Pedro Sánchez, líder suprem de l'esquerra mundial... però importa?

MadridPedro Sánchez perseguia proclamar-se com a líder de l’esquerra mundial aquest cap de setmana a Barcelona i ho ha aconseguit. Tornar a fer èmfasi en això en aquesta peça seria repetir una anàlisi que ja està feta del dret i del revés des que el president espanyol ha intensificat el seu pols amb Donald Trump. No només s'ha escrit sobre això en els mitjans catalans i estatals, sinó que ha estat reconegut com la "nèmesi" del nord-americà per les grans capçaleres internacionals. Barcelona ha sigut el colofó d’aquesta estratègia, que és l’únic as a la màniga que li queda a Sánchez per intentar quedar-se a la Moncloa, juntament amb la por als govern del PP i Vox que començaran a actuar després d'aquest cicle electoral autonòmic.

Amb aquesta estratègia, la sala de màquines dels socialistes no pretén fer nous adeptes, sinó mobilitzar els seus. Tenen les dades demoscòpiques molt estudiades i saben que algú que odia Pedro Sánchez –perquè aquest és el nivell d'animadversió que hi ha a altres parts de l'Estat, sobretot a Madrid– difícilment canviarà el seu vot en aquest punt de la pel·lícula. Ara bé, sí que amb el marc de O Sánchez o Trump pretenen desincentivar la participació dels votants de la dreta i de l'extrema dreta i animar la de l'esquerra.

El raonament és el següent: tenint en compte que el panorama internacional està com està, pretenen que el votant de Vox i PP pensi que, malgrat que Sánchez no els agradi, és pitjor tenir un govern que aparegui com a aliat del president nord-americà amb l'acció que està duent a terme a l'Iran –amb el precedent de la guerra de l'Iraq i els atacs terroristes posteriors a Europa–. En aquests termes, és molt rellevant el resultat de les mid-term dels Estats Units del mes de novembre, ja que si els Demòcrates remunten, Sánchez apareixerà com el que tenia raó i Trump com el que estava equivocat. Això pot ser desmoralitzador per a la dreta i pot insuflar d'ànims l'esquerra, just pocs mesos abans de les properes eleccions espanyoles.

Per tant, des del punt de vista del PSOE, no només sí que importa que Sánchez aparegui com a líder de l'esquerra mundial i opositor a Trump, sinó que és una condició sine qua non de la seva estratègia. Ara bé, la pregunta és si això importa al votant. És a dir, si funcionarà l'estratègia del PSOE per a la remuntada. Per respondre-ho, caldrà esperar a les eleccions espanyoles, perquè només allà els votants fiscalitzaran realment Pedro Sánchez i votaran pensant en ell com a president del govern espanyol. El que ens diu la demoscòpia fins ara és que poca gent va a les urnes pensant en la política internacional, però en un món canviant com el nostre, res està escrit. El que sí que podem constatar ja és que no serveix per a Andalusia: a les eleccions del 17 de maig, els números continuen sent dolents per a María Jesús Montero després d'haver deixat el ministeri, fins al punt que Juan Manuel Moreno Bonilla frega la repetició de la majoria absoluta tot i l'auge de Vox.