Tensió en la declaració de l'exdirectora del CNI per l'espionatge a Aragonès

El president de la Generalitat assegura que és la "segona part" de l'operació Catalunya i acusa la intel·ligència espanyola de "mentir"

4 min
El president Pere Aragonès.

BarcelonaL'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha centrat de ple els focus polítics i judicials aquest divendres. Era una data encerclada en vermell al calendari, ja que l'exdirectora del CNI Paz Esteban tenia previst declarar, i ho ha fet amb mala maror a la sala. En concret, ha declarat durant més d'una hora a porta tancada i per videoconferència per l'espionatge al president: no ho ha pogut fer fins dues hores més tard del previst a causa de problemes tècnics de connexió, i quan ha pogut defensar-se, en qualitat d'investigada, ha estat en una atmosfera d'alta tensió entre les parts, segons fonts judicials.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De totes maneres, no ha transcendit què és el que ha afirmat. Fins i tot l’advocat d’ERC, Andreu Van den Eynde, ha rebutjat fer declaracions de cap mena al·legant el risc d’una possible querella pel delicte de revelació de secrets si en gosa explicar res.

De fet, Paz Esteban ha declarat en la causa instruïda pel magistrat Santiago García, del jutjat d'instrucció 29, però ha intervingut des del jutjat número 1 de Madrid, a la plaça Castilla. Ha estat defensada per quatre advocats de l'Estat –dos des de Barcelona i els altres des de la capital espanyola–, en un procediment en què el fet que sigui investigada no l'ha obligat a dir la veritat, cosa que sí que hauria passat si se l'hagués citada com a testimoni. Precisament, un dia abans el jutjat va rebre les autoritzacions judicials que va donar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas al CNI per permetre l'espionatge a Aragonès entre finals del 2018 i principis del 2020. Unes revelacions que refermen que els agents d'intel·ligència ho van justificar perquè considerava el president coordinador dels CDR.

Informació "censurada"

Tot plegat també ha ocasionat un incendi polític. En una atenció als mitjans aquest matí des de Girona, Aragonès ha acusat el CNI de "mentir" i ha presentat el seu espionatge com una "segona part" de l'operació Catalunya. "Sembla una aventura de Mortadel·lo i Filemó", ha afirmat. "És lamentable", ha assegurat aquest matí Aragonès. El cap de l'executiu ha explicat que en els documents que va enviar l'executiu espanyol hi ha moltes parts tapades, "censurades", que no deixen entreveure la informació completa: "És una informació incompleta amb pàgines senceres tacades de negre perquè no se'n pugui veure el contingut". En aquesta documentació s'hi explicita que l'argument per espiar el president va ser que se'l considerava el "coordinador" dels CDR. "Són afirmacions fora de tota realitat i el sentit comú", ha lamentat Aragonès.

"Si una part de la seguretat nacional està al servei d'intel·ligència que comet errors d'aquesta magnitud, que justifica la vulneració de drets fonamentals a partir de mentides, em preocuparia per la seguretat nacional", ha afegit. Aragonès ha insistit que cap de les afirmacions "té base" i s'ha compromès a arribar "fins al final" per "depurar responsabilitats". Aquest dijous, la ministra de Defensa, Margarita Robles, defensava que "queda clar" que "tot el que es va fer va ser amb autorització judicial" i amb "respecte absolut a la llei". Un argument insuficient per a Aragonès, que considera l'espionatge amb Pegasus una "vulneració de drets".

Iglesias diu que el consell de ministres mai "va deliberar" sobre si espiar Aragonès 

En paral·lel a les paraules d'Aragonès, aquest matí també hi havia expectació al voltant de la compareixença de Pablo Iglesias a la comissió d’investigació del Parlament sobre Pegasus. ¿El govern espanyol ho sabia? Durant la compareixença, per videoconferència, Iglesias ha assegurat que "mai es va produir una deliberació" al consell de ministres sobre si calia demanar al CNI que espiés Aragonès quan ell en formava part.

Iglesias ha emmarcat els espionatges en l’ús de "mecanismes il·legals" habituals dins de l’Estat, que, a parer seu, són incompatibles amb generar les confiances necessàries perquè Esquerra i el PSOE arribin a acords. "Crec que l’espionatge és un mecanisme que ha de ser excepcional quan es produeix amb autorització judicial, i que en cap cas es pot justificar per alguna cosa diferent de la prevenció de delictes. Fer servir l’espionatge per obtenir avantatge polític seria extremadament greu", ha dit. Iglesias ha sostingut que Espanya "està lluny de ser una democràcia plena" i ha lamentat que el PSOE no hagi obert "portes i finestres" per aclarir responsabilitats.

Iglesias: "Mai es va produir cap deliberació en el consell de ministres sobre si calia que el CNI espiés Aragonès"

Al Parlament també havien de comparèixer l’exdirector del gabinet de Pedro Sánchez Iván Redondo i dos alts càrrecs del govern espanyol –Juan Jesús Torres, secretari general d’administració digital del ministeri d’Afers Econòmics, i Luis Jiménez, subdirector del Centre Criptològic Nacional–. Tots tres han traslladat al Parlament que no hi compareixerien emparant-se en dictàmens del Consell d’Estat segons els quals només són responsables davant del Congrés dels Diputats. Esquerra, Junts, la CUP i els comuns han lamentat el "menysteniment" dels tres citats en plantar la cambra catalana. Davant la incompareixença, el Parlament té l’opció de tornar-los a citar i, si no hi van, traslladar-ho a la Fiscalia perquè actuï. Ja s’ha fet altres vegades, però la Fiscalia sempre ha acabat arxivant les investigacions.

El PP respecta les decisions del CNI

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha expressat "respecte" per totes les decisions preses per la directora del CNI sempre que fossin "conformes a dret". En una atenció als mitjans des de la fira internacional de turisme Fitur, Feijóo ha dit que el PP no critica l'espionatge a Aragonès, sinó que censura Sánchez per haver "mentit". "El que no pot passar és que el mateix president del govern estigui negociant la seva investidura amb els independentistes i alhora autoritzant espiar-los", ha remarcat.

stats