L'estratègia de Cerdán per desmuntar la causa: una pericial sobre si els àudios són autèntics
Només han aflorat 15 hores de converses de les 2.500 que tindria a les seves mans la Guàrdia Civil
BarcelonaDilluns la defensa de Santos Cerdán, ex número 3 del PSOE, movia fitxa al Tribunal Suprem en dos fronts: per una banda, demanava les còpies originals dels àudios en què presumptament se'l sent parlar amb l'exministre de Transports José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García sobre suposades comissions il·legals; i, per una altra, sol·licitava l'historial entre la Guàrdia Civil i Koldo García insistint en la hipòtesi que l'exassessor sigui des de l'inici una font policial. Aquests dos moviments formen part, segons fonts de la defensa de Cerdán consultades per l'ARA, d'una estratègia de fons per intentar desmuntar la causa, que es basa sobretot en les converses que han transcendit públicament i en què se sent parlar els protagonistes del cas d'obres públiques, de diners i, en el cas d'Ábalos i Koldo García, també de prostitutes. Ara bé, ¿com pretén la defensa, pilotada pels advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo, qüestionar uns àudios que fins ara tothom ha donat per veraços?
L'estratègia implica demanar una prova pericial sobre els arxius sonors. Ara mateix, fonts de la defensa admeten que no poden sostenir una hipòtesi concreta per impugnar-los com a prova i que, per això, un dels passos pròxims serà demanar a un pèrit que, en el marc de la causa, es pronunciï sobre si Santos Cerdán és qui apareix a les converses. Els pèrits, en aquest cas, serien els especialistes encarregats d'identificar si la veu que apareix als àudios és real i, en segon terme, si pertany als encausats. Cerdán va declarar al Tribunal Suprem que no s'hi reconeixia, igual que Ábalos.
Els àudios són la base de l'informe de la Guàrdia Civil que va derivar en la crisi política del cas Cerdán i als quals el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, va donar credibilitat apartant la seva ex mà dreta. I el seu origen, segons la policia, són unes gravacions que van trobar dins de dispositius mòbils de Koldo García en l'escorcoll de casa seva: en van trobar 23. D'aquests dispositius, segons la policia, van extreure 15 hores de converses, però segons fonts del cas n'hi hauria unes 2.500 que no estan encara a disposició de les parts a la instrucció. Per aquest motiu, n'han sol·licitat "l'originalitat" i "la totalitat".
La diligència de bolcatge
Més enllà del peritatge, els lletrats de Cerdán plantegen arguments tècnics de defensa en contra d'aquests arxius sonors. Ja en el recurs que van interposar contra la presó preventiva de l'exdirigent del PSOE, van criticar que no els constava cap "diligència de bolcatge" dels àudios. Què vol dir això? Que no es van obrir davant la lletrada de l'administració de justícia que era present a l'escorcoll del domicili de Koldo García perquè no es van trobar, segons la Guàrdia Civil, fins que van examinar tots els telèfons. "En aquest context, tindria especial importància una estratègia de bolcatge", afirmen els lletrats. És a dir, reclamen que consti oficialment l'origen dels àudios. Sumat a això, la defensa també vol tenir accés a l'anomenat codi hash de cadascun dels arxius sonors, o dit d'una altra manera, el codi d'identificació segons el qual els àudios no han estat alterats.
El "delicte provocat"
L'estratègia de qüestionar l'originalitat dels àudios va lligada també a situar Koldo García com un col·laborador de la Guàrdia Civil, a qui acusen d'actuar de manera intencionada contra l'exdirigent socialista. En concret, diuen que era "col·laborador habitual de la policia en la lluita antiterrorista, fins i tot condecorat el 2018, contractat com a escorta i indultat". Una tesi que el jutge instructor del cas al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha negat taxativament i ha descartat.
Per què s'agafa a això el lletrat de Cerdán? En el recurs contra la seva presó preventiva ho explicita. Cita una doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans per afirmar que tot el que sigui material "provocat" o "delicte provocat" —en al·lusió a una hipotètica col·laboració entre Koldo García i la policia— no té recorregut en la instrucció penal. En definitiva, la defensa conclou: "Uns àudios realitzats i preservats fragmentàriament durant anys per un possible col·laborador policial que acaba com a coinvestigat no són la millor prova garantista, objectiva i independent per acordar una presó provisional". De moment, el jutge Puente hi ha donat tota la credibilitat per tancar qui va ser l'ex mà dreta de Pedro Sánchez.