El PP vol posar Vox a la nevera

MadridDimarts passat, amb els resultats del 28-M encara calents sobre la taula, acabàvem l'anàlisi postelectoral parlant del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dir que per la seva manera de ser no fa por. Si el PSOE enfoca la campanya de les generals sobre la base d'advertir que hi ha alguna similitud entre l'expresident gallec i els mandataris populistes de dreta o d'extrema dreta que corren pel món, s'equivocarà. El perfil de Feijóo i la seva trajectòria no tenen res a veure amb la ultradreta. La incògnita és fins a quin punt el PP podrà evitar les pressions de Vox. El que està passant a Extremadura, on la candidata popular, María Guardiola, té pressa per negociar amb Abascal, és un test per a Feijóo i la cúpula del PP.

La idea de la direcció popular no és llançar-se ara en braços de l'extrema dreta, sinó refredar aquesta opció tant com pugui. És a dir, si pogués posaria Vox a la nevera. Per això intentarà allunyar de la data de les generals el moment en què caldrà definir posicions per engegar la pròxima legislatura autonòmica. Els municipis són importants, però les peces principals són ara les comunitats autònomes, perquè s'hi juga més poder i més recursos, i perquè és aquí on Vox intentarà anar fort. Al PSOE, en definitiva, li convé vigilar els contactes i els possibles pactes entre el PP i l'extrema dreta, per assenyalar els perills on els detecti. Però no se'n sortirà si pretén estigmatitzar Feijóo, perquè el gallec està lluny de ser un ultra. És més, deixa fer a Ayuso perquè li convé mantenir els èxits electorals del PP de Madrid, però el seu estil és ben diferent.

La prova la teniu en la visita i el discurs del líder del PP al Cercle d'Economia, aquesta mateixa setmana, pocs dies després del 28-M. Els populars busquen refer el seu discurs cap a Catalunya. Tenen feina, perquè venim d'un període que manté moltes ferides obertes. Però el clima és favorable a passar pàgina, per diverses circumstàncies. Un dels reptes més importants de la legislatura vinent, mani qui mani a Madrid, serà la renegociació del finançament autonòmic. Tothom es juga molt en aquest terreny, i Catalunya potser més que ningú. El manteniment del clima de tensió per les seqüeles del Procés no té gaire sentit. Convé anar per feina i preparar un futur que ja és aquí.

En aquesta línia es comprèn que l'exconseller d'Economia Jaume Giró hagi volgut posar un peu a Madrid, encara que finalment no es presentarà a les primàries de Junts per encapçalar la llista per Barcelona al Congrés. Caldrà bastir ponts i guanyar interlocutors. No es tracta de tornar a l'autonomisme i la política del peix al cove. Es tracta de ser pràctics i obrir camins. No sé si a partir del 23-J, però tard o d'hora el PP tornarà a manar. Va aplicar el 155, és ben cert. Per això he parlat de ferides obertes. Però aquelles situacions traumàtiques no poden tenir efectes perennes.

El mateix val per al PSOE. A la família socialista hi ha molta gent que s'ha allunyat de Pedro Sánchez perquè està convençuda que ha fet massa concessions. L'indult als condemnats del Procés el van acceptar, però no l'afegit de la modificació del Codi Penal, sobretot per la reforma a la baixa de la malversació. Era difícil que aquesta iniciativa sortís bé. El Suprem es va queixar del buit legal que segons la sala penal deixava la supressió del delicte de sedició. I ja vau veure el que va succeir. El Suprem va parar els efectes de la reforma i es va negar a fer que aquests canvis de la legislació penal es traduïssin en una rebaixa de les penes d'inhabilitació imposades a part dels dirigents independentistes. Hi ha una relació entre les reaccions a l'àmbit socialista i la frustració parcial d'aquesta reforma. Al cap i a la fi, estem parlant per un costat del partit que ha governat més anys des del restabliment de la democràcia, i per l'altre dels instruments de què disposa l'Estat per protegir-se.

Cal tornar a la realitat, doncs, i ser conscients dels marges d'actuació que tenen les forces polítiques catalanes per obrir una etapa més constructiva i sortir de tuteles que van quedant enrere. Les estàtues de sal no han sigut mai el símbol del progrés. Fixeu-vos en el PNB. L'episodi de l'alcaldia de Vitòria és paradigmàtic. El PNB ha pactat amb els socialistes per barrar el pas a EH Bildu, amb el PP mirant-s'ho bé. Tot i el soroll sobre les candidatures de la formació abertzale a l'última campanya electoral, ara tornem a comprovar que són la pràctica política i les possibilitats de pacte les que marquen el terreny de joc. El PNB és de goma, i EH Bildu seguirà pagant per un temps que no crec que sigui curt el seu error de comptar amb condemnats per delictes de sang a les seves candidatures.

D'altra banda aquesta primera setmana després del 28-M ha aportat moviments i novetats més o menys importants en l'àmbit del que un dia es va anomenar la nova política. Pel que fa a Ciutadans, és tot molt obvi. Renúncia a presentar-se a les generals i desfeta quasi absoluta. Mentrestant, a l'esquerra del PSOE hi ha moltes reclamacions i precs per la unitat, mentre el temps útil per trobar-la s'acaba. Pedro Sánchez tenia certes esperances que fructifiqués alguna força que l'ajudés a completar la seva pròpia cotització electoral a les generals. Sobretot, confiava en la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz, i el seu projecte Sumar. Però ja ho escric amb el temps verbal en passat perquè les declaracions que hem sentit aquesta setmana a Sánchez fan pensar que no té gaire fe de rebre cap contribució important per aquesta via.

Té lògica que el líder socialista vulgui concentrar vot. Sánchez, que temia no poder dormir bé si pactava amb Unides Podem, haurà de passar-se ara tota la campanya electoral reclamant el vot útil per al PSOE. El seu repte és parar l'hemorràgia i d'entrada aconseguir una pujada en el grau de participació el 23-J. Si ha sigut molt protagonista de les eleccions del 28-M –i al PP diuen que amb això els ha fet un favor, perquè no tocava–, en les setmanes vinents ho haurà de ser de manera absoluta. Personalment, no el dono per liquidat, encara que el PP ha sortit d'aquesta primera prova amb molts guanys i molta força. Seria interessant que hi pogués haver un cara a cara amb Feijóo. Tant de bo si la Junta Electoral ho acaba facilitant.