Pensions: una arma llancívola recurrent per condicionar la gent gran
Els sondejos mostren una diferència substancial en el suport a la independència per grups d’edat que va des del 52% de partidaris del sí-sí en el grup de 18 a 34 anys al 46% dels de més de 65 anys
BarcelonaEls sondejos mostren una diferència substancial en el suport a la independència per grups d’edat que va des del 52% de partidaris del sí-sí en el grup de 18 a 34 anys al 46% dels de més de 65 anys. Diversos factors expliquen aquestes diferències però no hi ha dubte que la qüestió de les pensions hi juga un paper clau. L’argument de l’impagament de les pensions és ja un tema recurrent contra el procés. De fet, és una arma llancívola utilitzada sovint pels líders unionistes. A més, per als socialistes, la caixa única de la Seguretat Social forma part de l’essència del seu projecte, i fins i tot en una eventual reforma de tendència federal aquest seria un aspecte que caldria protegir de manera centralitzada. La insistència antisobiranista en les pensions com a espantall contra la independència s’explica fàcilment. Importa poc, aquí, que l’Estat tingui un sistema de repartiment de les cotitzacions a la Seguretat Social i no pas de capitalització. El fet de generar incertesa sobre una qüestió tan sensible permet pescar suports entre l’electorat jubilat. Els casos d’Escòcia i el Quebec ens corroboren que aquesta ha sigut una estratègia recurrent contra el secessionisme.
Durant la campanya escocesa, la Cambra dels Lords va publicar un polèmic informe alertant sobre les suposades dificultats que tindria un estat escocès per pagar les pensions, un argument que partits unionistes -sobretot els laboristes- van aplaudir. En aquell cas, la diferència de vot per grups d’edat va ser enorme: mentre que un 51% dels joves de 18 a 24 anys van votar per la secessió, només un 27% dels electors de més de 65 anys ho van fer. En el cas quebequès també va ser una qüestió controvertida al referèndum del 1995, si bé la província de majoria francòfona ha acabat tenint el seu propi pla de pensions dins la federació canadenca. Llavors, els votants francòfons més grans de 65 anys van donar un 30% menys de suport a la independència que els més joves, decantant així el resultat cap al no final.
