Els periodistes exculpen el fiscal general i el govern espanyol insisteix que "no hi ha proves"

MadridLa defensa que va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, diumenge a El País, de la "innocència" del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha enervat la dreta, que considera que és una forma de "pressionar" el Tribunal Suprem. Res més lluny de la realitat, segons la Moncloa. Aquest dimarts la portaveu del govern espanyol i titular d'Educació, Pilar Alegría, s'ha reafirmat en el fet que "no hi ha proves" per condemnar el fiscal general de l'Estat, i ho ha dit sobre la base dels diferents testimonis que han desfilat pel judici al Suprem. Si la setmana passada un periodista d'Eldiario.es ja el va exculpar, assegurant categòricament que García Ortiz era "innocent" i que no era la font que li va facilitar el correu filtrat, dos periodistes més han apuntalat aquesta versió en la quarta jornada de judici. El periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos, que va publicar la nit de la filtració el contingut del missatge del 2 de febrer de 2024 amb informació confidencial del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, també ha desvinculat el màxim responsable del ministeri públic.

Campos ha explicat que, malgrat que li va trucar aquella nit, no va parlar amb ell. García Ortiz no va agafar-li el telèfon, no va tornar-li la trucada i no van intercanviar missatges. De fet, el periodista de la SER ha assegurat que va tenir accés al correu hores abans que el fiscal general. Si els investigadors situen a les 21.59 hores del 13 de març de 2024 el moment en el qual García Ortiz va obtenir el missatge, Campos ha relatat que el va consultar a primera hora de la tarda d'aquell dia. Ho va fer des de la pantalla de l'ordinador de la seva font –que només li va deixar prendre notes i no li va reenviar ni imprimir el correu–, situat en un despatx d'una "tercera planta". Una ubicació que posa el focus en la Fiscalia de la Comunitat de Madrid. Tant la defensa del fiscal general com la Fiscalia han insistit en les seves preguntes al llarg del judici en aquest espai físic. La fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra –que en la seva declaració va apuntar contra García Ortiz–, i el cap de premsa de la Fiscalia madrilenya, Íñigo Corral, tots dos testimonis en les primeres sessions del judici, treballen a la tercera planta de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Un altre periodista que ha testificat aquest dimarts, José Manuel Romero-Salazar, que treballava a El País en el moment de la filtració, ha anat més enllà i ha apuntat directament a la institució liderada per Lastra. Segons Romero, va conèixer fins i tot abans que Campos, el dia previ a la filtració, que l'empresari Alberto González Amador havia reconegut el frau fiscal i oferia un pacte a la Fiscalia. És a dir, el contingut del correu del 2 de febrer. Tanmateix, no va tenir-hi accés directe, a diferència de la SER. Qui l'hi va explicar? Una "font de tota solvència" de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid, ha afirmat l'experiodista d'El País. Romero també ha negat haver parlat amb García Ortiz aquells dies i ha subratllat que el seu diari "sabia [el contingut del correu filtrat] abans que el fiscal general es posés a buscar-lo". Aquests dos testimonis ajuden la defensa a treure el focus del fiscal general, l'únic acusat, evidenciant que més persones poden ser l'origen de la filtració.

Campos ha afirmat, de fet, que "centenars de persones" van tenir accés al correu abans que García Ortiz el rebés, perquè l'anterior advocat de González Amador, Carlos Neira, el va enviar a un correu genèric de la Fiscalia de Delictes Econòmics. Segons Campos, inicialment va arribar a 23 fiscals i quatre funcionaris i, sense revelar les fonts que l'empenyen a afirmar-ho, "es van produir reenviaments". "La informació surt un mes i onze dies després. Qui pot garantir que aquest correu no va ser reenviat?", ha apuntat. El periodista ha subratllat que, a més, també va existir alguna còpia impresa la custòdia de la qual no va estar garantida.

La Moncloa es defensa

"És una falsa polèmica del PP", ha argumentat Alegría, en relació amb les acusacions d'"interferències" a la justícia que ahir dilluns va fer el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, contra el president espanyol. "No ha dit res que no hagués verbalitzat", ha afirmat sobre la defensa que Sánchez va fer de la "innocència" del fiscal. A parer seu, el "respecte" a la justícia i als jutges no és contradictori amb poder emetre aquestes opinions sobre els procediments judicials. Una actitud que topa amb el que pensa l'Associació de Fiscals, majoritària al sector, que creu que les declaracions del govern espanyol tenen la intenció de "deslegitimar" el Suprem.

"Correspon als jutges jutjar, però fins ara hem vist que amb els testimonis no s'ha establert cap prova: han declarat i han dit que tenien la informació abans que el fiscal general tingués la informació", ha recordat Alegría en nombroses ocasions durant la seva compareixença, en la qual ha afegit que sigui quin sigui el resultat del judici, "respectaran" la decisió. Per a Vox, com per al PP, és "l'enèsim atac al poder judicial". "Això té un nom i és dictadura", ha reblat la portaveu adjunt dels populars al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

Els missatges esborrats

Un altre element central del judici gira entorn dels missatges que García Ortiz va esborrar dels seus dispositius, cosa que, a parer de les acusacions, és un indici de culpabilitat pel fet que, arran d'aquesta decisió, no s'ha pogut comprovar si va filtrar a la premsa el correu amb informació confidencial. El fiscal del Tribunal Suprem i delegat de protecció de dades de la Fiscalia General de l'Estat (FGE), Agustín Hidalgo de Morillo, ha explicat que "per descomptat" que els càrrecs del ministeri públic han d'esborrar missatges i documents, perquè una "conservació il·limitada en el temps" pot posar en perill informació confidencial o reservada.

El fiscal ha dit que García Ortiz "no tenia per què informar-lo" ni de l'esborrament de dades ni del canvi de mòbil que va fer abans que s'escorcollés el seu despatx. Hidalgo de Morillo també ha admès que "no hi ha una guia clara" sobre com procedir pel que fa a l'eliminació de dades, però que la instrucció general és esborrar-ho tot llevat que hi hagi alguna excepció per la "rellevància pública" o per la rellevància per al "patrimoni documental" d'un afer que calgui conservar durant més temps.