Privilegis al Parlament

Nou mesos de traves per aconseguir la informació, amb retards i dimissions

Es renova l’òrgan de transparència sencer arran del cas

BarcelonaDes de fa anys la transparència dels sous públics és un principi acceptat, però hi ha determinats càrrecs que s’han escapat d’aquesta regla malgrat que el seu salari superi el dels membres del Govern i el mateix president de la Generalitat. És el cas dels alts funcionaris de la cambra catalana –dels quals només es fa pública una part del sou, sense la part que correspon als triennis (un 5% més cada tres anys)– o dels treballadors en llicència per edat, un règim especial del personal del Parlament vigent fins ara que implica mantenir el salari sense ocupar el lloc de treball. Per conèixer aquesta informació, l’ARA va fer una petició de transparència el 8 d’abril del 2021 i no ha sigut fins al 14 de gener del 2022, nou mesos després, que s’ha obtingut el cost públic d'aquestes retribucions. Un procés que ha provocat tensions internes dins l’administració, dimissions a l’òrgan de garantia de transparència del Parlament i diverses resolucions favorables al diari que no s’executaven. Aprofitant aquesta demora, a més, s’ha reformat la llicència per edat.

Cargando
No hay anuncios

L’ARA va sol·licitar el sou amb triennis del secretari general del Parlament –màxim càrrec administratiu de la cambra– i del lletrat major, a més del personal funcionari acollit a la llicència per edat amb les seves retribucions i triennis. Fonts parlamentàries havien indicat que dos ex secretaris generals de la cambra –amb el salari que implica– hi estaven acollits. En una primera resolució, la direcció d’estudis del Parlament va rebutjar comunicar les retribucions esgrimint que els triennis eren dades personals i no hi havia interès públic en aquest assumpte. Per aquest motiu, aquest diari va interposar un recurs el 7 de juny davant l’òrgan de garantia del dret a l’accés a la informació pública del Parlament (OGDAIP), que ha de vetllar per la transparència. Cal tenir en compte que la cambra va decidir crear aquest ens en lloc de sotmetre’s a la comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública (GAIP), l’òrgan independent que controla la resta de les administracions. L'OGDAIP va resoldre favorablement a l’ARA el 3 d’agost dictaminant que s’havien de donar les dades. No va ser així: la direcció d’estudis parlamentaris va lliurar el 9 de novembre el sou del secretari general, però no va facilitar les retribucions dels funcionaris en llicència per edat. Donar a conèixer aquesta informació ha generat tensió dins l’administració, fins al punt que tots els membres de l'OGDAIP (els lletrats Antoni Bayona i Anna Casas, a més de la cap d’arxivers, Blanca Martínez) han manifestat la seva voluntat de plegar. Bayona va entrar un escrit a registre el 23 de desembre en què demanava la seva substitució davant la impossibilitat de fer complir les resolucions de l'OGDAIP. Aviat es renovarà l’òrgan.

Intervenció de Borràs

El 2 de desembre es va traslladar el cas a la secretària general, Esther Andreu, malgrat que no està previst en el procediment. Tot i que hi havia una resolució ferma que donava la raó al diari i múltiples queixes internes, l’administració no va lliurar la informació fins que la situació va arribar a la taula de la presidenta del Parlament. Laura Borràs va instar Andreu a entregar les dades, cosa que finalment es va fer el 14 de gener. En tot cas, de forma críptica: només s’han facilitat les retribucions mensuals sense especificar el nombre de pagues, i els triennis dels ex secretaris generals s’han agrupat amb els d'altres treballadors de categories inferiors –cosa que dificulta saber-ne el cost– emparant-se en la protecció de dades. La transparència és encara una assignatura pendent.