tampoc ara s’està parant atenció a les protestes de Jaén. Fa dues setmanes milers de cotxes van col·lapsar la ciutat andalusa en protesta pel “maltractament històric” a la província. El motiu? La decisió del govern espanyol d’instal·lar a Còrdova i no a Jaén una base logística de l’exèrcit que havia de generar dos mil llocs de treball. I si aleshores els murcians se sentien perjudicats en relació amb les drassanes del Ferrol -que comptava amb la influència de Manuel Fraga- i Cadis -la ciutat de Carmen Romero, aleshores la dona del president del govern espanyol, Felipe González-, ara els veïns de Jaén -que acumulen anys de protestes per la falta d’infraestructures- apunten directament al paper de la vicepresidenta primera espanyola, Carmen Calvo, que va admetre haver demanat a Pedro Sánchez que la base de l’exèrcit s’instal·lés a Còrdova, la seva província natal.

A pocs quilòmetres de Jaén, a Linares, el sentiment de greuge continu i de menysteniment també ha quallat. A la ciutat de més de 20.000 habitants (en té 58.000) amb més atur de l’Estat -la taxa de desocupació supera el 30% i s’acosta al 50% en el cas dels joves-, l’espurna ha sigut la brutal agressió d’uns policies fora de servei a un pare i la seva filla de 14 anys. Un episodi que va desencadenar una jornada d’aldarulls i enfrontaments amb la policia en una ciutat que fa deu anys va veure com la Junta d’Andalusia tancava per les pèrdues constants Santana Motor, l’empresa automobilística de la zona, i s’hi perdien també dos mil llocs de treball.

A Catalunya els aldarulls han arribat de la mà de l’empresonament de Pablo Hasél, però les protestes van més enllà. Com a Jaén i a Linares ara, o a Múrcia el 1992, la benzina rere les barricades és la falta d’expectatives. Per això, en lloc de parlar del model policial -que també-, convé que les negociacions per formar Govern se centrin en com donar resposta a aquests joves -i no només- atemorits per la falta de perspectives. I no esperar, com a Múrcia, que cremi tot.

El Detall

  • El front al Congrés per pressionar el PSOE perquè compleixi la promesa de regular els preus dels lloguers es va haver de fer amb presses. Tantes, que al manifest signat per Unides Podem, ERC, EH-Bildu, Junts, Més País, Compromís, BNG i Nova Canàries va caldre afegir a mà a última hora la CUP. Albert Botran va ser l’únic dels signants que, a més de la signatura, hi va haver d’escriure a mà el nom del partit.
  • Ha calgut esperar dos mesos per poder fer preguntes al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa, i mig any per fer-ho presencialment. Divendres, als jardins florits de la Moncloa, el cap de l’executiu espanyol es va sotmetre finalment a les qüestions dels periodistes, que van girar bàsicament al voltant del rei emèrit i la renovació del Consell General del Poder Judicial. Ni una sobre el covid.

stats