Xavier Domènech i Mar Griera: "El Procés va fer virar Junts a l’esquerra i ara passa el contrari"

BarcelonaXavier Domènech (Sabadell, 1974) i Mar Griera (Sabadell, 1978) són dos dels representants de l'Institut Sobiranies, un think tank que busca la unitat de les esquerres sobiranistes.

Se n’estan sortint?

— Xavier Domènech (XD): En termes polítics, hem passat de 50 diputades el 2021 que podríem adscriure a aquest espai a 30 en les últimes eleccions, no ens en podem amagar. Però les enquestes constaten, per exemple, que, per sota dels 50 anys, segueix sent l'espai electoralment majoritari.

Quina pot ser l'aportació de l'esquerra sobiranista a les polítiques que puguin fer els governs del PSC i del PSOE?

— Mar Griera (MG): La idea és que els tres partits que considerem afins (Comuns, CUP i ERC) puguin convergir per facilitar una agenda d'esquerres que vagi més enllà del que s'està fent actualment. Hi ha espai polític per poder ser molt més atrevits. Nosaltres ens plantegem teixir aliances entre els partits d'esquerra sobiranista i els moviments socials perquè puguin tirar endavant propostes com la renda bàsica, polítiques atrevides en termes d'emergència habitacional i transició ecosocial.

En què es basen per dir que hi ha una majoria d'esquerres?

— MG: Quan mirem les enquestes del CEO veiem que hi ha tot un seguit de dades que apunten que la majoria social de la població té criteris d'esquerres. Per exemple, un 70% consideren que s'han d'augmentar els drets socials i polítics dels migrants; hi ha una gran majoria que aposta per la necessitat de fer un referèndum; la majoria defensa que s'han de fer polítiques per frenar l'emergència climàtica. Però aquestes opinions després no es traslladen a escala electoral. El quid de la qüestió és com ho podem fer perquè els partits d'esquerra d'aquest país facin aquest tipus de polítiques que la població demana.

— XD: Sembla que la imaginació política d’aquest país només passa per una realitat binària, on només hi ha dues majories possibles, una d'unitat patriòtica independentista i un tripartit.

Perquè són les úniques que han sumat fins ara.

— XD: En l'anterior legislatura es podia haver configurat una majoria minoritària (ERC, Comuns i CUP).

Si és minoritària no haurien pogut aprovar les grans transformacions que demanen.

— XD: És una majoria minoritària que tenia la clau de la governabilitat de l'Estat, poca broma. El PSC tampoc té majoria ara al Parlament. Si només s’imaginen aquestes dues sumes, d’entrada ja es dona la centralitat al PSC o a Junts. Avui no ens governa un tripartit, sinó un PSC en minoria. La vella imaginació política s’hauria de superar. En tot cas, aquest és un debat polític institucional i a l’Institut Sobiranies creiem que la clau de volta de tot plegat passa pels moviments socials i la capacitat de la població mateixa.

Teoritzen la unitat de les esquerres sobiranistes. En algun moment han treballat conjuntament?

— MG: Hi ha moltes experiències de confluència, des de l'escala local fins a l'escala catalana, en temes com els serveis públics de sanitat, educació, l’emergència habitacional, la pobresa... El que de vegades ha dificultat aquesta col·laboració són problemes de tipus personal i partidista. La nostra voluntat és empènyer els partits d'esquerres perquè facin una política molt menys conservadora. És possible imaginar un futur d'esquerres i és necessari més que mai construir una agenda que faci viable pensar que no només l'extrema dreta promou una narrativa de futur.

Poden fer tot això sense passar pel PSC o pel PSOE?

— XD: El centre és com es construeix una majoria plural que representi aquesta esquerra sobiranista. Si després aquesta esquerra sobiranista necessita aliances per dur a terme el seu programa, ja es veurà. Però les esquerres sobiranistes han de poder pensar en la viabilitat de les seves propostes més enllà de l'existència d'un altre partit.

I si a Espanya o a Catalunya passen a governar les dretes?

— XD: Si Espanya la governen PP i Vox, el debat ja no seria sobre la confluència sinó probablement sobre com crear un front d'esquerres o un front popular. És veritat que és un moment d'una certa depressió col·lectiva de les esquerres a escala global i que les extremes dretes no fan sinó avançar. Nosaltres vam convocar unes jornades al novembre a Girona i hi va confluir moltíssima gent de diferents sensibilitats. Es va veure clarament que necessitem espais de debat polític. Quan sortim de les aritmètiques parlamentàries resulta que ens assemblem molt més del que suposem. Comença a ser hora de generar espais que facin emergir aquesta possible nova majoria.

És més fàcil resistir units que no pas construir o governar plegats?

— MG: Com diu un membre de Sobiranies, el Ricard Vilaregut, nosaltres volem posar una taula que generi hospitalitat perquè persones de diversos partits parlin entre elles i es generin afinitats i complicitats que facin possible veure que, més enllà del que és estratègic, hi ha unes necessitats de país que reclamen una acció col·lectiva i conjunta.

— XD: En aquestes taules els representants polítics també conclouen: "Hem competit massa entre nosaltres en comptes d'ocupar, oi?" En lloc de buscar cercles virtuosos, s’han buscat cercles viciosos de competència. Si esteu junts a la pancarta, no pot ser que no estigueu junts en altres llocs. Si estem junts a la protesta, hem d’estar junts a la proposta. Tots aquests espais ho entenen. Una altra cosa és si, després, ho fan prioritari. Sobiranies ho fa prioritari.

Defensen la unitat electoral també d'aquest espai?

— MG: Dintre de Sobiranies no fem cap proposta concreta en aquest sentit.

Vostès parlen de la Catalunya dels vuit milions. Què els sembla el debat sobre la immigració? Catalunya hauria d’assumir totes les competències en aquest àmbit?

— MG: Que Catalunya tingui més autogovern? Encantada de la vida. L'esquerra sobiranista, en termes com la immigració, ha de tenir posicions molt clares. Aquest és un país d'acollida, que s'ha fet amb migrants de tot arreu. És un país on hem lluitat per atribuir drets culturals i lingüístics a tota la població, independentment del seu origen, i, per tant, hem de seguir batallant aquesta àrea. I hem d'evitar de totes totes que el tema de la immigració sigui el cavall de Troia d'una dreta que vol guanyar posicions. El que no tindria sentit és que ens posem a negociar fronteres o limitacions als drets d'existència de qualsevol, vingui d'on vingui.

— XD: Si tu vols la màxima sobirania per a Catalunya, no hi ha debat. Qualsevol competència és bona. La paradoxa d'aquesta situació és que és Junts qui situa aquest debat, a parer meu perquè té por, i no dels immigrants, sinó d’Aliança Catalana. I crec que en aquest joc hi perdem tots, i també hi perdrà Junts, perquè, normalment, la gent acaba votant l’original i no la fotocòpia.

Amb el final del Procés és més probable aconseguir aquesta unitat de les esquerres sobiranistes?

— MG: El Procés genera certes tensions perquè és un moment d'eufòria política, i aquest moment de creativitat política inevitablement té conseqüències també en termes de desavinences personals i desconfiances. ¿Això vol dir que s'obre una etapa molt més propícia a les aliances? Sí i no. Perquè el Procés feia que hi hagués molta més possibilitat d'imaginar altres futurs. Avui vivim en un context d'un cert pessimisme existencial i de futur que fa difícil articular políticament moltíssima gent com en aquell moment. Ara bé, no vol dir que sigui impossible.

Potser el referèndum monopolitzava el debat i deixava de banda la resta de coses.

— MG: Ara, de vegades, quan parlem del Procés, hi ha una mena de llegenda negra, però és important recuperar la idea que va ser un moment de potència col·lectiva. No ho vam aconseguir, i també s'ha de ser realista. Hi va haver presos polítics, gent a l'exili, i a més el país amb moltes necessitats que no s'havien atès. Però sí que hi va haver tota una energia que fa viable pensar que en altres moments de la història, en un futur, podem ser capaços de mobilitzar-nos per aconseguir altres horitzons possibles. L'autodeterminació? No només.

— XD: El Procés, d'alguna manera, feia virar no només el sentit comú del país, sinó fins i tot les forces polítiques, cap a les agendes d'esquerres. I això es pot veure molt fàcilment comparant el que votava Junts en aquell moment i el que vota ara. Tot procés de construcció nacional, en la mesura que necessita mobilitzar el conjunt de la població, necessita incorporar, en moments d’ascens, agendes que normalment són d'esquerres, que busquen aquella idea que no hi ha alliberament social sense alliberament nacional. Un cop s'acaba el Procés, passa una miqueta al contrari. Ara el que veiem, en parts jo crec que minoritàries però significatives, és una reclusió identitària, una frustració que s'expressa malhumoradament i que busca adversaris arreu, que ja no és l’estat espanyol sinó els migrants, etcètera. I veiem també com Junts està fent un viratge cap a la dreta, molt legítim. Des de les esquerres, això s'ha d'analitzar i saber què està passant.

Els han ofert formar part d'alguna llista electoral des que van muntar l'Institut?

— MG: Jo no tinc cap interès en formar part de llistes electorals.

— XD: Que jo recordi, no.

—