"Ens comprometem a promoure i participar en un espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada per generar consensos entre els principals actors independentistes i definir els passos compartits per culminar el camí cap a la República Catalana [...]. Volem que sigui a cinc i compti amb els partits independentistes amb representació al Parlament i les dues entitats civils més representatives [...] i que busqui transitòriament la coordinació amb el Consell per la República"
Política
18/09/2021
Un pacte d’investidura que no ha trigat a quedar rebregat
Esquerra i Junts van acordar treballar en la unitat estratègica de l'independentisme i impulsar una declaració al Parlament favorable al diàleg
3 min
BarcelonaEn l’acord per investir Pere Aragonès, ERC i JxCat van comprometre’s a “resoldre constructivament” els “conflictes”. Després de cent dies de Govern, però, ja han tingut les primeres crisis. Repassem els fragments controvertits del pacte:
Unitat estratègica
Una de les claus de la negociació per a Junts era posar les bases per a la “unitat estratègica”. Van arribar al compromís amb ERC que hi hauria reunions periòdiques fora del focus amb la CUP, l’ANC i Òmnium per intentar teixir un rumb compartit. Les converses existeixen, però encara no hi ha un consens sobre quin ha de ser el camí de l’independentisme. Un dels esculls fins ara era el rol que hi havia de jugar el Consell per la República, presidit per Carles Puigdemont: Junts vol que actuï com a direcció del Procés i ERC s’hi nega mentre funcioni com ara. L’acord de legislatura mana reformular-lo perquè tots els actors sobiranistes s’hi sentin còmodes, però encara no hi ha cap pacte.
El consens pel diàleg, fet miques
"ERC aposta per seguir explorant al màxim la taula de diàleg entre Catalunya i l'Estat [...] Junts assumeix donar una oportunitat a aquest espai per tal que esdevingui un punt real de negociació. L'escepticisme de Junts per Catalunya sobre els resultats de la taula de diàleg, negociació i acord no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol"
Va ser un dels punts més controvertits de pactar i va acabar tenint un redactat ambigu que ha quedat fet miques a les primeres de canvi. ERC va aconseguir incloure en l’acord d’investidura un aval parcial a la taula de diàleg per part del seu soci. Així, Junts mostra el seu “escepticisme” cap a aquest instrument, però es compromet a treballar “lleialment” en la negociació. El resultat? Conflicte. Els republicans consideren que JxCat ha sigut deslleial per haver torpedinat la taula amb constants declaracions en contra i perquè va presentar una proposta de delegació que no s’ajustava al que volia Aragonès. En canvi, Junts considera que ha complert i que n’han quedat exclosos de manera injusta.
Els mecanismes de coordinació no han evitat la crisi
"Esquerra i JxCat, en el seu compromís de donar recorregut a la majoria independentista i progressista, fomentaran la seva actuació parlamentària i de govern en els principis de corresponsabilitat del conjunt de l'acció a les dues institucions, la lleialtat institucional, el respecte mutu i la necessària coordinació amb l'objectiu de garantir l'estabilitat al llarg de tota la legislatura"
Per evitar les tensions de la legislatura passada, ERC i Junts van pactar mecanismes per garantir l’estabilitat i coordinar-se en l’àmbit del Parlament, del Govern i de la comunicació. També s’incloïen estades de cap de setmana de tot l’executiu. La idea era fer un seguiment del compliment del pacte i evitar dissonàncies i tensions entre els socis de govern. Aquests grups estan en marxa -hi va haver fins i tot les convivències a la Vall d’en Bas-, però no han evitat la crisi per l’ampliació de l’aeroport ni la de la taula de diàleg.
¿Podien o no podien anar a la taula els membres que no fossin del Govern?
"La delegació catalana en el procés de negociació serà escollida per consens i nomenada pel Govern, amb la voluntat que representi la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista i té la voluntat de representar i defensar els grans consensos a favor de l'autodeterminació i l'amnistia de la majoria del 80% de la ciutadania"
La crisi de dimarts es gesta principalment perquè JxCat presenta una proposta de delegació per anar a la reunió de la taula de diàleg que només inclou un membre del Govern, i tres noms -dos dels quals ex presos polítics- que no són consellers. ERC s’enfada perquè considera que per donar “legitimitat” a la negociació la trobada només pot ser “de govern a govern”. L’acord d’investidura, com destaca JxCat, no precisa qui està habilitat per anar a les reunions i qui no. Però el pacte també parla de “consens” i ERC defensa que al juliol ja havien consensuat verbalment que no hi hauria ningú a la delegació que no fos conseller.
Un acord que no acaba d'arribar
"Promoure en el marc del Parlament un reconeixement i validació de l'inici del procés de negociació i constituir una comissió amb l'objectiu de fer seguiment, retiment de comptes i compareixences d'experts sobre processos de negociació [...]. Treballar per l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia com a espai ampli i plural de reflexió amb la societat catalana i dotar el procés de negociació de la màxima fortalesa"
Per reforçar la negociació amb l’Estat es van plantejar crear instruments addicionals per pressionar a favor de les demandes catalanes i que encara no s’han dut a terme. El més rellevant, l’acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia, que el president Aragonès volia tenir enllestit per a la primera trobada de la taula. Com va avançar l’ARA, l’exdiputat David Fernàndez en serà un dels promotors però falta acabar de tancar-ho tot. Des del Govern s’assegura que la configuració ja està molt avançada.
