El PP portarà Pedro Sánchez al TC per no presentar pressupostos
El Senat aprovarà dimecres que ve un conflicte d'atribucions contra el govern espanyol
MadridPedro Sánchez va reiterar aquest dimarts que abans que acabi l'any presentarà un projecte de pressupostos per al 2026. Ara bé, el president del govern espanyol, conscient de la seva precària majoria parlamentària, també va afirmar en l'entrevista que va concedir a la Cadena SER que continuarà governant encara que no aconsegueixi aprovar-los. Aquesta pretensió del líder socialista d'esgotar la legislatura fins al 2027 encara que sigui amb els comptes del 2023 prorrogats indigna el PP, que ho veu una demostració del caràcter “antidemocràtic” de Sánchez i una evidència que la legislatura “ja va néixer morta”. Davant d'això, els populars han anunciat aquest divendres que la setmana que ve faran un primer pas per portar el govern espanyol al Tribunal Constitucional per no haver presentat encara pressupostos.
Els d'Alberto Núñez Feijóo ho faran a través del Senat, on tenen majoria absoluta. Segons ha explicat la seva portaveu a la cambra alta, Alicia García, el ple de dimecres que ve debatrà i aprovarà un conflicte d'atribucions dirigit a l'executiu de Sánchez. Si, un cop aprovat, la Moncloa respon negativament al requeriment de presentar uns comptes públics o directament no respon, la qüestió passarà a mans del TC, que haurà de dirimir qui té raó. El PP justifica elevar la qüestió al Constitucional perquè considera que no presentar pressupostos vulnera una “obligació constitucional”. “No són opcionals”, ha defensat García en unes declaracions difoses pel partit.
El govern espanyol ha menyspreat la iniciativa popular. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha insistit en una atenció als mitjans que presentaran uns pressupostos "amb partides històriques" i ha acusat el PP d'estar "manipulant" el Senat per "interessos partidistes". El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha vaticinat que “acabarà en res”. “Imagino que el resultat que tindrà serà com tots els anteriors”, ha dit en declaracions aquest divendres a la cambra baixa. No és el primer cop que el PP utilitza aquest instrument constitucional. Una de les vegades més sonades va ser quan el Senat va aprovar-ne un contra el Congrés per la llei d'amnistia, però va desistir de fer el següent pas d'elevar-lo finalment al TC. Bolaños ha qüestionat la interpretació de la llei que fa el PP, que veu allunyada de la doctrina aplicada pel Constitucional.
L'argumentació popular
En l'escrit registrat pel PP al Senat per proposar que la cambra alta presenti el conflicte, s'hi argumenta que l'article 134.1 de la Constitució recull que “correspon al govern l'elaboració de pressupostos generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació”. Els populars sostenen que Sánchez, amb el seu “desistiment”, està “impedint” per “omissió” que el Congrés i el Senat puguin complir amb el que constitucionalment se'ls mandata. A més, “mitjançant l'abús de la pròrroga s'està atribuint una competència que no li correspon, autoritzant despeses no previstes en el pressupost del 2023 i, per tant, no aprovades per les Corts Generals”, diu el PP, que titlla de “frau de llei” les “autoritzacions pressupostàries per un altre camí”.
“Fa tres anys que el govern ha ignorat sistemàticament la funció pressupostària de les Corts Generals”, es queixa el partit, que ho veu una “falta de respecte a la funció primigènia” del legislatiu. El PP també afirma que “la pròrroga successiva i concatenada”, més enllà d'un únic exercici, també és “inconstitucional”. Els populars interpreten que la Constitució només permet prorrogar-los un únic cop: “Se n'han d'aprovar [uns de nous] a l'any següent pel caràcter anual del pressupost, no als dos o tres anys següents”. Segons el PP, la situació actual no té res a veure amb pròrrogues anteriors.
Les altres pròrrogues
“Des de la transició democràtica, sense comptar les dues pròrrogues de 2024 i 2025, s'han produït nou pròrrogues pressupostàries, cinc de les quals corresponen als exercicis de 2011, 2016, 2017, 2018”, recorda el PP, que afirma que eren pròrrogues que “en general duren només uns mesos”. És el cas del govern de Mariano Rajoy, que va aprovar cada any un nou projecte de pressupostos, però ho va fer amb retard i d'aquí aquestes pròrrogues. “La situació actual evidencia un canvi significatiu. El govern ha inaugurat una nova forma política, amb exclusió del Parlament”, sosté el PP.
En el cas de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, sí que va prorrogar els comptes del 2019 dos anys consecutius –el 2020 i el 2021–. De fet, aquesta batalla de Feijóo amb Sánchez pels pressupostos complica les perspectives d'alguns dels seus presidents autonòmics que van haver de prorrogar els comptes del 2024 durant aquest exercici després del trencament amb Vox. Justament davant d'això, a Extremadura, la líder popular de l'autonomia, María Guardiola, ja ha advertit a la resta de grups que si no aconsegueix aprovar uns comptes per al 2026 convocarà eleccions anticipades.