Eleccions municipals
Política13/02/2023

Lluís Rabell: el fitxatge de Collboni que va esborrar ‘Franco’ de la seva firma

Diputat en la legislatura de l'1-O, mai es va sentir estimat pels comuns

BarcelonaNo es diu Lluís Rabell, sinó Josep Lluís Franco Rabell. Va prescindir del seu primer cognom quan treballava a França com a traductor, per la relació especial que tenia amb el seu avi matern, i ja no el va fer servir més. Al Parlament, però, el va sentir de forma recurrent quan era diputat de Catalunya Sí que es Pot en la legislatura de l’1-O, cada vegada que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el cridava. 

Cargando
No hay anuncios

El fitxatge de Rabell (Barcelona, 1954) per a la candidatura de Jaume Collboni per Barcelona no va sorprendre els comuns, un espai on mai es va sentir còmode. De fet, formava part d’una camarilla de diputats dins del grup parlamentari que s’autoanomenava la patrulla nipona. “El terme evocava l’abandonament en què ens havia deixat el nostre estat major”, va explicar al seu blog: “La direcció dels comuns mai ens va reconèixer com el seu referent parlamentari”.

Forjat en l’activisme veïnal –va ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona– va ser crític amb l’alcaldia de Xavier Trias a Barcelona i va donar suport a Ada Colau. Com ella, també va defensar el sí-sí en la consulta del 9-N i va ser un dels impulsors del manifest d’Esquerres per la Independència. Tot i això, es reivindica com a federalista. Des del Parlament va rebutjar enèrgicament l’estratègia rupturista de l’independentisme, en una legislatura en què el seu protagonisme es va desdibuixar en favor del de Joan Coscubiela. Abans d’anunciar el seu pas a les files socialistes va participar en un acte de Societat Civil Catalana de rebuig als fets del 6 i 7 de setembre, dies en què va estar a punt de dimitir. Rabell, un fervent amant dels gats, ha convençut el PSC amb el seu perfil independent.