Maduro, l'únic líder mundial que va donar suport a l'1-O, divideix l'independentisme

BarcelonaLa manca de suports internacionals va ser un dels motius que van fer fracassar el Procés. Només un líder mundial va defensar la consulta de l'1-O: Nicolás Maduro. El president veneçolà descavalcat pels EUA va defensar el referèndum. "Catalunya tenia el dret a expressar-se democràticament", va dir el mateix 1-O en el seu programa Los domingos con Maduro, intercalant imatges de la repressió policial, que va titllar de "terribles". A l'abril ja s'havia fotografiat amb l'estelada a la presentació del documental Maduro, lealtad indestructible,dirigit per Lluís Bartra, membre del col·lectiu Ítaca, de l'esquerra independentista. La fotografia va enfurismar el PDECat. "Si algú creu que suma fent que Maduro es faci una foto amb l'estelada és que no ha entès res", va alertar la coordinadora Marta Pascal. Vuit anys després, la figura de Maduro, que ha reprimit l'oposició veneçolana mentre era al poder, segueix dividint l'independentisme. En aquest sentit, l'atac de Trump a Veneçuela ha evidenciat la divisió dins el sobiranisme en matèria de relacions internacionals.

Junts, l'espai més proper al PDECat, ha fet un joc d'equilibris en el conflicte. D'una banda, ha condemnat l'atac dels Estats Units contra Veneçuela i ha assegurat que el bombardeig i la captura de Maduro són "una violació flagrant del dret internacional". De l'altra, ha criticat "el règim autoritari i corrupte" de l'ara ja expresident, que conclou que governava "sense tenir la legitimitat de les urnes".

El seu líder, Carles Puigdemont, no s'ha pronunciat explícitament sobre l'atac, tot i que ha repiulat un missatge de la seva mà dreta, Josep Lluís Alay, que va comentar una notícia sobre la petició de la Xina als EUA perquè alliberi Maduro. "Jo demano al govern xinès l'alliberament immediat de milers de presos polítics tibetans i uigurs tancats en camps d'extermini, en condicions infrahumanes, i sotmesos a tortures i vexacions durant anys en violació del dret internacional", deia el seu missatge, compartit per Puigdemont. Preguntada per aquest silenci, aquest dimecres la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, declinava respondre: "La convocatòria de premsa és per parlar del concert econòmic català", va dir en al·lusió al model de finançament.

Un altre dirigent de Junts, Francesc de Dalmases, sí que ha criticat que l'esquerra es manifestés a Barcelona a favor de Maduro mentre la comunitat veneçolana a Catalunya celebrava la caiguda del dictador. "És compatible la defensa del dret internacional amb la satisfacció per la caiguda d'un sàtrapa cleptòman que acumulava milers de presos polítics", va dir Dalmases.

De fet, l'únic partit de l'independentisme que s'ha alineat completament amb Trump ha estat l'extrema dreta. Aliança ha aplaudit la intervenció alineant-se un cop més amb Donald Trump. "La sobirania veneçolana no pot servir d'excusa per blanquejar el frau electoral, la repressió ni un govern que ha forçat l'exili de milions de ciutadans", va afirmar el partit en un comunicat. Els de Sílvia Orriols consideren que els EUA han actuat "en defensa de la democràcia i la llibertat" davant de la "narcodictadura" de Maduro, com ja van fer defensant el genocidi d'Israel a Gaza.

Les esquerres, amb Maduro

Les forces independentistes d'esquerres, en canvi, han apel·lat precisament a la sobirania per denunciar l'operació dels EUA. ERC ha denunciat la "vulneració flagrant" per part de l'administració Trump del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides i ha exigit "ple respecte" als principis de sobirania, autodeterminació, integritat territorial, prohibició de l'ús de la força i resolució pacífica dels conflictes.

La CUP, ferma defensora de Hugo Chávez i Maduro, ha anat més enllà i ha exigit al govern espanyol que trenqui relacions polítiques i diplomàtiques amb els Estats Units després de l'atac a Veneçuela i ha denunciat que "el seu silenci còmplice contribueix a l'escalada bèl·lica". "No es pot parlar de pau si es tolera o legitima una agressió d'aquestes dimensions", han advertit els anticapitalistes.

Fora de l'independentisme, els comuns han condemnat l'atac dels Estats Units, que han denunciat que és "d'una gravetat alarmant" i que "representa una violació majúscula del dret internacional". En aquesta línia, han reclamat una condemna "sense cap pal·liatiu" per part d'Espanya i la UE. Des de les files socialistes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha alertat que es tracta d'"un precedent perillós" i ha refermat el seu compromís "amb el multilateralisme i el dret internacional". Sigui com sigui, no s'ha posicionat en defensa de Maduro i ha advocat per "una transició pacífica i justa" a Veneçuela, "que permeti un futur en democràcia" sense "ingerències externes".

El posicionament de la dreta

El posicionament d'Aliança Catalana s'alinea amb el de PP i Vox. Des de les files populars han rebatut el president recordant-li que van portar una proposta al Parlament per reconèixer Edmundo González com a president legítim de Veneçuela. "El teu conseller [Jaume] Duch va dir que no estava a les seves mans opinar sobre Veneçuela, hipòcrites", li ha retret el diputat Hugo Manchón al Govern. El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, també ha criticat el posicionament del PSOE, Podem i independentistes parlant d'invasió i guerra. "Menteixen –ha dit–. La realitat és que hi ha hagut una operació contra el narcotràfic i el crim organitzat" i "l'alliberament de Veneçuela de la seva major condemna, Maduro".