L'efecte Feijóo impulsa el PP i el situa a tres punts del PSOE

Els socialistes reculen lleugerament, Vox trenca la seva tendència a l'alça i Unides Podem no remunta

4 min
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo aquest dijous a la Moncloa

MadridL'efecte Feijóo impulsa el PP. Els populars augmenten gairebé quatre punts i se situen en un 27,2% en estimació de vot, la xifra més alta de totes les enquestes des de les eleccions del novembre del 2019, segons recull l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicat aquest dimecres. El PSOE, per primera vegada des del novembre de l'any passat, trenca la seva tendència a l'alça i recula lleugerament: se situa en un 30,3%, un punt menys que fa un mes. D'aquesta manera, els populars es queden a només tres punts dels socialistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La crescuda del PP es tradueix en una baixada de Vox, que per primera vegada des del setembre de l'any passat perd gairebé dos punts i se situa en un 14,4%. Unides Podem no aixeca el cap, sinó que continua la seva tendència a la baixa i perd gairebé un punt: obté un 10,7%, la xifra més baixa des del juliol de l'any passat. Ciutadans continua desplomant-se i el CIS només li dona un 2% (gairebé un punt per sota de fa un mes). Més País, el partit d'Íñigo Errejón, guanya una dècima i obté un 2,1%.

Pel que fa als partits independentistes catalans, tots tres reculen. ERC és el que té una baixada més pronunciada, fins a tres dècimes, i se situa en un 2,4% d'estimació de vot, mentre que Junts perd una dècima i se situa en l'1,2%, i la CUP també baixa una dècima i obté un 0,9%.

L'enquesta arriba després que el govern espanyol aprovés el pla de xoc contra la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna i n'informés davant del Congrés. A hores d'ara el PP encara no ha garantit el seu suport al decret, que s'ha de votar després de Setmana Santa, perquè exigeix més rebaixes d'impostos, com el de l'IRPF. El CIS d'aquest mes d'abril també és posterior al gir de la Moncloa en relació amb el conflicte del Sàhara Occidental, a qui ha donat l'esquena i s'ha posat del costat del Marroc. Això ha comportat una crisi diplomàtica amb Algèria i que el Front Polisario hagi trencat les seves relacions amb Espanya.

Valoració de líders

Aquest baròmetre també és el primer després que Alberto Núñez Feijóo hagi estat escollit oficialment nou president del partit (en el congrés de Sevilla de l'1 i 2 d'abril), tot i que en l'anterior CIS ja es coneixia que el dirigent gallec substituiria Pablo Casado al capdavant del PP. De fet, l'enquesta del març ja es preguntava per Feijóo quan es demanava quin dirigent polític preferiria com a president del govern espanyol. El líder popular obtenia un 11%, superant Yolanda Díaz i situant-se per darrere de Pedro Sánchez. En els últims baròmetres, Casado estava per darrere de Sánchez i Díaz. Per exemple, en l'enquesta del mes de febrer l'exlíder popular només obtenia un 9,5%. Aquest mes d'abril, a Feijóo ja hi ha un 16% dels enquestats que el prefereixen com a president del govern espanyol i retalla distàncies amb Pedro Sánchez, que obté un 22%, quatre dècimes menys que al mes de març.

Valoració dels líders
Nota mitjana sobre 10

Yolanda Díaz

UP

5,4

Alberto N. Feijóo

PP

5,2

Pedro Sánchez

PSOE

4,7

Íñigo Errejón

Més País

4,5

Inés Arrimadas

Cs

4,0

Santiago Abascal

Vox

3,2

Yolanda Díaz

UP

5,4

Alberto N. Feijóo

PP

5,2

Pedro Sánchez

PSOE

4,7

Íñigo Errejón

Més País

4,5

Inés Arrimadas

Cs

4,0

Santiago Abascal

Vox

3,2

Yolanda Díaz

UP

5,4

Alberto N. Feijóo

PP

5,2

Pedro Sánchez

PSOE

4,7

Íñigo Errejón

Més País

4,5

Inés Arrimadas

Cs

4,0

Santiago Abascal

Vox

3,2

Feijóo també se situa com a segon líder més ben valorat. Obté un 5,2 de nota mitjana, només per darrere de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que és la segona vegada consecutiva que aconsegueix l'aprovat, amb un 5,36. Pedro Sánchez continua per sota del 5, amb un 4,65. Per darrere ja venen el líder de Més País, Íñigo Errejón, amb un 4,54; la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, amb un 4, i el líder de Vox, Santiago Abascal, que obté un 3,16.

Feijóo obté l'aprovat dels enquestats, a diferència de Pablo Casado, que des del novembre del 2019 (quan es van celebrar les últimes eleccions generals), no havia aconseguit mai l'aprovat. De fet, sempre s'havia mogut per sota del 4, excepte l'abril del 2020, quan va aconseguir un 4,2. El grau de confiança que els electors tenien en l'exlíder del PP era molt més baix que el que asseguren tenir ara en el dirigent gallec. En l'enquesta del mes de febrer, un 51% deien que Casado no els inspirava cap confiança, mentre que ara hi ha un 35,5% que diuen que tenen poca confiança en Feijóo, però un 30% que afirmen que els inspira bastanta confiança.

Malgrat les dades positives, Feijóo ha carregat contra l'ens demoscòpic estatal. "Amb el CIS actual és impossible guanyar el PSOE", ha afirmat Feijóo, posant en dubte el mètode de càlcul de l'institut que dirigeix José Félix Tezanos. Malgrat tot, ha valorat els resultats del PP i ha afegit: "El nostre objectiu és guanyar el PSOE i el CIS".

Robles continua sent la ministra més ben valorada

En l'enquesta d'aquest mes d'abril també s'hi incorpora una valoració dels ministres de l'actual govern de coalició. La titular de Defensa, Margarita Robles, continua sent la més ben valorada, amb un 5,75. Robles, al costat de les vicepresidentes Yolanda Díaz i Nadia Calviño, i de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, són les úniques que aproven. Les ministres de Podem, Ione Belarra i Irene Montero, són les més mal valorades, per sota del 4. Destaca també el poc grau de coneixement d'alguns ministres, com de la titular de Ciència, Diana Morant, a qui només la coneixen el 12% dels enquestats, i de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, amb un 17%.

stats