Moix dimiteix per intentar aturar la crisi al poder judicial

MadridLes contínues ingerències del govern de Mariano Rajoy al poder judicial s’han cobrat una nova víctima, i d’un pes considerable. Només tres mesos després d’haver sigut nomenat en el càrrec, Manuel Moix va presentar ahir la seva renúncia com a fiscal en cap d’Anticorrupció per “motius personals”. Tant el govern espanyol com els seus companys del ministeri fiscal l’havien deixat sol després que explotés l’última polèmica del seu brevíssim mandat: la titularitat del 25% d’una empresa heretada del seu pare a Panamà.

Moix marxava ahir per la porta del darrere mentre el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, provava de salvar el seu honor en una breu declaració als mitjans. “La seva conducta ha sigut absolutament regular: no hi havia motius per cessar-lo”, va asseverar, i va negar que existís “cap irregularitat ni il·legalitat” per no haver informat que té una societat en un paradís fiscal. Era plenament conscient que el focus de l’oposició també està posat en ell, que va promocionar Moix per davant de sis aspirants amb més experiència.

L’executiu espanyol i la cúpula del poder judicial intenten aturar així una hemorràgia que s’ha anat prolongant des de la legislatura passada i que ha sigut directament proporcional a l’abast dels escàndols de corrupció dins del PP. Des del 2014 al govern de Mariano Rajoy li han dimitit un ministre de Justícia -Alberto Ruiz-Gallardón-, un fiscal general de l’Estat -Eduardo Torres-Dulce- i un fiscal en cap d’Anticorrupció. I sense anar més lluny, durant els tres anys de Rafael Catalá al capdavant de Justícia ja han desfilat fins a tres fiscals generals de l’Estat. A més, tant Catalá com Maza i Moix s’han convertit en els primers ministres i fiscals reprovats pel ple del Congrés. Tot és inèdit: Moix també passa a ser el fiscal en cap d’Anticorrupció més breu de la democràcia.

L’oposició no en té prou

L’oposició ja va deixar clar ahir que no n’hi ha prou amb la dimissió de Moix. Primer va condemnar que arribés tard, i després va reclamar a Catalá i Maza que també dimiteixin -Ciutadans se’n desmarca i evita apuntar directament, per ara, al ministre de Justícia-. Tant el PSOE com Units Podem coincideixen que estem vivint una “etapa molt negra” i no tenen problemes a apuntar directament al govern de Mariano Rajoy com a autor de la crisi al poder judicial per “parasitar” les institucions de l’Estat. “Amb les decisions del president s’està danyant la salut de les institucions”, va alertar Pedro Sánchez, en les primeres declaracions públiques des que va ser proclamat secretari general del PSOE.

Mariano Rajoy va tornar a esquivar la premsa ahir a Burgos, només dos dies després que ratifiqués des de Portugal, amb un lacònic “Sí”, que mantenia la confiança en Moix. Per al president espanyol, tenir una societat a Panamà és una minúcia. “Fer política és fer les coses a l’engròs, fixar-se en el que és important i no ocupar-se de xafarderies”, va assegurar en el primer discurs que pronunciava en unes jornades organitzades per la UGT -uns companys d’escenari inèdits per a ell-, en què va presumir d’estabilitat un dia després de l’aprovació dels pressupostos per a aquest 2017, que li aplanen dos anys la legislatura. “No es tracta de xafarderiessinó de xusma que roba amb les mans plenes el que és de tots, senyor Rajoy”, li va replicar per Twitter el líder de Podem, Pablo Iglesias.

Malgrat la dimissió, el PP manté que és perfectament lícit tenir una societat offshore i ser fiscal d’Anticorrupció. I el govern espanyol en cap cas considera necessari que Maza dimiteixi, com va assegurar ahir a la tarda el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Fins a tres vegades el fiscal general de l’Estat va assegurar -en una roda de premsa que es va convocar amb només quatre minuts d’antelació però que no es va produir fins una hora després- que si fos per ell Moix mai hauria d’haver dimitit. Segons fonts judicials, el pla del fins ara cap d’Anticorrupció és tornar al seu anterior càrrec, la Fiscalia del Tribunal Suprem. Hi tornarà, això, sí, amb un ascens de categoria, aconseguit en el moment de ser anomenat fiscal en cap.

Un llarg historial de polèmiques

El mandat de Moix ha estat plegat de polèmiques. Ja va arribar al març al capdavant d’Anticorrupció amb la meitat dels fiscals en contra i després que el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, consumés una purga general al ministeri públic per situar-lo. Però només va ser la punta de l’iceberg. Ni un mes després la cúpula fiscal es revoltava per les ingerències de Moix per intentar aturar la detenció de l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, en el marc de l’operació Lezo. Poc tardaria també a filtrar-se, per les gravacions del cas, que ell era el preferit del mateix González i del PP per ocupar Anticorrupció. En plena tempesta per la Lezo, Moix no va dubtar a fer una demostració d’autoritat i apartar, sense avís previ, els fiscals del cas 3% -sobre el presumpte finançament irregular de CDC-, José Grinda i Fernando Bermejo. Un relleu que acabarà consumant Maza.

El detonant, però, va ser a principis de setmana la informació revelada per InfoLibre i El Español de la societat panamenya, associada a un xalet familiar valorat en més de 550.000 euros. El seu final quedava vist per a sentència ja dijous, quan l’associació de fiscals conservadors, l’única que va donar suport al seu nomenament, li retirava aquest suport. Catalá ja havia pactat amb Maza el seu relleu. La reunió a la Fiscalia General de l’Estat va durar només mitja hora. I es va produir fins i tot després que es convoqués la premsa. Moix tenia l’objectiu de suavitzar des d’Anticorrupció els casos que afecten el PP, però les constants polèmiques han acabat amb el seu càrrec en menys de cent dies.

Suport al PP i crítiques a la Guàrdia Civil: l’última entrevista del fiscal, a ‘El Mundo’