Junts limitarà la regularització massiva de migrants de Pedro Sánchez
Els juntaires donaran suport a l’esmena del PP perquè sigui obligatori presentar els antecedents penals
MadridEl PSOE i Podem van pactar a principis d'any una regularització massiva de migrants per donar papers a mig milió de persones que ja viuen a l'Estat. Ho van fer a través de l'elaboració del reglament d'estrangeria perquè no hagués de passar pel Congrés, on difícilment haurien reunit la majoria per tirar-ho endavant. Però el PP ha trobat una escletxa per intentar influir-hi al Senat, a través de la llei sobre la multireincidència impulsada per Junts que es va votar la setmana passada a la cambra alta. Els populars van impulsar una esmena per endurir les condicions de la regularització de migrants i, segons ha pogut saber l'ARA, Junts hi votarà a favor aquest dijous en la votació definitiva al Congrés. La regularització tirarà endavant igualment, però augmentaran els controls per obtenir el permís de residència.
Què implica aquest canvi? El Senat va afegir al text de la llei de multireincidència que, en el marc de la regularització, els migrants sol·licitants hauran de demostrar a través d'un document oficial que no tenen cap antecedent penal. En el reglament impulsat pel govern espanyol i Podem, aquest no era un requisit indispensable perquè, en absència de document oficial –per exemple, per manca de resposta dels països d'origen– seria suficient amb la presentació d'una declaració responsable que asseguri, per part del sol·licitant, que no té cap delicte al seu currículum.
L'esmena impulsada pel PP i que tindrà l'aval de Junts i també de Vox diu el següent: "Totes les autoritzacions de residència requeriran que el sol·licitant no tingui antecedents penals [...] i que no figuri com a rebutjable en l'espai territorial de països com els que Espanya té firmats un conveni en aquest sentit". I afegeix, a diferència del reglament pactat entre el PSOE i Podem: "La manca d'antecedents penals haurà d'acreditar-se mitjançant la certificació oficial expedida per les autoritats competents de l'Estat o estats d'origen o d'anterior residència [...]. En cap cas, la impossibilitat d'obtenció d'aquesta certificació, la falta de resposta de les autoritats estrangeres o la inactivitat administrativa podran donar lloc a presumpcions automàtiques favorables ni a la substitució d'aquest requisit per altres mitjans com declaracions responsables".
S'aplica el mateix criteri en cas que es tingui algun assumpte penal pendent en els següents supòsits: si hi ha escrit d'acusació del ministeri fiscal amb penes privatives de llibertat, si hi ha una obertura de judici oral per delictes amb presó o si s'han dictat ordres de recerca i captura.
Aquesta disposició legal, que té rang normatiu més elevat que el reglament pactat entre el govern espanyol i el partit de Ione Belarra, enduriria la regularització. Què diu ara la proposta del PSOE i Podem? El reial decret de Pedro Sánchez detalla que no tenir antecedents penals és un requisit per poder accedir a la regularització excepcional. Ara bé, en cas de no rebre la documentació oficial del país d'origen o del que hagi residit en els últims cinc anys, i transcorri un mes sense rebre'l, estableix que l'administració pot recollir informació pel seu compte. I, en cas que tampoc obtingués aquesta informació, la proposta de reglament actual estableix que seria suficient presentar una declaració responsable d'inexistència d'antecedents penals. "En aquest cas, s'entendrà que l'interessat no té antecedents penals en els respectius països", diu el text que el govern espanyol va obrir el mes de gener a exposició pública.
Aquest diumenge la vicesecretària de regeneració institucional del PP, Cuca Gamarra, ha dit en declaracions a Europa Press que confia en el suport de Junts per intentar limitar la regularització de migrants. Tot i això, ha dit que tem que el PSOE busqui "filibusterisme parlamentari" o "alguna maniobra" per impedir-ho. "El govern planteja processos de regularització de migrants sense cap mena de control des del punt de vista de la seguretat. Però si hi ha una majoria parlamentària que està en una altra posició, haurà de respectar-ho i incorporar-se a la llei", ha declarat.
El suport de Junts a aquesta esmena del PP també implicarà altres controls addicionals, com que serà causa de denegació de la sol·licitud si el migrant ha sigut condemnat de forma executòria com a reincident. Ara bé, alhora també es deixa clar que figurar en ressenyes policials no serà per se motiu de denegació de la residència. La futura llei de multireincidència diu que "la mera existència de ressenyes policials no podrà fonamentar per ella mateixa una resolució denegatòria si procedissin d'una diligència d'identificació que no hagués portat a una detenció", detalla.
L'esmena que, en canvi, no s'aprovarà al Congrés i que sí que es va introduir al Senat és una introduïda per Vox que pretén que el govern espanyol subscrigui acords amb altres estats perquè els reincidents siguin expulsats i compleixin les penes al seu país d'origen. En aquest cas, Junts hi votarà en contra.
Les competències en immigració
Tots aquests canvis s'introduiran a la llei contra la multireincidència impulsada per Junts i que va tenir el suport a la cambra espanyola del PSOE, el PP, Vox i el PNB. De fet, la seva tramitació —guardada en un calaix durant mesos— va ser una picada d'ullet dels socialistes als de Carles Puigdemont. Amb la votació de dijous al Congrés, el vot de Junts tornarà a xocar amb les pretensions de Podem, que en el seu dia va tombar a la cambra espanyola la delegació de competències sobre immigració a la Generalitat que era clau per als juntaires.
Precisament, la regularització massiva de migrants cuinada entre els de Belarra i el PSOE havia obert la porta a què Podem s'assegués a negociar la proposta de delegació de competències de Junts, que fins al moment consideraven "racista". Ara bé, segons fonts coneixedores, aquest camí fins ara no ha tingut recorregut. Podem ha estat treballant un text amb el govern espanyol que modifica diversos elements de la llei de Junts, mentre els juntaires reclamen que s'aprovi la norma tal com la van presentar perquè és una mera delegació de facultats "tècnica" al govern català. L'únic punt al qual es mostren oberts a modificar és el preàmbul, cosa que és insuficient per als de Podem.
Més enllà de la limitació de la regularització massiva, en la llei sobre la multireincidència també es votaran altres esmenes. Una d'elles introduïdes pel PSOE, en què s'afegeix un agreujant penal si es punxa la llum elèctrica per a la comissió de delictes vinculats a la salut pública, especialment a les plantacions indoor de marihuana que han augmentat molt en els darrers temps. Els socialistes consideren que l'actual resposta penal a aquests delictes és insuficient. Per aquest tipus de conductes fins ara es demanaven només fins a dotze mesos amb penes de multa, mentre que amb el canvi es contempla la possibilitat de pena de presó d'entre sis i divuit mesos i una pena de multa fins a vint-i-quatre mesos.