La justícia posa la lupa en Zapatero per la seva relació amb Maduro

MadridL'Audiència Nacional ha obert un nou front judicial en l'entorn més proper a Pedro Sánchez i indagarà per primer cop en el paper de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a Veneçuela. Quatre dies després que Hazte Oír presentés una querella contra ell pels delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i tràfic de drogues, el jutge Antonio Piña considera que els fets denunciats tenen "característiques que fan presumir la possible existència" d'una infracció penal. Tanmateix, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA, com que la "naturalesa i circumstàncies" dels fets encara "no estan determinades", ha decidit impulsar les diligències prèvies que siguin "essencials" per veure si la investigació té recorregut. Abans, però, pregunta a la Fiscalia si l'Audiència Nacional és competent fer-ho.

Hazte Oír creu que l'expresident espanyol es va convertir en un "col·laborador necessari" de totes les activitats que feia Nicolás Maduro, l'expresident de Veneçuela que va ser capturat pels Estats Units fa una setmana i que serà jutjat a Nova York, també les "delictives perseguides penalment per les autoritats i tribunals nord-americans", i al·lega que el fet que Espanya hagi sigut "tradicionalment" una de les "principals portes d'entrada" de cocaïna a Europa "reforça l'interès legítim" de l'Estat per investigar-ho. L'associació ultra posa èmfasi en la relació "prolongada, directa i privilegiada" de Zapatero amb Maduro, a qui presenta com el "principal responsable d'una organització criminal internacional dedicada al narcotràfic", i en la "confiança, cooperació i afinitat" que tenia l'expresident espanyol amb els "cercles decisoris" del règim.

L'obertura d'aquesta causa penal, que se suma al setge judicial que fa temps que envolta Pedro Sánchez, arriba després que Zapatero s'hagi vist assenyalat –bàsicament per la dreta– en la investigació sobre el rescat de Plus Ultra: l'expresident espanyol és amic de Julio Martínez Martínez, l'empresari que va ser detingut, i l'exministre José Luis Ábalos va denunciar que Zapatero el va pressionar per possibilitar l'ajuda pública que va rebre l'aerolínia. A més, el seu exassessor Koldo García va arribar a afirmar –segons tenia "entès" i sense aportar-ne proves– que Zapatero "es va fer milionari amb negocis a Veneçuela".

Fa un any hi va haver un primer intent d'investigar Zapatero penalment. Sis ciutadans veneçolans van presentar una querella contra ell per delictes de lesa humanitat, tortures i contra la integritat moral per la seva "estreta vinculació" amb la cúpula dirigent de Veneçuela. Però l'Audiència Nacional va tombar-la perquè es basava únicament en informacions periodístiques i no aportava "cap dada objectiva" que el vinculés amb els fets, "cap indici" que sustentés que ell els coneixia i "cap element" que avalés "raonablement la seva versemblança".

"Extraordinària gravetat penal"

Ara, Hazte Oír considera que "l'accés personal" de Zapatero a la cúspide del poder veneçolà, la seva "intervenció activa en operacions econòmiques d'alt risc financer" i la seva "presència constant" com a "figura legitimadora" del règim donen lloc a un "entramat relacional d'extraordinària gravetat penal". També recalca la "proximitat personal rellevant" de l'expresident del govern espanyol amb Delcy Rodríguez, que era la mà dreta de Maduro i fa una setmana va jurar el càrrec com a nova presidenta de Veneçuela.

L'associació ultra vol que la UDEF –la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal– investigui el patrimoni i els comptes bancaris de Zapatero i que el SEPBLAC –el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries– informi sobre "operacions sospitoses" que hagi pogut fer. Per què? La querella es remet a una notícia publicada per Voz Pópuli per afirmar que el patrimoni immobiliari de l'entorn familiar de Zapatero "s'hauria incrementat d'un mode indiciàriament sospitós" des que va abandonar la Moncloa i hauria arribat a nivells "molt per sobre" del que es podria esperar d'una "progressió econòmica ordinària". Un increment patrimonial, a més, que "coincideix" amb "l'inici i intensificació" de la seva activitat com a "interlocutor polític i mediador internacional" del règim veneçolà. I afegeix que la societat que comparteixen les seves filles també va experimentar un "creixement econòmic significatiu".

El PP celebra el primer pas

Després de conèixer-se la notícia, el Partit Popular s'ha afanyat a posar el dit a la llaga a les xarxes socials i a celebrar que la justícia investigui els "vincles del sanchisme amb Veneçuela". La portaveu al Congrés, Ester Muñoz, ha denunciat que "tot el que envolta" l'expresident espanyol és "sinistre i tèrbol". I en la mateixa línia s'han expressat, en tromba, altres dirigents del PP: Alma Ezcurra confia que els jutges "ho destapin tot", Elías Bendodo creu que les peces "comencen a encaixar" i Carmen Fúnez sosté que Espanya "no mereix" expresidents que "actuïn com a blanquejadors de dictadures" ni presidents que "ho permetin o ho justifiquin". En canvi, des del govern espanyol, el ministre Félix Bolaños creu que la querella és "absurda", l'ha emmarcat en el "cicle de la mentida" i l'ha atribuït a una "persecució" contra una persona amb una "història coneguda de lluita pels Drets Humans i la democràcia".