Tindríem un estat del benestar millor?: Un nou model social amb segell català

Catalunya hauria de fer els primers passos de la independència de la mà de l'Estat, ja que fins que no s'aprovés un ordenament jurídic propi, ens regiríem per l'actual, i moltes lleis que configuren el nostre model social es mantindrien. En canvi, en altres sectors com la sanitat, la recerca, l'Església o determinats hàbits socials, Catalunya imposaria el seu segell propi.

Legalitzaríem la prostitució i tornaríem a fumar al bar?

"Això dependria de la correlació de forces que hi hagi en aquell moment al Parlament", explica el catedràtic de dret constitucional de la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch.

Per regular aquesta qüestió i d'altres, caldria dotar-se d'un ordenament jurídic propi, però mentre això no es fes, "es mantindria la normativa anterior en els termes que decidís el Parlament de Catalunya", diu Pérez Francesch.

L'estat català passaria a ser un estat sobirà independent d'acord amb l'ordre internacional i la Unió Europea, i en principi heretaríem l'ordenament jurídic ja vigent. Així ho explica Albert Lamarca, professor de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, que destaca que "l'experiència espanyola recent ja mostra alguns exemples de successions de models d'estat i règim en què sempre hi ha hagut una assumpció de la normativa anterior". Aquest expert creu que després d'assumir l'ordenament jurídic vigent, "el govern català hauria de començar a nacionalitzar les lleis més importants, com el codi penal, la llei d'estrangeria, el codi de comerç i la llei de societats anònimes, entre d'altres".

Joan Lluís Pérez Francesch considera que, tot i que "s'aprofitarien algunes de les normes que ja existeixen", aquelles lleis en què ara la Generalitat no té competències -com el codi penal o el codi de comerç- "podrien ser bastant diferents de les que hi ha ara".

Els espanyols tindrien doble nacionalitat?

Altres països que han passat per processos de separació han hagut de resoldre problemes similars. "És evident que avui en dia existeixen molts conceptes de català: el fiscal, el polític, el penal... Per això si fóssim independents caldria establir un criteri i per fer-ho caldria negociar entre els dos estats per decidir quin estatus tindrien els espanyols", explica Albert Lamarca. I afegeix: "Quan dos estats se separen s'obre un procés de negociació i per definir aquest tema caldria debatre molt i sense presses".

Tindríem bisbes més progressistes?

L'Església catalana depèn actualment de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i un estat propi permetria tenir una Conferència Episcopal Catalana. Això tindria dues conseqüències immediates: "L'Església catalana tindria una veu pròpia al Vaticà que coneixeria la realitat dels catòlics catalans de primera mà i sense passar pel sedàs de l'Església espanyola, que distorsiona la imatge de la catalana", explica Josep Torrens, portaveu d'Església Plural. A més, això permetria tenir bisbes catalans "que podrien prendre decisions amb coneixement directe de la realitat nacional catalana", destaca Torrens. Això no vol dir, però, que els bisbes hagin de ser necessàriament més progressistes. "El tarannà continuaria sent conservador perquè el Vaticà ho és cada cop més i això és el que transmet a través dels bisbes que envia a les diòcesis", diu Torrens. No obstant, l'Església catalana ja ha tingut tradicionalment una tendència més progressista. "Aquí hi ha una sensibilitat diferent a la de l'Església espanyola, ja que un tarannà com el de Rouco Varela no hi encaixaria, però això no ho guanyaríem amb la independència perquè ja ho tenim ara", diu Torrens.

També hi hauria beneficis econòmics. "A l'Església també tenim un dèficit fiscal", apunta Torrens. En canvi, en una Catalunya independent "l'Església catalana podria disposar de tots els recursos que ara s'envien a la CEE".

Sortiríem abans de la feina?

Catalunya és la comunitat autònoma amb uns horaris més europeus. "Aquí el sector empresarial, polític, social i sindical sempre ha tingut una millor receptivitat als horaris europeus i això ha permès que tinguin una aplicació més bona que a la resta de l'Estat", explica Ignacio Buqueras, president de la Comissió Espanyola per a la Racionalització dels Horaris. Buqueras creu que si Catalunya fos un estat independent "aconseguiria tenir uns horaris més europeus si el seu govern fos sensible a aquest tema i recollís la sensibilitat social que ja hi ha a Catalunya actualment". "Caldria voluntat política per potenciar horaris racionals, que són els que faciliten la conciliació i també la productivitat".

La sanitat continuaria sent pública?

La gestió de la sanitat ja està transferida, així que no hi hauria d'haver canvis significatius d'organització. Actualment és un model mixt -el finançament és públic i qui el proveeix pot ser un centre de titularitat pública o privada- i això no hauria de canviar. L'única excepció és la cartera de serveis i el finançament dels medicaments, que ara decideix l'Estat. "Els catalans tenen dret a aspirar a una sanitat pública en què siguin el Parlament i el Govern els que puguin decidir quines prestacions -les més efectives i de cost raonable- es volen pagar amb diners públics", indica del professor d'economia de la UPF Jaume Puig-Junoy. Perquè, segons aquest economista de la salut, avui es paguen prestacions molt cares i de baixa efectivitat "perquè així ho determina el govern espanyol".

Segons aquest professor, el finançament de la sanitat hauria de continuar "sent bàsicament públic, procedent de la cistella dels impostos generals", però creu que s'hauria d'aprofitar per assignar el pressupost "a qui més bons resultats en salut proporcioni, sigui públic o privat". Sense dependre de l'Estat, també seria possible instaurar un copagament dissuasori "sempre que es gestioni bé", puntualitza Puig-Junoy. Catalunya seguiria el camí que ja han adoptat altres països d'Europa: "El copagament no és en cap país europeu una manera important de finançar-se, però és present a tot arreu", afegeix.

La recerca seria més competitiva?

La independència asseguraria la continuïtat del model català de recerca (basat en la contractació i el fitxatge dels millors cervells -i no en el de funcionariat, com passa a Espanya- i que aposta per mantenir un pressupost estable). Es perdria accés als ajuts del govern espanyol, però possiblement s'aconseguiria un reconeixement internacional encara més gran, que al cap i a la fi es tradueix en més recursos, valora Lluís Rovira, director de l'I-Cerca. Per avançar en ciència cada cop són més necessàries les grans col·laboracions. I només els millors volen col·laborar amb els millors, assegura Rovira.

Podríem pagar els subsidis?

Catalunya tindria llibertat per crear un sistema de protecció social propi, que podria ser com l'espanyol, de repartiment -els que ara cotitzen paguen la pensió dels que ara es jubilen- o de capitalització -cadascú es paga els diners de la seva pensió- o un sistema mixt. Pérez Amorós aposta per una "seguretat social pública perquè és la que garanteix a tothom una pensió".

La sostenibilitat del sistema de pensions ja és un problema ara. Catalunya no es podria fer càrrec de les pensions de persones que durant el gruix de la seva vida laboral han cotitzat a l'Estat. Segons el catedràtic de dret del treball Francesc Pérez Amorós, "les responsabilitats se les haurien de repartir proporcionalment Catalunya i Espanya". Per exemple, si una persona de 60 anys ha cotitzat durant 30 anys i ha anat a parar a la caixa única de l'Estat, i els últims 5 anys cotitza en una Catalunya independent, "Catalunya hauria de pagar la part proporcional d'aquests cinc anys i l'Estat la resta", explica Pérez Amorós. Són acords bilaterals que ja existeixen entre estats. I a les persones que ja comencin a cotitzar en una Catalunya independent se'ls aplicaria la normativa catalana.

Ens jubilaríem als 67 anys?

Pérez Amorós creu que l'edat de jubilació no tornarà a ser als 65 anys, ja que la tendència a Europa és allargar l'edat de jubilació, però li preocupa més quin serà l'import d'aquestes pensions.

El repte del Govern en una Catalunya independent seria garantir les pensions i les ajudes socials de persones que ara no estan cotitzant perquè estan a l'atur o que tenen feines temporals. "S'haurà de veure com repercuteix això en el càlcul de la pensió, perquè si són imports molt baixos, no seran de gaire ajuda i això serà un problema en una Catalunya independent i en qualsevol país", conclou.