Els Mossos certifiquen que el mòbil d'Aragonès va ser espiat amb Pegasus sense aval judicial

BarcelonaEl mòbil de l'expresident Pere Aragonès va estar infectat amb Pegasus durant un any sense comptar amb l'aval del Tribunal Suprem. És el que es desprèn de l'informe dels Mossos d'Esquadra després d'analitzar el seu telèfon per encàrrec del jutge, segons ha informat l'agència Efe i ha confirmat l'ARA. En concret, Aragonès va tenir el telèfon infectat des del 2018, tot i que el CNI no va autoritzar a espiar-lo fins al juliol del 2019. La policia catalana ha lliurat al titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, el seu informe sobre l'examen forense fet al mòbil d'Aragonès. L'expresident de la Generalitat va facilitar el telèfon el mes de setembre passat perquè fos analitzat. "Tota la meva vida personal i política, espiada il·legalment amb Pegasus", ha lamentat Aragonès en un missatge a X.

D'aquesta manera, les conclusions de l'anàlisi del mòbil d'Aragonès coincideixen amb les de la pericial informàtica que Aragonès va aportar al jutjat al costat de la querella que va presentar per l'atac amb Pegasus, que revela que l'exdirigent d'ERC va tenir el mòbil infectat entre el juliol del 2018 i el març del 2020, és a dir, durant més temps del que havia autoritzat el CNI i, per tant, de la cobertura judicial que comptava.

L'exdirectora del CNI Paz Esteban està imputada en el cas i, de fet, va ser destituïda arran de l'escàndol per l'espionatge a diversos dirigents independentistes amb Pegasus. Després de comparèixer davant la justícia al mes de gener, va demanar que s'arxivés el cas, però el jutge ho va descartar al·legant que era necessari aclarir si tots els atacs al mòbil d'Aragonès comptaven amb aval judicial. En la seva declaració com a investigada davant el jutge, Esteban no va aportar cap dada sobre els atacs amb Pegasus al mòbil de l'expresident, més enllà de les actuacions del Tribunal Suprem que van avalar l'ús del programari, i es va escudar en el fet que afectava informació protegida per secrets oficials.

El govern espanyol va enviar al jutge la documentació desclassificada pel govern espanyol que acreditava l'espionatge a Aragonès, però amb fragments suprimits. En aquests documents, el CNI justificava el seu espionatge perquè situava Pere Aragonès com a "coordinador" dels CDR. El jutge que va avalar l'espionatge del mòbil d'Aragonès ho va fer del juliol a l'octubre del 2019, amb dues pròrrogues de tres mesos de l'octubre del 2019 al gener del 2020 i del gener al març del 2020. Per tant, les infeccions detectades des del juliol del 2018 amb Pegasus quedarien fora d'aquesta cobertura judicial. En aquell moment, el director del CNI era Félix Sanz Roldán i Esteban el va rellevar el febrer del 2020. Tampoc estarien emparats legalment els atacs detectats els dies 4, 5, 6 i 7 de juliol del 2019, quan Paz Esteban ja era directora interina del CNI, perquè el primer acte del Suprem que avala l'espionatge és del 24 d'aquell mes.

Després de lliurar l'informe, el jutge instructor ha preguntat a les acusacions i a la defensa –a càrrec de l'Advocacia de l'Estat– si volen plantejar noves diligències abans de finalitzar la recerca del cas, que està prorrogat fins al mes d'abril, amb el criteri favorable de la Fiscalia.

L'espionatge a la CUP

D'altra banda, el jutge que investiga l'espionatge amb Pegasus als mòbils dels exdiputats de la CUP Albert Botran, Carles Riera i David Fernàndez, ha demanat al CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que aportin tota la informació de què disposin sobre el cas, després que un informe dels Mossos hagi corroborat que els seus telèfons van ser atacats amb Pegasus.