Margarita Robles no vol que facis la mili
La ministra defensa la necessitat d'augmentar la inversió en despesa militar, que lliga a milers de llocs de treball
BarcelonaQuan Margarita Robles va aterrar al ministeri de Defensa l’any 2018 no hi havia ni munició –en paraules seves–, però set anys després, amb el govern de coalició d’esquerres del PSOE i Sumar, la despesa militar es va enfilar per primer cop el 2024 fins a l'1,4% del PIB. I ha arribat al 2% aquest 2025, tal com ha defensat la ministra aquest dimecres en un col·loqui del Cercle d'Economia a Barcelona. "La inversió en defensa ha vingut per quedar-se", ha deixat clar en la seva intervenció inicial –que ha començat en català–, a més d'explicar que des del govern espanyol treballen en una mena de cinturó industrial perquè totes les comunitats autònomes desenvolupin projectes empresarials en aquest àmbit. També Catalunya.
La ministra creu que el Principat "té un potencial enorme" i s'ha compromès a donar un impuls en innovació, sobretot en ciberseguretat i noves tecnologies. "Sense dubte hi serà", s'ha reafirmat, tot i que ha concretat poc en què es traduirà: no ha dit ni la quantitat de diners que arribarien ni les potencials empreses que se'n podrien beneficiar.
La possibilitat de noves inversions ha fet aixecar celles a l'auditori del Cercle d'Economia. A primera fila se l'escoltaven el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i el titular d'Empresa, Miquel Sàmper. Però també empresaris. Un d'ells –s'ha presentat com a cap visible d'una empresa tecnològica catalana– no ha dubtat en aixecar el dit i fer una petició: "Des del ministeri hauríeu d'ajudar a agilitzar els tràmits d'homologació [...]. Som un país de pimes i nosaltres som una gran empresa i, tot i això, és complex". I ha afegit: "A Catalunya tenim innovació i talent, i heu de tenir posada la diana aquí perquè tinguem aquest teixit de ciberseguretat i defensa".
Però Robles no només ha defensat la inversió en defensa pel context global i europeu –que ha descrit de forma crua: "Si la Unió Europea no és capaç d'armar-se, també de forma ètica i moral i democràticament, ens quedarem reduïts a la mínima expressió"–, sinó sobretot perquè creu que és una via per crear llocs de treball.
Fragates i submarins
A la construcció d’una fragata o un submarí Robles hi veu milers de llocs de feina. "Ferrol era un lloc d’atur, ara viu de la inversió en defensa", ha dit, posant d’exemple una primera fragata acabada de produir per Navantia que ha comportat "9.000 llocs de treball". O Cartagena, on s’ha fet un segon submarí que ha generat, segons la ministra, 5.000 nous empleats.
En resum, Margarita Robles, tot i admetre que els països del sud no senten la mateixa vulnerabilitat que els del nord, ha demanat prendre consciència de la "realitat" –és a dir, que les exigències de Donald Trump en el marc de l'OTAN i l'amenaça de Rússia són serioses– i ha fet bona la frase de "si vols la pau, prepara't per a la guerra".
Això sí, sempre a través d'un exèrcit professional. La ministra de Defensa ha descartat de totes totes el retorn del servei obligatori militar a Espanya, malgrat que en altres estats del nord i bàltics no ha desaparegut mai. "Aquí no hi ha debat. No hi haurà servei militar a Espanya", ha resolt taxativa a una pregunta del públic. Per a Robles, Espanya té unes forces armades "professionalitzades" que són demanades a tot arreu, i tanca la porta al fet que els ciutadans de carrer tornin a fer la mili.