¿El pols a Junqueras es quedarà a Barcelona?

BarcelonaContra tot pronòstic, Barcelona es va convertir fa una setmana en el territori on els crítics van guanyar el pols al junquerisme. Creu Camacho es va imposar per 14 vots a Eva Baró i ja presideix la federació de la capital catalana. Era el primer revés que rebia la direcció que lidera des del desembre Oriol Junqueras. Barcelona i també el Vallès Oriental han estat fins ara els únics territoris on s'han disputat les primàries de la territorial dues candidatures, una de les quals crítica amb l'actual direcció nacional. A diferència de Barcelona, però, al Vallès va guanyar la candidata junquerista, Mayte Escobar, per davant de la llista de Pep Mur i Marta Vilaret. ¿Aquestes batalles es poden reproduir a la resta d'assemblees regionals? Ara per ara hi ha pocs moviments al territori que facin preveure que aquesta tònica arribi a la resta de congressos territorials, perquè, o bé els crítics no s'han mobilitzat, o bé s'ha arribat a un consens per configurar una llista amb diferents sensibilitats.

Una de les amenaces que afrontava la direcció nacional un cop va aconseguir la victòria era que els crítics que van presentar batalla a Oriol Junqueras en les primàries de la tardor s'organitzessin al territori per intentar exercir de contrapoder territorial. De fet, aquest era un escenari que preveien veus de les dues candidatures que van enfrontar-se a l'actual president republicà, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. Ara bé, amb el pas de les setmanes s'ha instal·lat una mena de desencant entre els crítics. Es va constatar durant la segona part del congrés nacional, quan el partit va debatre les ponències política i organitzativa en el plenari del 15 i 16 de març. Nova Esquerra Nacional i Foc Nou van presentar esmenes i van transaccionar-ne la majoria amb la direcció, però la candidatura de Xavier Godàs va acabar retirant els canvis més polèmics, els que implicaven limitar el mandat d'Oriol Junqueras.

Ara bé, la desmobilització dels crítics plasmada en l'assemblea del mes de març va quedar enrere al Vallès Oriental i també a Barcelona, quan van forjar una candidatura a última hora per plantar cara a Eva Baró. Ara Creu Camacho té a les seves mans decidir si integra representants de la llista oficialista a la seva direcció –és una opció que preveuen els estatuts si la llista guanyadora no arriba al 55% dels suports–. De moment, la nova cúpula de la federació no ha pres una decisió, però fonts consultades apunten que estan oberts a explorar aquesta possibilitat. El fet d'integrar o no donarà pistes sobre la relació que volen tenir amb el junquerisme.

De Girona a la Catalunya Central: les assemblees al territori

La victòria –per la mínima– dels crítics a Barcelona, va suposar una injecció d'optimisme i diverses fonts d'aquest sector apuntaven que això els havia fet plantejar reproduir candidatures en altres territorials. Ara bé, de moment no se n'ha concretat cap més. Ja no va passar en els dos primers congressos que es van celebrar: al Baix Llobregat es va presentar una única candidatura pròxima a Oriol Junqueras i Eduard Suárez va ser reelegit president; mentre que a Girona es va consensuar una llista entre junqueristes i militants que havien donat suport a Nova Esquerra Nacional, com les persones que van ser reelegides per dirigir la federació gironina, Pau Presas i Laia Cañigueral. A Tarragona el congrés va ser aquesta setmana i la situació va ser similar a la de Girona: Noemí Llauradó és la nova presidenta de la federació en una llista de consens i que agrupa diferents sensibilitats. A Lleida el fins ara president de la federació, Carles Comes –junquerista–, té previst tornar-se a presentar i, de moment, no hi ha cap moviment per presentar-li batalla.

A la territorial de la Catalunya Central és on Nova Esquerra Nacional tenia més implantació, però durant els debats de les esmenes de les ponències tampoc van aconseguir que passessin el filtre. Segons diverses fonts consultades, s'està treballant una candidatura amb militants pròxims a Oriol Junqueras i amb persones de l'òrbita dels crítics. Ara bé, encara és una incògnita si hi haurà una llista alternativa. A la territorial del Penedès, tampoc ningú descarta que s'enfrontin dues llistes, tot i que en aquest cas la disputa seria més per equilibris territorials entre comarques. De tota manera, segons veus d'aquest territori, encara ningú ha fet el pas per presentar-se en un congrés que encara no està convocat.

Al Baix Llobregat, les Terres de l'Ebre i també la territorial del Baix Besòs celebraran els seus congressos el 6 i 8 de maig respectivament. Són territoris on Junqueras té un suport ampli de les bases, però a l'Ebre, a banda de la candidatura oficialista que lidera Albert Salvadó, se n’ha presentat una d’alternativa encapçalada per Roser Rué. De cara al 24 de maig se celebrarà el congrés del Maresme, la comarca de Xavier Godàs, on també s'està acabant de negociar una candidatura de consens. I quedarà pendent també la territorial del Vallès Occidental, on, d'entrada, no està previst que els crítics presentin batalla. Junqueras, doncs, tancarà els congressos territorials amb més pau interna de la que va començar quan va ser reelegit al capdavant de la direcció nacional. Barcelona es pot convertir en l'únic bastió dels crítics.