Miriam González: "Hi ha un espai enorme per a un nou partit polític a Espanya"

BarcelonaMiriam González (Olmedo, 1968) és advocada, especialista en la Unió Europea i impulsora d'iniciatives de la societat civil com España Mejor, una plataforma ciutadana que pretén influir en les polítiques públiques, sobretot de regeneració democràtica. La seva vida ha estat sempre lligada a la política, ja que, més enllà de la seva activitat professional, també és esposa de l'ex vice primer ministre britànic Nick Clegg. Vivint entre Madrid i Londres, després de passar pels Estats Units i ara amb presència a Barcelona, es planteja fer el salt a la política espanyola.

Què pretén amb España Mejor?

— España Mejor neix amb l'objectiu d'obrir un espai al costat dels partits polítics perquè qui vulgui contribuir a les polítiques públiques ho pugui fer d’una manera natural. Portem dos anys i mig i hem fet propostes de tota mena, des d’habitatge fins a aigua, educació financera i sobretot hem pressionat per la neteja política: hem proposat un codi ètic per al govern, amb la idea de posar límits al poder polític a Espanya, que penso que és una cosa molt necessària.

S'han reunit amb el PSOE, el PP... Com han respost?

— Doncs vam posar-nos en contacte amb tots els partits, però no ens va respondre gairebé ningú, i per això vam decidir començar una ruta per tot Espanya, tenint reunions obertes amb els ciutadans. És important apujar el llistó d’exigència social cap als polítics i els partits.

En què consisteix el codi ètic?

— Són 99 mesures i cobreixen des de la prevenció dels conflictes d’interès fins a no poder mentir de forma deliberada en un parlament, que es publiquin els currículums dels assessors, que quan els polítics arribin al poder no puguin nomenar la gent que vulguin... No fa falta canviar constantment les persones de l’administració en funció del carnet polític. O limitar la quantitat de cotxes públics, de cases públiques, donar informació, que hi hagi rodes de premsa regulars i presencials... coses que són l’ABC de la política.

Com veu actualment el debat polític al Congrés?

— Em preocupa. La política està totalment sense connexió amb la ciutadania.

Vostè ara lidera España Mejor, que és una plataforma de la societat civil, però també es planteja el pas a la política.

— Al juliol vaig dir que si els partits no es movien en qüestions que tenien a veure amb la neteja política, s’havia d’explorar una opció més política. Cal que ens preguntem si hem de seguir fora [de la política] queixant-nos o ens hem d'organitzar per veure què hi podem fer. Hem de passar a l'acció.

Hi ha espai en la política espanyola per a un nou partit?

— Jo veig un espai enorme. Un moment de polarització tan aguda com l’actual deixa molta gent que no se sent representada per opcions tan polaritzants i, de fet, em sembla que aquest espai no només existeix, sinó que és creixent.

I aquest nou partit serà d’esquerres o de dretes?

— Em sorprèn la pregunta perquè realment no sé ben bé què vol dir a Espanya ser d’esquerres o de dretes. O sigui, tu veus l’esquerra, que tradicionalment representava la classe treballadora, obrint la mà a la immigració, i això realment va en contra dels interessos de la classe treballadora. O quan es parla de si conservadors o progressistes, jo dic que ara són tots el mateix: conserven el que és seu i progressen ells mateixos. A mi em sembla que el que és fonamental és articular opcions polítiques que estiguin centrades en la neteja del sistema; aquesta és una tasca específica a Espanya. Té un repte afegit a la resta dels països, que és que té tota l'energia política en mantenir el clientelisme, i això és el que ens impedeix fer una sèrie de reformes que hauríem de fer ja.

Vol ocupar l'espai que ha deixat Ciutadans?

— Les circumstàncies són completament diferents. Ciutadans sorgeix d’unes circumstàncies molt específiques i va ajuntar gent de tota mena. Alguns s’han quedat en un espai més centrat i altres se n’han anat cap als extrems.

Per fer-nos una idea, què pensa en habitatge?

— Per a mi la prioritat és el lloguer assequible. I no pot ser el que fan els partits tradicionals, que un diu que només s'ha de construir i per privats, i l’altre que no hi pot haver cap mena de col·laboració público-privada. T’has de treure tots els prejudicis ideològics i has de dur a terme totes les mesures i a la vegada.

Està d’acord amb el topall de preus al lloguer?

— Jo personalment estic menys a favor d’intervenir en els preus, però sí que crec que s’han d’afegir modalitats de lloguer. O en el cas dels pisos turístics, no entenc per què l’IVA no està equiparat al dels hotels.

Sobre l'organització territorial de l'Estat: Espanya és un estat plurinacional?

— No entenc per què es dona tanta importància a certes paraules que estan carregades de significat i que, a més, cada persona entén d’una manera diferent. Hi ha un concepte de nació que alguns no comparteixen –a mi personalment no m’importa anomenar-ho–, que tracta de la unió d’habitants d’un territori que consideren que els uneix especialment una llengua i una cultura. Quin problema hi ha amb reconèixer això? Ara, si em dius que tots són estats, doncs no, el que tenim és un estat i comunitats autònomes. Aquesta energia que gastem en les paraules... el que importa són els conceptes i com funcionen les coses al dia a dia.

Què pensa del Procés i de la resposta que hi va donar l'Estat? En aquell moment vostè estava al Regne Unit, on hi havia un debat similar a Escòcia.

— Per a mi la situació era diferent. A Escòcia hi havia una opció independentista molt majoritària durant molt temps i llavors es va posar sobre la taula un referèndum. Aquesta situació no es va produir a Catalunya. Jo vaig veure els esdeveniments amb preocupació. Ara percebo al carrer que hi ha hagut una certa superació d’aquella situació i crec que és positiu.

Espanya hauria d’haver acceptat un referèndum com va passar al Regne Unit?

— Les circumstàncies d’Escòcia són molt diferents. A la Constitució espanyola tenim la possibilitat de referèndums de tot el territori nacional.

O sigui, creu que no.

— En cada país hi ha situacions diferents, també políticament. La Constitució es pot canviar, però amb unes determinades normes.

I de l’amnistia, hi està a favor?

— He tingut dubtes de si és constitucional o no. Hi ha una part grisa que es pot argumentar d'una banda i de l'altra. A mi el que em preocupa és com es va arribar a una decisió, que té molta envergadura, mentre hi ha una part del país que creu que s'utilitza com a moneda de canvi. Una cosa és la legalitat de les coses i l’altra l’oportunitat. Dit això, jo que soc de naturalesa pragmàtica, tot el que tranquil·litzi té una part positiva. Però no va ser afortunat com es va posar sobre la taula.

És necessari un millor finançament per a Catalunya? El PSOE està negociant amb ERC un nou sistema.

— Totes les administracions cal que s'administrin tan bé com sigui possible. Ara, crec que la discussió sobre finançament no és una discussió que es pugui fer de manera bilateral. Hi ha molta gent que hi estaria oberta, però les maneres com es planteja la discussió acumulen problemes per al futur. En tot cas, crec que s'ha de revisar i, a més, no tinc problema que es respecti l'ordinalitat.

Catalunya no ha de tenir una relació diferent amb l’Estat que Múrcia?

— Hi ha una base a la Constitució de diferències entre les comunitats autònomes. Ara bé, crec que les discussions plantejades a l’Estat de manera bilateral excloent els altres porten problemes després. Això no vol dir que hagi de ser la mateixa fórmula per a tothom, però sí que s’ha de poder discutir entre tots.

És just el concert basc?

— Està a la Constitució. Jo no la vaig votar... Diria que els que no se’n beneficien ho consideren menys just i els que se’n beneficien creuen que hi ha una justificació històrica. Al final, a la Constitució hi va haver una sèrie de cessions que vam haver de fer... i si ara tots agaféssim un bolígraf i ens poséssim a redactar, segurament hi ha coses que no les posaríem. Però bé, són circumstàncies històriques que s’han d’acceptar.