L'anomalia valenciana: com s'explica la continuïtat de Mazón un any després de la dana?
Que el president valencià es mantingui al poder impedeix que les víctimes girin full
València"Les víctimes viuran aquest primer aniversari com el vivim tots. Amb molta vergonya. No ens mereixem un president de la Generalitat que no assumeix responsabilitats, que no demana perdó i que pensa que ací no ha passat res i borron y cuenta nueva i reconstrucción. No és així. Hi ha famílies que no han pogut començar el dol per tota aquesta situació". Mariló Gradolí és la portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre de 2024, una de les més combatives contra la gestió de Carlos Mazón. Gradolí explica a la perfecció la situació que es viu al País Valencià un any després de la riuada que va provocar 229 víctimes mortals. D’una banda, hi ha un president de la Generalitat que defuig qualsevol responsabilitat i intenta que el debat públic se centri exclusivament en la reconstrucció; i, de l’altra, hi ha les víctimes i l’oposició, que lluiten per aclarir què va passar exactament aquella fatídica jornada perquè els responsables retin comptes.
Tota aquesta tensió que viu el país es concentra en un punt molt concret: el despatx de la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, que instrueix ella sola el cas per la major catàstrofe de la democràcia a Espanya, i que està desmuntant pas a pas les múltiples versions que han donat els càrrecs del PP implicats. "Tota aquesta situació es dona bàsicament perquè Mazón no ha dimitit. Si haguera dimitit estaríem en una altra dimensió, i no hi hauria tanta tensió política en el cas, en què s’han acabat personant tots els grups d’extrema dreta d’Espanya", explica Manolo Mata, exdirigent socialista que ara exerceix d’advocat d’una de les accions populars en nom d’Acció Cultural del País Valencià.
La continuïtat de Mazón no només suposa una ferida oberta, ja que impedeix a les víctimes girar full i fa que la instrucció del cas ocupi les primeres planes cada dia, sinó que situa el País Valencià en un estat d’anomalia democràtica, amb un president que té el rebuig del 80% de la població, però amb unes enquestes que continuen donant una majoria ajustada al PP i a Vox. "Per a nosaltres és un usurpador, ja no és president de la Generalitat", diu Joan Baldoví, líder de Compromís a les Corts. Baldoví ha pres una decisió concreta per subratllar que no reconeix Mazón com el seu president: a les Corts sempre li parla de tu.
Així doncs, Mazón ha passat de ser un president noquejat els dies posteriors a la dana, en paraules d’Alberto Núñez Feijóo, a aspirar a repetir com a candidat. Per aconseguir-ho ha aplicat un manual que el PP valencià coneix a la perfecció, perquè ja l'havia aplicat en altres ocasions, amanit aquest cop amb elements provinents de l’ayusisme. Anem a pams.
Les estratègies de Mazón
1. Suport de Vox
La primera estratègia que Mazón va posar en marxa per sobreviure, un cop comprovat que Feijóo no estava disposat a sacrificar-lo, va ser assegurar-se el suport de Vox. El president valencià ha cuidat especialment la relació amb Santiago Abascal, amb qui ha dinat i manté una relació "extraordinària", segons va admetre ell mateix en un acte a Madrid el febrer passat.
"A la pràctica Mazón és com un president de Vox, i cada dia que passa al Palau puja l’extrema dreta", es lamenta Joan Baldoví, el líder de Compromís a les Corts Valencianes. El politòleg Jordi Sarrión-Carbonell també avisa que Vox és qui més està rendibilitzant el malestar per la dana. "Així com Juanma Moreno intenta aïllar Vox, Mazón el que fa és cooptar els seus discursos. Fins i tot en el debat de política general Mazón va citar la figura de Charlie Kirk abans que Vox", comenta Sarrión-Carbonell. Aquesta setmana el PP valencià ha acceptat una altra de les demandes de Vox, que és diferenciar entre immigrants i nacionals a les estadístiques, fins i tot en la donació de sang.
2. Dividir les víctimes
La segona estratègia que ha aplicat ha estat dividir les víctimes, a l’estil de Francisco Camps amb l’accident del metro, i promoure la creació d’entitats pròximes al consell. En concret, fonts de les primeres associacions de víctimes que es van crear denuncien que tant Tots a una Veu, que té un discurs centrat en la reconstrucció, com SOS Desaparecidos estan alineades amb el govern Mazón.
"El Consell ha maltractat les associacions, ha volgut desprestigiar-nos, i com que veien que no funcionava el següent pas ha estat intentar diluir-nos", denuncia Mariló Gradolí, que és veïna de Catarroja, una de les localitats més afectades per la dana.
3. Control dels mitjans
La segona estratègia ha consistit en el control dels mitjans, especialment À Punt, que els primers dies de la dana en va fer una cobertura molt notable, tot i que més centrada en les víctimes que en les responsabilitats polítiques. Durant aquest any el govern del PP ha imposat de la mà de Vox el control total de la cadena, i ha canviat des del president de l’ens fins al cap d’informatius. Els treballadors d’À Punt van fer públic un comunicat el 6 d'octubre en què denunciaven la "manipulació" de la cadena i que es feien "notícies al dictat".
Fonts dels treballadors expliquen a l’ARA que s’ha desmantellat la secció de política que hi havia i que les notícies sobre la instrucció de la jutgessa de Catarroja es minimitzen i no obren mai els informatius. En canvi, s’aposta per successos i notícies molt locals, com una plaga de mosquits a Betxí. L’audiència, això sí, ha caigut en picat.
4. El manual d’Ayuso: ETA i Veneçuela
El tercer punt del manual de Mazón està tret del més pur manual d'Ayuso. Quan es parla a Mazón de la seva responsabilitat el dia de la dana, recorre sempre a dos clàssics: ETA i Veneçuela. "És un ayusisme d’Hacendado, perquè es veu clar quin és l’original i quin és la còpia", diu Jordi Sarrión-Carbonell.
En el ple del 16 d’octubre, Mazón va aplicar el manual al detall. En lloc de respondre a les preguntes sobre la dana va acusar l’esquerra de no compartir el Nobel de la pau a la veneçolana María Corina Machado i va anunciar que el PP portaria una moció a votació. I quan l’esquerra el va acusar de voler retirar el nom d’Ernest Lluch a un centre sanitari, va respondre recordant els pactes del PSOE amb Bildu.
És en les sessions de control on es veu que la sintonia entre el PP i Vox és total, fins al punt que l’extrema dreta no pregunta al govern, sinó que només fa discursos contra Sánchez i l’esquerra.
5. El manual de sempre: la llengua i Catalunya
Mazón també ha aplicat el manual propi de la dreta valenciana: la llengua i Catalunya. Ja en un article del 1980, el sociolingüista Lluís Vicent Aracil escrivia: "La dreta valenciana, sucursalista immemorial, ha descobert un truc per sobreviure. S'ha inventat una «llengua valenciana» que tots els valencians han de defensar contra el «català»".
El govern de Mazón ha actuat bàsicament en dos àmbits. D’una banda, ha retallat un 25% del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una reducció que a la pràctica és del 44%, segons la mateixa institució. El motiu? L'AVL reconeix la unitat de la llengua.
La retallada ha obligat la institució a suspendre bona part de les seves activitats i a funcionar sota mínims. "És inaudit, mai cap govern havia retallat una institució que és estatutària", denuncia la seva presidenta, Verònica Cantó. A Cantó el que més li dol és haver hagut de suspendre iniciatives com els premis Carme Miquel a iniciatives per fomentar l’ús del valencià a les escoles. "Ells el que busquen és conflictivitzar el valencià, perquè això beneficia la llengua hegemònica, que és el castellà", afirma.
De l'altra, ha intentat dividir la comunitat educativa obligant els pares a triar entre castellà i valencià en una consulta. Els resultats no van ser els que el govern s'esperava, ja que el valencià es va imposar per la mínima en el global. A la pràctica, però, els professors denuncien que la consulta ha estat utilitzada per augmentar les hores lectives de castellà fins i tot en els centres on va guanyar el valencià per golejada, com ara el CEIP Alejandra Soler, del barri de Russafa de València. "En realitat els pares no estaven elegint res, perquè al final es fa el que ells volen", es queixa la professora Carme Pérez.
La instrucció judicial
La gran amenaça per a Carlos Mazón no es diu ni Diana Morant ni Joan Baldoví, sinó Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que investiga les responsabilitats penals en la dana. L’advocat Manolo Mata la descriu com una persona "hipermeticulosa", que s’emociona quan sent els relats de les víctimes, no talla mai a ningú i procura que "tothom se senti a gust en el procediment". "El més important és que la sala de l’Audiència que revisa totes les seves decisions està avalant la instrucció", precisa Mata. Es tracta de decisions com ara no imputar cap càrrec depenent de l’administració central, malgrat que ho demanen les acusacions d’extrema dreta, i centrar-se en els responsables autonòmics, ja que la competència en Protecció Civil és exclusiva de la Generalitat.
La jutgessa ha imputat l’exconsellera Salomé Pradas i el seu números dos, Emilio Argüeso, i ha convidat en diverses ocasions Mazón a declarar, però sempre ho ha refusat. Aquesta pressió judicial obliga Mazón a combinar una estratègia política amb una de jurídica, que sovint són incompatibles. Mazón, per exemple, treu pit de no haver estat informat ni d'haver tingut cap participació en l’enviament tardà de l’alerta.
"L’estratègia judicial de Mazón consisteix en dir: «No hi ha cap decret o llei que m’obligue a intervindre en una emergència». Políticament és dramàtic. Jo he sigut portaveu a les Corts i no m’imagine que s’envie una alerta a la població sense que el president done el vistiplau. I ell es vanagloria d’això", es queixa Mata.
Tot i això, l’advocat és escèptic respecte a la possibilitat d’aconseguir condemnes en aquest cas, i considera que arribar a judici ja seria un èxit. "Les errades no tenen contingut penal. El que en té és una imprudència molt greu. La línia és molt fina. En el cas del metro es va fer una instrucció inatacable, la gent va cobrar i en primera instància no van condemnar a ningú. I això pot tornar a passar", adverteix.
Falten testimonis clau
Però també recorda que hi ha testimonis importants que encara no han declarat, com el responsable dels Bombers de València José Miguel Basset, contra qui ara apunta Pradas. "Els silencis no poden ser eterns i la mateixa Pradas ha canviat diverses vegades de versió", afirma. "Mazón està pendent que algú el delate en el procediment, segurament no deu dormir a les nits", afegeix. Però quina seria la prova que el faria caure?
"No tenim la gravació en què Pradas diu: «Fins que el president no em done el vistiplau no podem enviar el missatge». Perquè això és el que va passar", conclou. Mazón, doncs, està pendent del calendari de la instrucció. Els advocats calculen que encara pot durar dos anys més, de manera que es podria solapar amb el final de la legislatura. Tothom coincideix, això sí, que si la jutge eleva un escrit al TSJCV demanant la imputació del president, Mazón no tindrà més remei que dimitir.
El paper de l'oposició
I davant de tot això, com és que l’oposició no capitalitza de manera clara el desgast de Mazón? Des del PSPV s’intenta veure el got mig ple. "La realitat és que fa un any Mazón era un president simpàtic, que feia vídeos de TikTok preguntant sobre l’orxata o les patates xips, que anava com un coet a les enquestes, i ara ja no fa tanta gràcia", diu un dirigent socialista. "Per molt que intente canviar el guió, viu atrapat en el 29-O i en les seves mentides, i això va calant", defensa aquesta veu. Però no tothom és tan optimista. "La candidata del PSPV, Diana Morant, forma part del govern d’Espanya, i això també desgasta. I, a més, vivim en plena onada reaccionària global", apunta el delegat d'Eldiario.es al País Valencià, Sergi Pitarch. De fet, des del PP valencià transmeten a l’ARA que estan molt tranquils amb l’oposició que tenen i tanquen files amb Mazón. "Ell està en la tessitura de tornar a presentar-se", diu Pitarch.
Però hi ha una incògnita amb noms i cognoms que plana sobre la política valenciana: Mónica Oltra. L’exlíder de Compromís està apartada de la primera línia política des que va dimitir quan la van acusar d’haver encobert des de la conselleria un cas d’abús sexual comès pel seu exmarit. "Si torna, ella sí que té capacitat de remoure el tauler polític", diu el politòleg Jordi Sarrión. "Les esquerres només han guanyat al País Valencià els últims 30 anys quan ella s’ha presentat", recorda un estret col·laborador. "La diferència entre esquerra i dreta al País Valencià és ajustada, entre 50.000 i 70.000 vots. Si arriben les eleccions i la dana és important pot haver-hi canvi", conclou Pitarch.
En tot cas, queda clar que la partida política al País Valencià continua oberta un any després. I al marge de les maniobres del govern Mazón per exculpar-se, hi ha una altra cosa que ha passat aquest últim any i que funciona com un recordatori macabre del que no es va fer el 29-O. Des d’aquell dia s’han enviat onze alertes als mòbils en diferents punts del País Valencià, l'última vegada el 9 d’octubre passat. I el nombre de víctimes mortals en aquestes emergències ha estat zero.