L'estratègia de Junts pel finançament: "Capgirar la pressió"
La dissidència d'una part del món municipal contrasta amb la visió de la cúpula i del grup parlamentari
BarcelonaEl pacte d'ERC amb el govern espanyol pel finançament autonòmic ha capgirat el taulell polític, i la resposta de Junts ha estat un contundent rebuig al "cafè per a tothom", amb la promesa d'una esmena a la totalitat al model acordat amb un text alternatiu per fer sortir Catalunya del règim comú i aconseguir un concert econòmic com el basc. Un "concert econòmic o concert econòmic" que ha estat defensat pels pesos pesants del partit mentre han titllat el model d'"estafa". Conscients dels riscos i de la gran pressió que exerceixen –i exerciran– tant ERC i Comuns com els governs de Catalunya i de l'Estat, no han dubtat a prendre una decisió amb moltes arestes.
Fonts de Junts consultades per l'ARA comenten que "hi ha un pressing del Govern molt fort", però que, fàcticament, "no durarà ni 24 hores", entre altres coses per l'oposició frontal dels nacionalistes gallecs del BNG –que exigeixen un concert–, els aragonesistes de la Chunta Aragonesista o les crítiques de Compromís. Per això afegeixen que el finançament ha estat "una operació clau per aprovar els pressupostos" de Salvador Illa. Malgrat això, també hi pot haver pressió interna a Junts: alguns membres pragmàtics del món municipal ja han expressat que és millor votar-hi a favor, cosa que contrasta amb el consens de la cúpula en contra. Amb tot, fonts juntaires sostenen que no es mouran, ja que diuen que tal com s'ha configurat el model, i amb Andalusia com la màxima beneficiada pels recursos, "sembla que estigui pensat per ser rebutjat", amb "la clau electoral" inclosa. La consulta interna d'ERC per investir Illa a canvi del "concert" va anar molt justa i la candidata andalusa del PSOE i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, se la juga als comicis autonòmics. Els juntaires es descarreguen de la pressió aferrant-se al fet que ERC no ha aconseguit la promesa del concert i lamenten que s'hagi assolit un acord "sense parlar amb els socis". També comenten que "d'aquí uns mesos, qui sap" com estarà el govern espanyol. Segons diversos dirigents, els 4.700 milions addicionals "ni tan sols igualen la inflació acumulada", mil milions superior.
Una possible negociació?
Altres fonts de Junts expliquen que "ERC ha votat quatre vegades a favor del concert econòmic amb Junts i és normal que se li exigeixi", i que des del partit "no comparteixen la premissa que és impossible aconseguir el concert ara que Pedro Sánchez està tan dèbil". Si bé reconeixen que "la pressió sobre Junts serà molt gran", creuen que "cal aprofitar-la per capgirar la situació" i treballar pel concert, que fins i tot es podria oferir a totes les comunitats. Amb aquesta aproximació, aquest dirigent apunta que ERC podria pressionar per aconseguir un text més ambiciós –tot i que l'objectiu de Junts és el concert–. Posa com a exemple que la ruptura de Junts amb el govern espanyol, seguint l'estratègia de "tensar al màxim", ha donat fruits com ara en multireincidència, i diu que, si és per aconseguir el concert, podrien obrir, de la mà d'ERC, una negociació amb el govern espanyol. Un escenari llunyà.
Dissidència
En el món municipal, entre alguns membres del sector més pragmàtic, hi ha incertesa i alguna dissidència. Ho ha expressat en públic el president comarcal del Maresme, Carles Bosch, que ha defensat votar a favor del model perquè no es pot "renunciar" als 4.700 milions d'euros addicionals promesos, i ha afegit que "serà molt difícil explicar" el rebuig. Però no és l'únic, ja que alguns juntaires del territori estan alineats amb aquest gradualisme, que també ha expressat l'exconseller Jaume Giró, que va dimitir de l'executiva i com a diputat per discrepàncies, però encara és militant.
Segons una altra font del territori consultada hi ha "diverses persones del món municipal que pensen així", tot i que "no volen aixecar la veu". Ara bé, aquesta font també admet que a la cúpula del partit i al grup parlamentari català i a les Corts espanyoles no hi ha cap fissura. Cal recordar que diversos alcaldes de Junts van manifestar que calia un canvi de rumb i que batlles com el figuerenc Jordi Masquef va defensar "negociar pressupostos a Madrid" per "fer política útil". Segons una altra veu municipal, "hi ha una massa crítica al territori, però fins que no vingui Puigdemont a la primavera ningú es vol pronunciar ni prendre mal". Tot i això, espera que el rebuig al model sigui "una foguerada" i "negociïn i el votin".