"No tot és construir pisos": el model del 'totxo' enfronta ERC i Comuns amb el Govern

BarcelonaAl seu primer debat de política general, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va voler lligar el suport dels seus dos socis parlamentaris amb un anunci que, de fet, ja venia dels acords d'investidura: habilitar 50.000 pisos protegits en cinc anys per intentar posar fil a l'agulla al problema de l'habitatge. Amb 7.000 d'aquests pisos ja en producció, ara el Govern vol accelerar al màxim el procés per transformar el sòl en solars per edificar-hi habitatge de la mà del sector privat. D'aquí que Illa volgués repetir la jugada anunciant, al seu segon debat de política general, un pla per impulsar 214.000 pisos públics i privats. Va tenir menys èxit que l'any passat: el Parlament va tombar la proposta que el grup socialista va dur al ple, amb l'abstenció d'ERC i Comuns. Però ¿per què els socis parlamentaris del govern del PSC es van desmarcar d'aquesta proposta?

L'argument més immediat que tots dos grups van esgrimir va ser que volien donar un "toc d'atenció" pels pactes pendents de compliment. Esquerra se centra en el finançament singular, pendent de la negociació a Madrid, mentre que Comuns avisen l'executiu que fa massa mesos que arrossega deutes en matèria d'habitatge: ni s'ha complert (encara) el compromís de posar en marxa el registre de grans tenidors ni la unitat antidesnonaments. Tampoc s'ha materialitzat encara la regulació del lloguer de temporada ni el blindatge de l'habitatge protegit, pendent d'un acord a la comissió del Parlament.

Ara bé, més enllà d'això, tots dos socis es miren amb reticències l'aposta del Govern pel totxo sota un marc jurídic que deixa un 60% de la nova construcció en mans del mercat lliure. I la CUP, que per primera vegada es va sumar a un pacte d'ERC i Comuns amb el Govern pel decret d'habitatge, també alerta del risc d'adobar el terreny per a una nova bombolla immobiliària. És el mateix avís que ha llançat el Sindicat de Llogateres, que acusa els socialistes de comprar "de manera acrítica el mantra enganyós" que el problema d’habitatge és la manca d'oferta.

En contra de "densificar"

La primera a verbalitzar aquestes reticències va ser la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, també exconsellera de Territori, després de la primera sessió del debat. "Necessitem un país equilibrat, i això vol dir equilibri territorial, no densificar més les ciutats", va alertar la diputada republicana. Tot i admetre que cal obra nova, va convidar el Govern a no deixar de banda la rehabilitació i treballar per posar al mercat els habitatges buits (a Catalunya, un de cada deu ho està). L'endemà Illa va anunciar un acord amb la Sareb per gestionar 13.000 pisos que passaran a formar part del parc públic a Catalunya, una mesura que en el seu moment havia promogut ERC, tot i que reclamant-ne la propietat. L'Estat, però, ha cedit només l'usdefruit durant quatre anys a la Generalitat.

En tot cas, ERC encara no ha rebut el detall de la proposta dels 214.000 pisos i té dubtes sobre la seva efectivitat i el model que planteja. "Com ho faran per garantir que els privats els facin, si queda a les seves mans?", es pregunten fonts republicanes, que també alerten que "no tot és construir" pel que fa a la política d'habitatge. A més, consideren que la majoria dels pisos que impulsi la Generalitat haurien d'anar destinats a lloguer a preu assequible, que és del que hi ha més demanda. "El lloguer social no és per a pobres", argumenten.

Comuns, contra el 'pelotazo'

Una posició semblant traslladen Comuns, que insisteixen que en el que s'ha de centrar el Govern és en accelerar els 50.000 pisos protegits de l'acord d'investidura. Llançar-se a "incrementar l'edificabilitat" obre la porta a un nou "pelotazo", argumenten, on siguin els privats els que guanyen més diners gràcies a l'augment del preu del sòl. "No necessitem construir qualsevol tipus d'habitatges, necessitem construir només habitatge de protecció oficial per a la gent que no pot ni podrà pagar els preus del mercat i també comprar", apunten fonts de Comuns, que al debat de política general també van plantejar prohibir les "compres especulatives" –sense èxit, perquè la proposta va decaure–. Subratllen, també, que el mateix pla territorial d'habitatge del Govern preveu que, si en 20 anys s'ha d'arribar al 15% del parc destinat a polítiques socials, cal construir 220.000 habitatges, comprar-ne 32.000 i captar-ne 6.000, però tots han de ser protegits.

A més, ERC, Comuns i CUP reclamen mesures més "immediates", que no depenguin dels anys que els promotors s'estiguin per aixecar promocions a uns preus que només puguin pagar inversors. "Això ja ho vam veure el 2008", argumenten fonts de la CUP, que lamenten que el "problema" és que el PSC només vol construir. "I agilitzar processos urbanístics no és una política d'habitatge. És fer el joc als privats", asseguren. Els anticapitalistes proposen anar més enllà i transformar l'Incasòl en una "promotora pública" i explorar fórmules perquè tot el sòl residencial a Catalunya passi a qualificar-se de protecció oficial, a més d'incrementar els supòsits del tanteig i retracte perquè l'administració es pugui quedar pisos que, d'altra manera, acaben en mans de fons d'inversió.

El Govern vol tirar-ho endavant

El Govern, però, continua decidit a tirar endavant el que Illa va batejar com un "acord de país" per tirar endavant aquests nous habitatges. Segons fonts de Territori, d'aquí un parell o tres de setmanes començaran a activar mesures per desplegar-lo. "S'han d'anar produint en els anys que vagin venint. El Govern continuarà amb la màxima ambició", va defensar la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, al preguntar-li per si a l'executiu feien autocrítica a la vista del resultat de la votació. La consellera va afegir que "no és acceptable" que l'oposició plantegi que a Catalunya hi ha un problema amb l'accés a l'habitatge i després –va dir– giri l'esquena a les vies de solució "econòmicament viables". A les files socialistes no va caure bé l'abstenció dels socis en aquest punt, si bé fonts del grup parlamentari matisen que era complicat obrir una negociació per fer-los moure, perquè la proposta del president era "clara".