Política13/11/2012

Una llei de l'època Aznar regula els canvis en els cognoms que critica Sánchez-Camacho

La possibilitat legal que ofereix la Generalitat està blindada per una llei espanyola que preveu el mateix i que va ser aprovada el 1999, sota govern del PP

Sílvia Barroso

BarcelonaLa norma catalana que ofereix als ciutadans un canal per catalanitzar el seu cognom si està justificat lingüísticament té una rèplica en la legislació espanyola, i va ser aprovada durant el govern de José María Aznar, l'any 1999.

Inscriu-te a la newsletter Política en cinc llibres per Sant JordiUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Es tracta de la llei 40/1999, un text que, de la mateixa manera que la llei catalana de 1998, regula la possibilitat de fer modificacions si l'interessat ho demana.

Cargando
No hay anuncios

"L'encarregat del Registre, a petició de l'interessat o del seu representant legal, regularitzarà ortogràficament els cognoms quan la forma inscrita al Registre no s'adeqüi a la gramàtica i fonètica de la llengua espanyola corresponent", diu l'article 3, de manera que s'inclouen totes les llengües parlades a Espanya.

Aquest incís és una de les modificacions que la llei 40/1999 feia en la llei del Registre Civil del 1957 per adaptar-la al reconeixement de la pluralitat lingüística de l'estat espanyol. I el ministeri de Justícia ofereix a la seva web tota mena d'explicacions per facilitar aquests tràmits.

Cargando
No hay anuncios

Per Camacho, però, la instrucció a funcionaris que l'any 1998 aclaria dubtes metodològics sobre els certificats per fer les modificacions és una autèntica "invitació" a canviar de cognom. I això, des del punt de vista de la candidata del PP, justifica el vídeo electoral "humorístic" del PP que imaginava una Catalunya independent on els Garcia serien obligats a canviar de cognom.

La candidata del PP, amb la instrucció a les mans, ha acusat de fer "demagògia" els que van criticar el vídeo dels Garcia. Tanmateix, ha obviat tota connexió d'aquestes regulacions catalanes amb la legislació estatal: no ha esmentat, per exemple, que la mateixa instrucció criticada conté un punt que recorda, explícitament, que quan els canvis sol·licitats pels ciutadans siguin traduccions de cognoms castellans o d'altres idiomes caldrà "un expedient que resoldrà, segons els casos, el ministre de Justícia o el jutge de primera instància".