Les estirades d'orella de la Comissió Europea a Espanya
L'informe sobre l'estat de dret de Brussel·les retreu a Espanya la manca de transparència i l'elevada xifra de sentències del TEDH sense complir
EstrasburgLa vigília de la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats, la Comissió Europea va fer pública la seva avaluació sobre l'estat de dret a Espanya. Un informe que fa anualment i en què aquest dilluns va estirar les orelles a la Moncloa per diverses qüestions, malgrat que des del govern de l'Estat es congratulaven que Europa no creu que estiguin anant contra la independència judicial amb les reformes que han tirat endavant (com denuncia la dreta).
Més esforços en la lluita contra la corrupció
El principal retret de l'informe anual de la Comissió Europea sobre l'estat de dret a Espanya és la manca de la lluita contra la corrupció i "l'alt risc" que suposa en aquest sentit l'actual marc legal que regula el finançament dels partits polítics. Dues advertències que arriben en un moment en què l'executiu de Pedro Sánchez es troba assetjat per presumptes casos de corrupció, principalment el cas Cerdán. No obstant això, la principal crítica és que no han presentat un pla global de lluita contra la corrupció.
22 sentències d'Estrasburg per complir
A Espanya se li acumulen els deures que li posa Estrasburg, i el 16 de juny d'aquest any encara tenia 22 sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per acatar. Es tracta d'una petita millora respecte al 2024, quan en sumava 23. Sigui com sigui, l'incompliment és important i la Comissió Europea destaca que la sentència més antiga i que està pendent d'execució per part de l'Estat és la manca d'una llei que permeti recórrer de manera efectiva l'expulsió d'un sol·licitant d'asil.
Manca de transparència de l'Estat
Una de les denúncies més destacades de l'informe de Brussel·les feia referència a la manca de transparència sobre algunes informacions que afecten les administracions públiques. Un any després, però, la Comissió Europea critica que "no s'han registrat nous avenços" i demana una millora en l'accés a la informació relativa a l'Estat a través d'una revisió de la llei de secrets oficials.
Sense deixar preguntar els periodistes
L'informe constata que "cada vegada és més habitual" que dirigents polítics de tots els colors i de les institucions compareguin sense permetre que els periodistes els puguin fer preguntes. I el govern espanyol no n'és una excepció. D'altra banda, la Comissió Europea també lamenta que hi hagi persones que "estiguin acreditades com a periodistes" al Congrés i "abusin d'aquesta posició per obstaculitzar la feina d'altres periodistes". Es tracta d'una referència implícita als activistes d'extrema dreta Bertrand Ndongo i Vito Quiles.
El camí per fer del CGPJ
En els darrers informes sobre l'estat de dret d'Espanya, el principal punt sempre era la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de l'acord entre PP i PSOE, però, ha passat a un segon pla. Tot i això, Brussel·les li retreu que no està del tot finalitzada i el pressiona perquè finalitzi la reforma del sistema d'elecció de l'organisme judicial perquè s'ajusti els estàndards de la UE. És a dir, entre d'altres, que faciliti d'una vegada per totes que els jutges elegeixin de manera directa almenys la meitat dels magistrats que formen part del CGPJ.
Creix la percepció de la corrupció
Brussel·les alerta que la percepció dels ciutadans de l'Estat que hi ha corrupció en les administracions públiques i partits polítics ha crescut en els darrers anys. Segons un Eurobaròmetre del 2025, el 89% (la mitjana de la UE és del 69%) dels enquestats a Espanya van respondre que consideraven que hi havia corrupció arreu i el 51% (la mitjana del bloc europeu és del 30%) que s'havien sentit perjudicats personalment per aquestes pràctiques il·legals.