De l'operació Catalunya a l'operació de la Guàrdia Civil contra Pedro Sánchez
MadridNo fa ni dos mesos que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, presumia des del Congrés d'haver netejat les clavegueres de l'Estat des d'on durant l'últim govern de Mariano Rajoy s'havia fet la guerra bruta contra l'independentisme, la qual cosa es coneix com a operació Catalunya. Tota una sèrie de maniobres que aquest dilluns tornen a discutir-se a la cambra baixa amb les compareixences de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president d'ERC, Oriol Junqueras. S'han erradicat les pràctiques irregulars a les forces de seguretat de l'Estat?
Si la cúpula de la Policia Nacional es va posar al servei del PP per perseguir adversaris polítics, ara és una part de la Guàrdia Civil la que fa temps que manté un pols contra el govern de Pedro Sánchez. En temps de pandèmia, Marlaska va destituir el coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid per haver-se negat a informar de la investigació al llavors delegat del govern espanyol, José Manuel Franco. L'argument per rebutjar la ingerència política és que actuava com a policia judicial i, per tant, només havia de reportar al jutge.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil també actua ara com a policia judicial en el cas Ábalos, però ja ha filtrat, en alguns mitjans de la dreta, part del contingut d'un informe no acabat que, suposadament, en els pròxims dies entregarà al Tribunal Suprem. Segons s'ha publicat, el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, hauria rebut dos cotxes de la trama en forma de comissió. En declaracions, dijous a La Sexta, Cerdán va dir: “Qui trobi l'Audi, l'hi regalo davant de notari”. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha posat la mà al foc pel seu company de files.
L'UCO és un problema per a Marlaska i Sánchez, però, vistos els precedents –el Tribunal Suprem va revocar el cessament de Pérez de los Cobos–, és una maniobra de risc intercedir-hi. Davant la voluntat del govern espanyol que s'investigui qui ha filtrat els whatsapps entre Sánchez i l'exministre José Luis Ábalos publicats per El Mundo, alguns es preguntaven aquesta setmana si Marlaska podia sondejar a l'UCO si hi estava al darrere. Si ho fes i se sabés, es consideraria un escàndol.
El magistrat del Suprem, Manuel Marchena, acaba de publicar un llibre que porta per títol La justicia AMENAZADA [en majúscules] i que dimecres arribarà a les llibreries. Les primeres sinopsis no apunten que el fins fa poc president de la sala penal del Suprem consideri que la justícia estigui amenaçada per assumptes com l'espionatge amb Pegasus –també durant el govern del PSOE– o l'operació Catalunya, que de moment no han tingut conseqüències judicials. Més aviat, deixa entreveure que el problema és la ingerència política. El primer capítol, de fet, es titula “¿La Fiscalia de quién depende? Pues ya está...”, tot recordant aquella desafortunada frase de Pedro Sánchez.
Sortint de l'hemicicle, Alberto Núñez Feijóo va topar dimecres amb una nena, filla d'una periodista, que duia a la mà números d'un sorteig per pagar-se el viatge escolar. El líder del PP s'hi va acostar –davant la seva innocència, que no sabia que estava parlant amb un cap de l'oposició– i va fer una broma sobre el congrés del PP que, esclar, no va entendre: “Aquesta nena serà bona buscant compromissaris”.
Durant la sessió de control de dimecres, Pedro Sánchez va dir, arran dels whatsapps que s'havien publicat, que “avui estem en el safareig”. Es va traslladar després a les converses informals amb periodistes. Un membre del govern espanyol, parlant distesament del que envolta el cas Ábalos, va mostrar la seva sorpresa davant l'èxit de l'exministre en el terreny sexual. “No és...”, volent dir que no és especialment atractiu.