El "No a la guerra" revifa Sánchez davant d'un curs polític tortuós

MadridLa velocitat amb què els temes es cremen dins la M-30 de Madrid és vertiginosa i la capacitat que té cada espai polític per decidir qui marca l'agenda és la clau per guanyar avantatge respecte al rival. Aquesta és la gran batalla del govern espanyol, que llança propostes cada setmana per exhibir obra de govern –com la desclassificació dels documents del 23-F–, amb el PP i Vox, que malden per situar a primera línia els presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE. Però hi ha esdeveniments que transcendeixen la política domèstica i situar-se bé en el tauler depèn de l'habilitat dels jugadors. És el que va passar dissabte passat, quan l'atac dels Estats Units i Israel a l’Iran va sacsejar de nou al món. Des de llavors, la guerra ha passat a ser el principal tema polític espanyol, amb un president, Pedro Sánchez, que ha agafat la bandera del "No a la guerra" en sintonia amb l'opinió pública –almenys segons les enquestes.

Sánchez s'ha convertit aquesta setmana en la nèmesi del president estatunidenc, Donald Trump –en paraules del Financial Times–per dues qüestions: la decisió de vetar l'ús de les bases militars de Rota i Morón per la guerra i liderar la crítica més contundent dins la UE contra l'atac a l'Iran. Els socialistes fan una valoració positiva de la plantada, arriscada, a Trump: amb la declaració institucional de dimecres, Sánchez ha anat estirant la resta de països europeus a una posició més crítica amb els Estats Units. Des de l’entorn socialista destaquen la decisió de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, de no entrar en guerra, tenint en compte que és una de les dirigents europees amb més bona relació amb l’administració nord-americana.

La Moncloa se sent reforçada en el debat Sánchez contra Trump, un marc que fa temps que treballen amb episodis com Veneçuela, Groenlàndia, Gaza i el rebuig a l'augment de la despesa militar. Interpreten que això els serà favorable per guanyar terreny al PP i a Vox de cara a les eleccions espanyoles. L’anàlisi que fan és que la guerra de l’Iran anirà per llarg i repercutirà negativament a la ciutadania, cosa que evidenciarà que la posició de Sánchez és la bona. "Són uns hipòcrites perquè és molt fàcil ser bèl·lic a costa de la butxaca dels altres", ha dit Sánchez aquest dissabte en un acte de campanya del PSOE a Castella i Lleó. Al govern espanyol contraposen l'actitud actual del PSOE a la que va tenir el PP amb la guerra de l'Iraq el 2003 i així ho exposarà Sánchez al Congrés després del Consell Europeu del 19 de març amb els caps d'estat de la UE.

Dirigents socialistes treien pit aquesta setmana amb els articles de la premsa internacional que han presentat Sánchez com el referent de l'antitrumpisme: des del Financial Times a The Economist, passant pel New York Times i el Politico. També una presentadora de la televisió turca Halk TV va agrair la posició espanyola –"gràcies per estar al costat correcte de la història", va dir per acomiadar l’informatiu.

La complexitat amb Esquerra

La comoditat amb la qual es mou Sánchez en política internacional contrasta amb el tortuós camí que li espera internament des d'ara fins al mes de juny. Lluny d'encaminar la seva relació amb els socis, es troba en un atzucac tant amb Junts com amb Esquerra, cosa que l'aboca a no tenir pressupostos i a no poder desplegar agenda legislativa.

La reunió que Sánchez va mantenir amb Oriol Junqueras sobre la delegació de l'IRPF a la Generalitat no va anar bé i això ha posat en entredit el suport dels republicans als pressupostos de la Generalitat i de l'Estat. Uns comptes, els estatals, que Hisenda manté que presentarà dins el primer trimestre del 2026 –el 17 de març podria ser una primera data disponible–, però sense expectatives de poder-los tirar endavant. En els dies vinents s'intensificarà la negociació per intentar salvar la carpeta catalana. Hi ha temps perquè ERC retiri l'esmena a la totalitat als comptes catalans fins al 20 de març, però no hi ha desllorigador a la vista: els republicans volen un gest del govern espanyol que obri la porta a la recaptació de l'IRPF, però Hisenda ho descarta –s'ha ajornat fins i tot el Consell de Política Fiscal i Financera, que es preveia al març, on Esquerra esperava avenços immediats.

L'atzucac amb Junts

La situació encara és pitjor amb Junts. No hi ha interlocució directa i tenen pendent l'oficialitat del català a Europa –fonts governamentals es mostraven optimistes aquesta setmana–; el traspàs de competències sobre immigració a la Generalitat i el retorn de Puigdemont a través de l'amnistia.

En relació amb el traspàs, l'operació del govern espanyol implicava pactar la regularització d'immigrants amb Podem i que els liles s'obrissin a votar a favor de la llei de Junts, que fins ara han considerat "racista". Segons fonts coneixedores, en els darrers dies han remès una proposta que no ha convençut els de Puigdemont, ja que toca l'articulat "tècnic" de traspàs de competències. "La pregunta és si Podem està a favor o no que Catalunya tingui aquestes competències", remarquen fonts de Junts.

Pel que fa al retorn de Puigdemont, està pendent del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si l'opinió és similar a la de l'advocat general, que va avalar de ple l'amnistia, tot apunta que el Tribunal Constitucional resoldria favorablement el seu recurs d'empara perquè pogués tornar. Després seria el torn del Suprem. ¿Quin seria el calendari? Segons fonts del TJUE no hi ha prevista la resolució per al març i les dues primeres setmanes d'abril són vacances judicials. Així, com a mínim, el pronunciament no s'espera fins, com a mínim, el 14 d'abril. Des del PSOE interpreten que un possible retorn de Puigdemont abans de l'estiu podria aplanar el terreny a la legislatura espanyola, tot i que posaria la dreta en peu de guerra.

Les andaluses, crítiques per Ferraz

Als problemes amb els socis, s'hi suma el cicle electoral negatiu pel PSOE a les comunitats autònomes. Després dels mals resultats a Extremadura i a l'Aragó –on no es descarta una repetició electoral el 28 de juny pel bloqueig del PP i Vox–, arriba la cita de Castella i Lleó el 15 de març i Andalusia el juny, en què les perspectives de Ferraz són crítiques. Les darreres enquestes apunten a una victòria del PP sense arribar a la majoria absoluta i a un frec a frec per al segon lloc entre la ministra Montero i Vox. Paral·lelament, Sánchez també tindrà un ull posat al calendari judicial: el 7 d'abril està previst el judici per les mascaretes a l'exministre José Luis Ábalos i Koldo García, i el 28 de maig seurà al banc dels acusats el seu germà. El PP també haurà d'afrontar el judici de la Kitchen a l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, en el qual es posarà en relleu la guerra bruta a la policia.

¿Aguantarà el PSOE fins al final de la legislatura en aquest context? Des de la Moncloa mantenen que sí, però hi ha dirigents que pressionen per fer coincidir les espanyoles amb les andaluses i intentar remuntar aprofitant la confrontació amb Trump. Altres quadres territorials reclamen que, almenys, les generals siguin abans dels comicis municipals i autonòmics del maig del 2027 perquè no els afecti una possible derrota. La clau la té Pedro Sánchez, que no deixarà de banda la demoscòpia a l'hora de decidir.