Model Sant Cugat: Junts vol prioritzar els veïns de tota la vida als nouvinguts en l'habitatge social

BarcelonaL'accés a l'habitatge, primera preocupació dels catalans segons el CEO, és al centre del debat polític. Les esquerres i les dretes continuen mantenint diferències sobre què cal fer per abaixar el preu del lloguer, però tots els partits semblen estar d'acord en una cosa: la crisi de l'habitatge exigeix que les administracions es posin les piles i comencin a construir habitatges públics després d'anys d'immobilisme. Esquerra i els comuns van situar-ho com a condició per investir Salvador Illa, que s'ha compromès a habilitar 50.000 pisos protegits en els pròxims cinc anys i ha anunciat aquest dijous, al costat de Pedro Sánchez, que aprovarà dimarts una reserva de sòl públic per posar fil a l'agulla. En un intent per trobar pisos socials de sota les pedres, els comuns fins i tot s'han acostat a l'Església per plantejar-hi vies de col·laboració. A l'altra banda de l'hemicicle, Junts també es mou. Des de Sant Cugat ha llançat una nova proposta: reformar la llei catalana per exigir que els que vulguin optar a l'habitatge de protecció oficial faci com a mínim deu anys que estan empadronats al municipi. La normativa vigent estableix que l'antiguitat mínima d'empadronament exigible als sol·licitants no pot superar els tres anys.

La proposta porta el segell personal de l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, que li ha traslladat en persona a l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont. En conversa amb l'ARA, Vallès explica que la idea és evitar que les persones que porten menys temps vivint a ciutats i viles passin per davant d'aquelles que hi tenen més "arrelament" i vincles. La iniciativa neix a partir de la realitat de Sant Cugat, un municipi amb pisos cars, tant de lloguer com de compra –l'octubre de 2024 va arribar al seu màxim històric, 4.476 €/m², segons Idealista–. "La gent jove que ha crescut aquí ha de marxar quan es vol independitzar", lamenta l'alcalde. A Vallès no li fan por les crítiques d'aquells que puguin acusar-lo de voler prioritzar els veïns de tota la vida per davant dels immigrants. "No em preocupa. Jo treballo per la gent de la ciutat", assegura.

La reforma que planteja Junts per Sant Cugat suposaria tornar a una versió anterior de la llei de l'habitatge, més restrictiva pel que fa al padró. Cal tenir en compte que la normativa no obliga a estar empadronat en un municipi concret per accedir a promocions de protecció: només faculta l'administració a introduir aquest requisit amb un límit de tres anys i, a més, habilita el Govern a establir un percentatge màxim sobre el total dels habitatges on es pot exigir. L'alcalde de Sant Cugat exposarà la proposta d'apujar fins als deu anys el mínim per optar a habitatge de protecció oficial en l'espai municipalista del partit, que presideix ell mateix.

Contra l'ocupació

Al mateix temps, Junts allarga la mà als propietaris que miren amb recel les regulacions més proteccionistes amb els col·lectius vulnerables. Ja ho va fer en la negociació del decret òmnibus que va tombar en la primera votació, exigint que l'Estat assumeixi les despeses dels llogaters vulnerables que deixen de pagar. Aquesta vegada tornen a donar la batalla contra l'ocupació. Segons ha avançat l'ACN, el partit ha registrat una proposició de llei al Parlament per tal que les comunitats de propietaris puguin demanar als jutges fer fora okupes de les finques quan "alterin la convivència, l'ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". La via passaria pel mateix Parlament: els juntaires plantegen modificar el Codi Civil i la llei d'habitatge, d'acord amb el que ja va plantejar el Col·legi d'Advocats de Barcelona. És similar a una proposta que Junts també va dur al ple la legislatura passada, i que la cambra va tombar. També aquesta setmana el partit ha registrat una proposta per incrementar en fins a 400 milions més la dotació del Pla d'Habitatge de la Generalitat.

El partit de Carles Puigdemont s'ha endut les crítiques de les forces catalanes d'esquerra per haver-se posat de perfil en regulacions claus sobre el dret a l'habitatge. Per exemple, en la regulació del lloguer de temporada en l'àmbit estatal, que va tombar amb PP i Vox. Caldrà veure què fan amb la convalidació del decret llei que el Govern va pactar amb els comuns i que sanciona amb multes de fins a 900.000 euros el frau de llei amb el lloguer de temporada i els incompliments del topall del lloguer. Per ara, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha arrufat el nas amb l'anunci d'aquest dijous d'Illa sobre sòl públic i li ha retret anar prometent "milions i milions" cada setmana sense tenir pressupostos. "Sembla més el director d’una agència de publicitat que el president dels catalans", ha criticat.