El poble de Junts que celebra la Hispanitat perquè la mare d'un regidor juri la bandera

Calonge i Sant Antoni"Visca Espanya i visca el rei". Amb timbals, trompetes a tota marxa i vuitanta militars, s'ha celebrat aquest dissabte la jura de la bandera espanyola a Calonge i Sant Antoni, un municipi governat per un alcalde de Junts, Jordi Soler. El "Gràcies, alcalde" que ha dit el comandant de l'exèrcit a la província de Girona, el coronel Javier Gómez Yagüe, però, no es referia pas a Soler. Es referia a Alberto Mas Vilà, regidor del PP i membre de l'equip de govern, que aquest dissabte era alcalde accidental i que era la màxima autoritat civil present. Ell ha organitzat la jura, movent tots els fils perquè l'Ajuntament donés el permís per fer servir el Palau Firal per a l'ocasió, la vigília del Dia de la Hispanitat. Per això el segell del consistori apareixia als cartells que anunciaven l'esdeveniment.

Cent ciutadans han jurat amb un compromís de "Si cal, donar la vida per Espanya", mentre l'oposició estava enfurismada per la "militarització", segons ERC. L'acte, però, s'ha acabat sense cap incident, més enllà d'un dron estavellat contra la paret del recinte per la mala traça d'un soldat. Mas ha aconseguit el seu propòsit perquè va llogar l'espai a través del PP, pel preu de 300 euros, i va cedir-lo al ministeri de Defensa per organitzar-ho. L'Ajuntament va deixar clar en un comunicat que no hi participava, però que cedia l'espai entre altres coses per garantir la "pluralitat" de la localitat, però el cas és que Mas n'ha estat l'artífex.

Exaltació d'Espanya

L'acte ha estat una combinació d'exaltació espanyolista, paraules de "consens" i de defensa de la Constitució per part del comandant de Girona. Hi ha hagut el jurament del líder de Vox a Girona i diputat al Parlament, Alberto Tarradas; del regidor del partit d'extrema dreta a Roses Ignasi Mulleras, i també de la mare de Mas Vilà, de 90 anys, que en realitat és el motiu de la jura. Mercedes Vilà, amb caminador, ha pogut anar a fer el petó a la bandera. "L'hi vaig demanar al meu fill, tinc noranta anys i volia jurar. M'ho ha aconseguit i m'he emocionat molt", assegurava a l'ARA després de l'acte. "Cada vegada que volia jurar estava fora d'Espanya o malalta, i per fi ho ha pogut fer a casa seva", ha dit Mas. Ho va sol·licitar al comandant i també a l'alcalde juntaire del govern municipal tripartit, amb el PSC i el PP. "Vaig parlar amb l'alcalde i va dir que fa sis mesos es va organitzar un acte de l'ANC, així que si volia fer-ho, sent un acte institucional del ministeri de Defensa, no hi havia cap problema. No venen, però ho veuen amb normalitat", ha explicat.

Entre el públic hi havia el diputat al Parlament i regidor gironí del PP Jaume Veray i el portaveu parlamentari popular, Juan Fernández. La demarcació de Girona no acollia des del 2022 cap jura, des que es va fer cas a Figueres, en un equipament de l'exèrcit, el castell de Sant Ferran. Allà no calia cap permís, mentre que a Calonge sí. Contra "la radicalitat i la divisió", a favor del consens i citant el pare de la Constitució Miquel Roca i Junyent (CiU), el comandant ha lloat "la cultura comuna dels pobles de parla hispana", en una reivindicació del descobriment d'Amèrica que ha precedit la glorificació de la Constitució, un text que no és del grat de Vox tot i que quan es jura es fa un compromís clar amb els seus valors. "La jura ha estat amb la col·laboració de personal de l'Ajuntament", ha agraït a aquest diari el coronel Gómez Yagüe, que ha assenyalat que és "un acte de normalitat". La transició i els valors democràtics també han estat ressaltats i ha afirmat que és clau "que cadascú pugui expressar els seus sentiments i idees" a Catalunya, també els de fervor espanyolista.

Segons el regidor popular, la jura "no havia d'ofendre ningú" i s'ha celebrat "sense complexos" contra "els feixistes, els nazis i els terroristes en potència que volien anul·lar l'acte". Mas ha reconegut que "la meitat de la gent està molt emprenyada" per la jura i que havia hagut de viure "dies divertits per aguantar bestieses a les xarxes socials i al carrer". El que estava emocionat era Alberto Tarradas, líder de Vox a Girona, que ha mostrat la seva "sorpresa" que "s'hagi pogut celebrar amb normalitat" en un context d'independentisme, que ell ha dit que veu "a la baixa".

L'acte ha estat organitzat pel regiment d'infanteria Arapiles 62, amb base a Sant Climent Sescebes, i s'hi ha pogut veure una varietat de l'espanyolisme gironí i català, amb força del PP i Vox.