Fer lleis fora del procés habitual: la via que es consolida al Parlament

BarcelonaDes que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat, el Parlament ha donat llum verda a una dotzena de reformes legals. Però hi ha un problema: cap d’elles ha seguit el procediment ordinari previst al Reglament per a les modificacions legislatives. En sis casos, el Parlament ha optat per recórrer a un procediment exprés, el de lectura única (en un sol debat al ple), que, sobre el paper, està pensat per a reformes quirúrgiques. Ara bé, en aquesta legislatura s'està fent servir per introduir canvis tan rellevants com la modificació del Reglament del Parlament o per aprovar una llei des de zero, la del Fons Agrari i Ramader. En els set casos restants s'ha fet per la via del decret llei, que el Govern aprova sense debat parlamentari, i que només se sotmet al sí o al no de la cambra després.

Quins problemes planteja fer sevir el procediment de lectura única? En primer lloc, que limita el dret d’esmena dels diputats i el debat sobre la iniciativa legislativa, perquè s’aprova en un sol acte davant del ple. Això implica renunciar al tràmit ordinari, que inclou una primera votació per decidir si el Parlament tramita o no la proposta i, posteriorment, el seu estudi en comissió, escoltant col·lectius o sectors afectats. Fonts de l’administració parlamentària consultades per l’ARA alerten que el que havia de ser un procediment excepcional s'ha convertit en una via per accelerar els tràmits. I recorden, en aquest sentit, que per a quan hi ha pressa el Reglament ja preveu el d’urgència, que escurça els terminis a la meitat, o fins i tot la delegació de l’aprovació directament en comissió. Mentrestant, la cua de lleis en tràmit ordinari al Parlament s’enfila ja fins a la trentena només en sis mesos. I a la pila de pendents hi ha projectes que fa anys que s'arrosseguen, com la llei per retirar l'amiant o la de memòria democràtica. Per accelerar els terminis, el president del Parlament, Josep Rull, vol explorar vies amb els grups per desfer el coll d'ampolla sense necessitat de reformar el Reglament; per exemple, acordant un número màxim de compareixences en comissió per evitar que s'allarguin.

Al llarg d'aquest primer mig any de legislatura, els grups han recorregut a la lectura única per tirar endavant propostes amb un ampli consens, com ara la reforma per blindar els patis de les escoles de denúncies per soroll pactada entre el PSC, ERC, Junts, els comuns, la CUP i el PP, i que es va aprovar per unanimitat. Però també ho han fet per materialitzar pactes tancats per la investidura d'Illa, com ara l'eliminació del privilegi fiscal del Hard Rock acordada amb ERC i els comuns. En canvi, Junts va veure com la mesa rebutjava tramitar per lectura única la proposta perquè les comunitats de veïns puguin demanar el desnonament d'okupes. Els republicans també demanen que un paquet de mesures que han presentat per lluitar contra la violència masclista es tramiti per aquesta via, però es podrien trobar amb el veto de la mesa.

Herència del 2017

La possibilitat que els grups puguin demanar la tramitació per lectura única al Parlament es va introduir per mitjà d’una reforma el 2017, per facilitar l’aprovació de les lleis de desconnexió –abans només ho podia demanar el Govern–. El Constitucional la va avalar, però hi va posar una condició: cal garantir el dret dels grups a presentar esmenes al text, tot i que sigui amb menys temps. Segons les fonts expertes consultades, la doctrina constitucional és clau per entendre per què la lectura única s’està menjant l’espai del procediment legislatiu ordinari: quan l’òrgan de garanties va avalar que la reforma de la Constitució del 2011 al Congrés per limitar l'endeutament (per imperatiu de Brussel·les) es produís per aquest procediment, la veda ja va quedar oberta per a pràcticament qualsevol tipus de llei.

A Catalunya, el control inicial de si una iniciativa es pot tramitar o no en lectura única el fa la mesa, escoltant la junta de portaveus. Fonts d'aquest òrgan reconeixen que cal anar amb "cautela" a l'hora d'acceptar-ho, perquè pot "perjudicar" els drets dels diputats. En aquest sentit, apunten, es valora si es plantegen canvis senzills, que afectin pocs articles, i si tenen el "consens" dels grups. Ara bé, la decisió final sobre si és convenient fer servir la lectura única correspon al ple. Però és un peix que es mossega la cua: en aquesta primera votació, la mateixa majoria que dona suport a la reforma en qüestió pot fer saltar pels aires el dret dels altres grups al fet que se segueixi el procediment ordinari.

El polèmic decret llei

L’altre via que ha alterat la dinàmica legislativa ordinària en aquests primers set mesos de legislatura és el recurs del decret llei, una figura que només s'hauria de fer servir en cas de "necessitat extraordinària i urgent", segons l'article 64 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A la pràctica –el Govern anterior ja ho feia–, s'ha convertit en la via ràpida per aprovar canvis legals que l'executiu vol accelerar, perquè el Parlament els ha d'aprovar o rebutjar en un mes des que surten del consell executiu. Ha sigut el cas de les sancions per la llei de l'habitatge –que els comuns reclamaven de manera urgent– o per desembussar Infraestructures.cat i prémer l'accelerador de l'obra pública. Arran d'un recurs d'ERC, està pendent que el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciï sobre si el decret òmnibus d'habitatge i urbanisme que l'executiu català va aprovar fa unes setmanes compleix amb l'Estatut. Properament, el Govern també preveu aprovar per decret llei el paquet fiscal pactat amb els comuns per apujar els impostos als grans tenidors i la taxa turística, i que té el rebuig frontal de la patronal i de Junts.