"El poble català va donar una lliçó al món durant l'1-O"

BarcelonaL’1 d’octubre tocaven les dotze del migdia quan desenes d’agents de la Policia Nacional van arribar a l’Escola Pia de Sant Antoni. És un dels col·legis electorals on les càrregues policials van ser més violentes. Per emportar-se les urnes, els antidisturbis van desallotjar a cops i amb bales de goma centenars de persones i van arrencar a puntades de peu la reixa de l’entrada de l’escola. A la vorera del davant de l’edifici, contemplava l’escena un testimoni incrèdul: Concha Lucas, regidora de Contigo Podemos León. “El que vaig veure no tenia ni cap ni peus. La sensació que vaig tenir és que no volien treure les urnes, sinó que volien castigar els que havien anat a votar. Va ser una autèntica salvatjada”, explica a l’ARA. Cinc dels seus companys van ser atesos per contusions, un d’ells ferit greu per un cop de porra. Lucas havia arribat divendres a Catalunya empesa per la curiositat, i confessa que esperava ser rebuda amb una certa acritud. “Em va sorprendre la dignitat de la gent, la consciència política, que no van perdre les formes en cap moment. Em deien: ens sap molt de greu, però hem de marxar”. Diu que en 30anys d’activisme no havia vist mai una mobilització igual.

No gaire lluny del lloc on la regidora lleonesa va presenciar les càrregues policials, en un col·legi de l’Esquerra de l’Eixample, el regidor del BNG de Santiago de Compostel·la Rubén Cela s’assabentava dels episodis de violència. Formava part d’una delegació de polítics bascos, valencians i balears. Diu que va viure la jornada amb tanta intensitat que va plorar en diverses ocasions: “Per les cues estoiques, per l’absolut civisme, per la capacitat d’organització, per la complicitat, per la generositat. El poble català va donar una lliçó al món. No van trencar ni un vidre davant de la demostració de força de l’Estat”. Cela lamenta que a Galícia la informació que arriba sobre Catalunya és molt esbiaixada. “No hi ha una percepció realista del que hi passa i la gent té un absolut desconeixement de la transversalitat de les mobilitzacions”, explica. Ell mateix reconeix que això el va sorprendre: “Vaig parlar amb un home gran que era anarquista i em va dir que era el primer cop que votava en tota la seva vida”.

Jordi Sebastià i Marta Sorlí, eurodiputat i diputada al Congrés per Compromís, també van viure la jornada des de Barcelona i coincideixen amb el regidor del BNG quan diu que no s’esperava que gent tan diversa es mobilitzés junta. És la sorpresa comuna. “Tampoc m’esperava les llargues cues”, afegeix Sebastià. A Sorlí la va impactar l’amenaça constant, la por que es respirava pel fet de votar.

I entre els vinguts de fora que van ser testimonis de l’1-O, també hi va haver l’alcalde del municipi andalús de Marinaleda, el dirigent comunista Juan Manuel Sánchez Gordillo. La façana del seu ajuntament lluïa una estelada setmanes abans dels referèndum. “Vaig venir perquè crec que els catalans han fet possible una oportunitat única de canviar el règim del 78 que no crec que es torni a presentar”, relata. A les cinc del matí era a les portes d’un col·legi electoral de Santa Coloma. “Ho vaig veure, ho vaig viure: la voluntat i la fermesa de la gent i la brutal actuació policial, totalment irracional i innecessària”, explica Sánchez Gordillo. L’alcalde andalús lamenta el desconeixement que hi ha arreu de l’estat espanyol sobre “la visió i els sentiments del poble català” i és molt crític amb la cobertura que van fer els mitjans estatals de l’1-O. Alguns periodistes van denunciar insults i dificultats per treballar al llarg de la jornada perquè els increpaven. No és el cas de Valentín Carrera, periodista freelance lleonès establert a Galícia, ni de la reportera d’IB3 Esther Matutes, que expliquen que “tot van ser facilitats” a l’hora de fer la seva feina en un dia tan difícil.