L'anticatalanisme domina la campanya electoral a l'Aragó

BarcelonaLa campanya electoral a l'Aragó té una gran protagonista: Catalunya. Com ha passat altres vegades en diverses comunitats de l'Estat, els comicis se centren en atiar l'anticatalanisme des de partits de tendències diferents. El president aragonès, el popular Jorge Azcón, s'ha aferrat a la bandera del finançament per posar Catalunya a l'ull de l'huracà parlant de "privilegis". Una estratègia amb què ataca la candidata socialista, l'exministra portaveu Pilar Alegría, i a la qual també s'aferra la Chunta, que ha protagonitzat diverses polèmiques pel finançament. I què passa al PSOE? Els votants deuen haver detectat un canvi radical amb Alegría, que ha fugit de l'estil anticatalanista que tenia Javier Lambán.

Catalunyai els independentistes catalans: són algunes de les paraules que més ha pronunciat Azcón. "El que vostè està fent és defensar els independentistes catalans", va dir-li a Alegría en un cara a cara. També va gravar un vídeo amb una pissarreta en què comparava el finançament de l'Aragó amb el de Catalunya en el nou model pactat, basant-se en un estudi de Fedea. "L'Aragó empitjora i els independentistes catalans milloren", va sintetitzar, parlant de "finançament privilegiat". Sempre que parla de finançament, amaga que el nou model aportaria 600 milions d'euros més a l'Aragó i que, a diferència de Catalunya, continuaria rebent més del que aporta a les arques comunes. El president aragonès fins i tot veu el cartell electoral del PSOE tacat "del groc de l'independentisme català". "No ens humiliarem ni agenollarem davant els seus socis independentistes", va etzibar a la candidata socialista.

Fonts populars consultades per l'ARA sostenen que defensen "els interessos dels aragonesos" demanant "respecte als principis constitucionals de solidaritat i igualtat entre espanyols". "No som anticatalanistes, però rebutgem l'independentisme que pretén trencar el nostre marc de convivència", reblen. I refusen que "des dels partits independentistes es defensi l'annexió a Catalunya d'una part de l'Aragó", la Franja. Insisteixen que tenen més similituds amb Lambán i apunten que "Alegría representa un PSOE que trenca amb la Constitució i s'alinea amb l'independentisme per defensar els interessos de Sánchez". Cal recordar que el mateix Azcón havia dit abans de campanya que "a l'Aragó no es parla català", diluint l'idioma en varietats locals (a Fraga no es parla català, sinó, segons ell, fragatí), perquè no els agrada que "s'anomeni català".

Tomb radical del PSOE

On hi ha hagut un gir ha estat al PSOE. Alegría s'ha centrat en assenyalar el "deteriorament dels serveis públics" i "la mala gestió" per frenar les "privatitzacions" i revitalitzar la sanitat i l'educació i ha defensat de ple el nou model de finançament, fins i tot exhibint cartells amb la xifra dels 630 milions extra per a la regió. Addueix que és el finançament que "necessitava" l'Aragó i ha arremès contra el "soroll" del PP. Fonts socialistes comenten que estan centrats en afers sectorials i lamenten que "Azcón esmenti més Catalunya que l'Aragó"; una "obsessió". També apunten al to "conciliador" d'Alegría amb el Principat, a diferència de "l'anticatalanisme que agita el PP" per situar "l'enemic a fora". Constaten que Alegría és "absolutament diferent de Lambán".

Per la seva banda, Vox s'ha focalitzat en el camp i la immigració, sense abandonar l'anticatalanisme. El candidat, Alejandro Nolasco, va retreure al PP des de Fraga haver "votat en contra" de la iniciativa per treure el reconeixement de "llengües pròpies" a l'aragonès i el català, i va demanar l'entrada de la Guàrdia Civil al MNAC per arrabassar les pintures de Sixena "robades" –tema predilecte d'Azcón abans de campanya–. Fonts de Vox sostenen que parlen dels "temes que preocupen als aragonesos": "combatre la immigració il·legal, la seguretat als carrers o l'habitatge perquè els joves puguin formar famílies". Santiago Abascal ha estat omnipresent, competint amb un altre agitador d'extrema dreta com Alvise Pérez, que presenta el partit S'ha Acabat la Festa, amb el suport d'Hazte Oír.

Polèmica

A l'esquerra, la Chunta Aragonesista, amb un accent "territorial" i centrant-se en "l'accés a l'habitatge", també ha dedicat esforços en contraposar aragonesos i catalans. El seu candidat, Jorge Pueyo, ha definit la proposta de nou model de finançament com una eina per "donar menú executiu als catalans i migas als aragonesos". Fonts de la Chunta admeten que el finançament no és propi del debat autonòmic, però lamenten els "avantatges" per a Catalunya mentre "no es tenen en compte les singularitats" aragoneses. Parlen del despoblament, tot i que aquesta és precisament una de les variables que recull el model de finançament. Neguen, però, que siguin anticatalanistes i diuen que el que fan és "defensar l'Aragó", reivindicant, per exemple, una Hisenda pròpia. També apunten que són els únics que defensen el català i que "la majoria de problemes venen de Madrid".

Esquerra Unida, amb Sumar, ha posat sobre la taula "l'ampliació de drets" per revertir les privatitzacions del PP, per exemple, en matèria educativa. En finançament no volen "simplificar" ni "rivalitzar amb altres comunitats" i reclamen "prou recursos" per als serveis de qualitat amb un mínim garantit –tenint en compte el despoblament i l'envelliment– i sostenen que són "la dreta i l'extrema dreta les que alimenten l'odi" recorrent a l'anticatalanisme. Per la seva banda, Podem, s'ha presentat com el canvi per aconseguir tirar enrere la "privatització" d'hospitals i escoles posant per davant l'habitatge "davant l'esquerra dòcil", segons fonts del partit, i fugen de confrontacions territorials. Terol Existeix, per la seva banda, s'ha centrat en l'agenda provincial i de despoblament rural i ha defensat el català.

És diferent el cas del Partit Aragonès, regionalista conservador i habitual frontissa de govern. Fonts consultades de la formació reivindiquen que "Catalunya no és una nacionalitat històrica ni ho ha estat mai", sinó que només era "un part més" de la Corona d'Aragó –obviant tres segles de reis catalans i el predomini del Principat–. Rebutgen que Catalunya pugui aspirar al concert econòmic i reclamen que el perdi el País Basc. "Només l'haurien de tenir Navarra i l'Aragó, perquè tenim el foralisme", afegeixen.