El PP no juga bé les seves cartes
MadridLa vida política a Madrid discorre actualment entre dos escenaris. En primer lloc, els tribunals, per l’inici dels judicis dels casos de corrupció del PP i del PSOE. I en segon lloc, en l’àmbit de les relacions internacionals, per tot el que fa referència a la situació de l’Orient Mitjà, després que s’anunciés una precària treva de dues setmanes, amb resultats molt incerts. Es tracta d'assumptes molt diversos, que òbviament no tenen res a veure, però que si se segueixen de prop donen una idea bastant aproximada del punt en què es troben les forces polítiques, singularment les de populars i socialistes. El començament del judici de la trama del cas Ábalos-Koldo-Aldama era, i continuarà sent en les setmanes vinents, una gran oportunitat perquè el PP tregui partit de l’exhibició dels procediments reprovables emprats per l’exministre de Foment i exsecretari d'organització del PSOE, el seu assessor i l’empresari que va fer negocis amb ells, en relació amb contractes públics per adquirir material sanitari, vulnerant presumptament la legalitat en un context tràgic, el de la pandèmia de la covid-19.
Més enllà del sainet en què s’ha convertit la vista oral, el més interessant ha sigut comprovar que els populars no han sabut aprofitar l’ocasió que els oferien les declaracions dels testimonis, principalment les exparelles d'Ábalos i l'empresària que va explicar com va entregar bosses de diners a la seu del PSOE, per valor de 90.000 euros. La direcció popular no s’ha centrat en el judici i ha dispersat els seus missatges cometent errors greus, en particular pel que fa a la seva posició sobre la crisi internacional oberta amb la guerra de l’Iran. Els populars han posat de manifest que no tenen una posició clara en relació amb el suport de Donald Trump a Benjamin Netanyahu. Fins i tot el papa Lleó XIV va anar més lluny que el mateix líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en les seves respectives declaracions, dimarts passat. “El món és millor quan cau un tirà”, va dir Feijóo a l’inici de la guerra. I aquesta setmana va precisar que “Occident no és això”, amb relació a l'amenaça de Trump de “destruir una civilització”, per acabar demanant “contenció” i “desescalada” aquest divendres. Més contundent, el pontífex va condemnar “la blasfèmia de la guerra i la brutalitat dels negocis”, per afegir que “no seran les accions militars les que creïn espais de llibertat o temps de pau”.
La declaració de Jéssica Rodríguez
El PP n'hauria tingut prou amb deixar que se sentís a tot volum, sense buscar altres titulars, la veu de Jéssica Rodríguez, la “dentista col·legiada” després d'haver estat “hostessa d'imatge”, tal com es va definir ella mateixa, rebutjant les preguntes de l'advocat d'Ábalos sobre si s'havia dedicat a la prostitució. Aquesta exparella de l'exministre va explicar amb detall com l’exsecretari d'organització socialista li va encarregar instal·lar-se en un pis per a les seves trobades i com, en paral·lel, amb l'ajuda de Koldo, va ser contractada successivament en dues empreses públiques per les quals, en realitat, mai va treballar.
Aquesta única declaració va danyar greument la imatge de l'organització socialista, tenint en compte el càrrec orgànic d'Ábalos, a part de la seva condició de ministre. Jéssica Rodríguez va arribar al Suprem ben tapada, per ocultar al màxim la seva imatge. En canvi, la segona exparella d'Ábalos, Claudia Montes, ex Miss Astúries, va accedir a l'edifici saludant els mitjans, i les seves declaracions van ser encara més explícites, sobretot pel que fa al frau amb la seva contractació laboral. Especialment rellevant va ser la menció feta segons la qual Koldo va donar instruccions que no la molestessin pel fet que ella no anava mai a treballar. El que sí que feia –va afegir– era anar a una biblioteca per llegir “llibres sobre trens”, ja que estava contractada per Logirail, una empresa del sector.
En essència, el més important d'aquestes declaracions s’havia dit ja en compareixences durant la instrucció o en els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que és la que ha investigat el cas. El judici ho confirma i col·loca Ábalos i Koldo en una situació ben complicada. Per a ells, el resultat de la causa té mal pronòstic. No és gaire diferent la posició de l’empresari Víctor de Aldama, tot i que el fiscal li demana set anys de presó, molts menys que els 24 per a Ábalos i els 19 i 6 mesos per a Koldo. Tot plegat, aquesta era una setmana molt favorable per l'estratègia de desgast del govern que ha seguit el PP. Per als populars, serà ara quan comencin els mals de cap amb la represa del judici sobre el cas Kitchen. En aquesta causa està processada l'antiga cúpula d'Interior encapçalada per l'exministre Jorge Fernández Díaz, home de confiança de l'expresident Mariano Rajoy igual que Ábalos ho va ser de l'actual president, Pedro Sánchez.
El cas Kitchen
El cas Kitchen és un assumpte antic, però que encara perjudica el PP, malgrat que ara tingui una altra direcció. Té un pes molt important el fet que es volgués utilitzar l'aparell de l'Estat per evitar l'avenç de les investigacions sobre l’estructura organitzada per l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, amb la finalitat de mantenir una comptabilitat paral·lela a l'oficial. Té poc sentit, en tot cas, que es considerin aquestes causes com una mena de procés al bipartidisme. És evident que són casos de corrupció que minen la credibilitat dels partits afectats, però no destrueixen la seva obra de govern. No obstant això, és evident que ni uns ni altres van ser capaços d'impulsar mecanismes de detecció per evitar les pràctiques corruptes, ni van reaccionar amb contundència quan es van començar a conèixer els fets. Mai s'ha explicat, per exemple, per què va ser destituït Ábalos com a ministre, però va continuar com a diputat.
Tot el que està passant deixa en suspens qualsevol especulació sobre un possible canvi de cicle en la política espanyola en les pròximes eleccions generals. Cal veure ara què passa als comicis andalusos i com seran els pactes entre el PP i Vox a Extremadura. Mentrestant, la portaveu del PP, Ester Muñoz, li ha fet un bon forat al seu partit restant importància a la retenció d’un sergent espanyol per part de l'exèrcit israelià. Una prova més de la falta d’orientació i sensibilitat dels populars per tot el que afecta la crisi de l’Orient Mitjà.