El PP pretén arrabassar a Sánchez la bandera de l'habitatge: "Ha fracassat"

BarcelonaMoviments al PP enmig d'un escenari d'enquestes enverinat, sobretot a Catalunya, amb un gir a la vista en habitatge. Segons múltiples fonts consultades per l'ARA, la demoscòpia ha suscitat diverses vies de treball i una d'elles pretén revertir la poca incidència en aquest afer, amb la intenció d'arrabassar-ne la bandera als governs espanyol i català. Fonts populars constaten que el partit ha estat "tocant molt la immigració però ha deixat en segon terme l'habitatge" i ara treballa en una estratègia per "intensificar" les mesures per abordar la crisi residencial, perquè "és el principal problema de la societat", com recull el CEO (31%) i el gruix de la demoscòpia –i és l'eix central de Pedro Sánchez i Salvador Illa.

Tot i que és un tema "complex" per a la dreta, com reconeixen, volen pitjar l'accelerador. D'altra banda, la batalla per l'habitatge tornarà a ocupar un lloc preeminent perquè "cal canviar l'ordre de la intensitat" després de mesos condicionats pel pla migratori. Els populars volen aprofitar el bumerang que pot suposar la gravetat de la crisi de l'habitatge per al PSOE –que titllen de "fracàs" dels socialistes–, a més de passar a competir amb el president espanyol, en lloc de lluitar en un assumpte que lidera l'extrema dreta a còpia de deportacions.

Alhora, volen aportar solucions liberals, si bé "el discurs en habitatge és més complex perquè és més ideològic", tal com reconeix el PP, i "és més fàcil dir que cal limitar el preu del lloguer, que és una solució que dificulta el mercat". Però s'aferren a dades com ara l'augment del preu del lloguer tot i el topall i els escassos 31 habitatges protegits construïts a Barcelona en set anys mitjançant la reserva pública del 30% en les noves promocions. La diagnosi és que la crisi de l'habitatge "es girarà en contra de l'esquerra perquè la diferència entre el que es construeix i el que es necessita és molt bèstia", tal com reconeix un altre dirigent popular.

Ofensiva

Prova d'aquesta nova ofensiva és la interpel·lació al ple de desembre del cervell del PP català molt influent als despatxos de Génova, el senador Juan Milián, a la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. Un dels primers punts de l'estratègia és desacreditar les iniciatives "intervencionistes" de l'esquerra per assenyalar que el problema cada cop és més greu, per després defensar la recepta liberalconservadora. Al Parlament, és la diputada Àngels Esteller qui està encapçalant aquest tema, criticant els socialistes i defensant el dret a la propietat privada. Però també compten amb exemples que consideren, com el de la presidenta balear, Marga Prohens, i el seu pla de xoc d'habitatge amb pisos per a "gent d'aquí" –les Balears– i focalitzat en joves, amb concertació, plans per al lloguer segur amb ajuts a propietaris i un programa de construcció.

El remei que planteja el PP és suprimir les traves burocràtiques, impulsar deduccions fiscals, facilitar l'accés al sòl als promotors i col·laborar-hi –per aconseguir lloguer i compra assequible–, incrementar el parc públic i també eliminar els topalls de preu. Repartir avals per llogar i comprar, rebaixar impostos i lluitar contra l'ocupació il·legal –com van incloure al seu pla d'habitatge de l'estiu— són altres de les propostes. Molt diferent de les limitacions de compra que proposen els comuns (un habitatge màxim per persona en zones tensionades), que estudia el PSC.

El maldecap català

Un altre assumpte espinós és el "preocupant" percentatge de catalans que, segons el CEO, té Alberto Núñez Feijóo com a líder preferit per esdevenir president espanyol –només del 3%, pel 5% que tria Yolanda Díaz, el 7% Santiago Abascal i el 32% Pedro Sánchez–, fet que comporta que el partit també baixaria a 12-13 diputats en unes eleccions al Parlament i n'obtindria entre 5 i 6 al Congrés.

A Madrid estan "inquiets per les enquestes a Catalunya". "Preocupa més el que pugui treure Feijóo que el nombre de diputats en unes eleccions autonòmiques", sosté un dirigent consultat. I és que el moll de l'os és el creixement al Principat, un deure pendent. Malgrat que diverses fonts hi vulguin treure ferro, és contundent el percentatge del 3% de catalans que s'inclinen per Feijóo, amb la particularitat que només un 53% dels votants del PP, segons el CEO, desitgen que ell sigui el president. La solució, expliquen fonts dels populars, és "que Feijóo vingui més" amb "el seu programa". Una ofensiva que és una prioritat absoluta de la direcció estatal.

L'objectiu és canviar el balanç de 40 diputats a 8 a favor de la investidura de Sánchez, però el PP s'estanca amb fuga a Vox inclosa. El dirigent gallec ve a Catalunya un cop al mes i la darrera visita va ser un acte a Foment –en què va demanar als empresaris convèncer Junts perquè reïxi una moció de censura–. Nombroses veus diuen que "va anar bé" treballar la connexió amb l'empresariat català. En tot cas, neguen que el problema demoscòpic sigui responsabilitat catalana: "Ho ha d'arreglar Feijóo, ni l'Alejandro [Fernández] ni el Santi [Rodríguez] li poden arreglar la imatge. Ha de ser ell, venint més i explicant-se", diuen fonts consultades. Un altre alt dirigent insisteix que cal potenciar "el discurs econòmic" del líder estatal i "fer territori". Altres fonts consultades apunten a la "intencionalitat" dels sondejos, tot i que avisen que si Feijóo fa cas a enquestes diverses com el CEO o aquesta, pot ser un senyal de "vulnerabilitat".

El problema seria que "els populismes passessin per sobre" d'un sector de la població "cansada", fet que està "accentuat" a Catalunya, segons un dirigent, que creu que hi ha una realitat "sociològica" diferent després del fet que la crisi del 2008 "ja va alimentar més els radicalismes". Ara bé, hi ha veus que avisen que cal "lluitar contra el populisme" i apostar per la "política útil", que consideren que Fernández sovint deixa enrere.