Pedro Sánchez o Donald Trump i el rum-rum d'un avançament electoral
MadridLa Moncloa manté que les eleccions espanyoles seran el 2027 i que la voluntat del president espanyol, Pedro Sánchez, és esgotar la legislatura. Ara bé, tant la declaració solemne després de l'amenaça de guerra comercial de Donald Trump com l'atzucac a Catalunya per la manca de pressupostos arran de la negativa d'Hisenda de delegar l'IRPF han disparat les especulacions sobre un possible avançament electoral a Espanya. I és que més enllà d'erigir-se en un referent internacional de l'esquerra i liderar l'oposició al trumpisme dins la Unió Europea, el discurs de Sánchez d'aquest dimecres es podia llegir en interna. Estava interpel·lant directament als espanyols amb una disjuntiva: o jo o Trump i tot el que representa.
El discurs de Sánchez ha entusiasmat les files socialistes, ja que dona un marc de competició davant la dreta. Els estrategs de la Moncloa han tornat a agafar Alberto Núñez Feijóo amb el peu canviat: Espanya ha rebut l'escalf de les principals potències europees davant les amenaces comercials de Trump i Sánchez ha recuperat el lema del "No a la guerra", que va fer tant de mal al PP de José María Aznar. En un moment, a més, sense cap altre candidat consolidat a l'esquerra: amb la retirada de Yolanda Díaz, Sumar no té encara cara visible i Gabriel Rufián no té plataforma tampoc per articular la seva proposta.
La idea que corre per Madrid –malgrat que les fonts oficials de l'executiu espanyol mantenen les eleccions el 2027– és la d'un avançament electoral en un context de Sánchez vs. Trump, ja que no només és una cosa espanyola, sinó que a escala mundial diversos mitjans i personalitats estan destacant el president espanyol com l'antítesi del trumpisme. Ja va passar amb l'anunci de la regularització de mig milió de migrants o amb els xocs anteriors per Groenlàndia o Veneçuela. Hi ha qui preveu també fer coincidir les eleccions generals amb els comicis d'Andalusia previstos al juny, on la vicepresidenta primera i mà dreta de Sánchez, María Jesús Montero, té les pitjors perspectives electorals de la història del PSOE en aquesta comunitat. Sense anar més lluny, les últimes enquestes de Sigma Dos per a El Mundo i de Gesop per a Prensa Ibérica donaven una victòria al PP sense arribar a la majoria absoluta i que el PSOE es disputaria amb Vox la segona posició. Una perspectiva terrible per a Ferraz tenint en compte que Andalusia —juntament amb Catalunya— sempre ha sigut el seu feu més important per conquerir la Moncloa.
Si avancés eleccions a Espanya, Montero podria anar de bracet amb Sánchez i intentar mobilitzar l'electorat d'esquerres per fer front a l'ascens de la dreta i l'extrema dreta. Seria després dels comicis de Castella i Lleó del pròxim 15 de març, on el candidat socialista Carlos Martínez s'espera que aguanti millor que Pilar Alegría a l'Aragó i Miguel Ángel Gallardo a Extremadura. "El PSOE no perd les eleccions perquè els seus votants canviïn de vot... sinó perquè es queden a casa", reflexiona un exdirigent socialista per exemplificar que el que necessiten els socialistes és donar als seus electors un motiu per sortir a votar.
Opinió social a favor
Les enquestes no van bé per a Pedro Sánchez i la demoscòpia es mostra crítica amb una part important de la seva acció de govern, principalment els seus pactes amb els independentistes: l'amnistia i el nou model de finançament. Ara bé, en el que sí que connecta Pedro Sánchez de ple amb la societat espanyola és en la política exterior, que si bé ja és protagonista de l'actualitat, la Moncloa s'esforça perquè també sigui el principal tema de debat a la política domèstica.
Només cal mirar les darreres dades del CIS, abans que esclatés la guerra a l'Iran. Un 76,5% dels espanyols deien que tenien una opinió "dolenta o molt dolenta" de Trump. I fins a un 79,5% creuen que és un "perill per a la pau mundial". Si el marc d'uns comicis fos Sánchez o Trump o guerra sí o guerra no, la Moncloa tindria un relat guanyador. Ara bé, fiar a la política internacional una elecció estatal seria el moviment més arriscat del manual de resistència sanchista. Perquè la pregunta seria: ¿el ciutadà corrent espanyol anirà a votar pensant en Trump o en quant li costa arribar a final de mes?
