Brussel·les critica Espanya per no lluitar prou contra la corrupció en ple cas Cerdán
L'informe anual sobre l'estat de dret de la Comissió Europea adverteix de "l'alt risc" de corrupció en el finançament dels partits polítics a Espanya
EstrasburgCop dur de Brussel·les al govern de Pedro Sánchez en ple cas Cerdán. L'informe anual sobre l'estat de dret de la Comissió Europea toca el crostó a l'Estat per la manca de lluita contra la corrupció i l'insta a prendre més mesures per revertir aquesta situació. En la mateixa línia, l'executiu comunitari adverteix que es manté "l'alt risc" que hi hagi corrupció en el finançament dels partits polítics de l'estat espanyol. A més, l'avaluació critica que "l'absència d'una estratègia unificada pot conduir a la fragmentació" i, com a conseqüència, troba que hi ha una "supervisió insuficient de les mesures anticorrupció".
Per aquest motiu, la Comissió Europea insta el govern espanyol a tirar endavant una estratègia estatal "integral de prevenció i lluita contra la corrupció", i constata que la Moncloa encara ni tan sols "ha començat a treballar" per desplegar-la, malgrat que estava prevista per al setembre de l'any passat. En aquest sentit, Brussel·les demana a l'executiu espanyol que "redobli els esforços" per reduir la "duració de les investigacions". "L'objectiu és augmentar l'eficàcia de la tramitació dels casos de corrupció d'alt nivell", diu l'informe de l'executiu comunitari.
La Comissió Europea també qualifica que el risc de corrupció en sectors com infraestructures o contractes de serveis públics és "elevat" i alerta de la percepció dels ciutadans i les empreses sobre la corrupció en l'administració pública i entre els dirigents polítics. Segons l'Eurobaròmetre que recull l'informe de l'executiu comunitari, el 40% de les companyies d'arreu de l'Estat estan convençudes que la corrupció els ha impedit guanyar una licitació pública durant almenys els darrers tres anys. Aquesta taxa és quinze punts percentuals més alta que la mitjana dels estats membres de la Unió Europea.
Pel que fa a la llei d'amnistia, tot i que la dreta espanyola fa temps que augurava que Brussel·les la criticaria, l'informe anual de l'estat de dret amb prou feines l'esmenta i es limita a constatar que ha sigut avalada pel Tribunal Constitucional, si bé hi ha quatre qüestions prejudicials pendents al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). De totes maneres, està previst dimarts que ve que l'executiu comunitari es pronunciï en la vista de dues qüestions prejudicials sobre la llei d'amnistia que se celebrarà al tribunal de Luxemburg.
D'altra banda, la Comissió Europea demana a Espanya que continuï treballant per reforçar la independència del fiscal general i per separar el seu mandat del de l'executiu espanyol. En aquest punt, l'informe també recull la situació de l'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que es troba "en procés judicial" per "presumpta filtració d'informació confidencial en un cas de frau fiscal", el de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A més, el text de l'executiu comunitari recull la reforma per excloure entitats d'extrema dreta de les acusacions populars i la polseguera que ha aixecat aquesta polèmica mesura.
Amb tot, l'avaluació sobre l'estat de dret a Espanya evita esmentar casos de corrupció concrets, com els dels dos últims secretaris d'organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán. Tampoc ha pronunciat aquests noms el comissari europeu de Justícia, Michael McGrath. Quan al dirigent comunitari li han preguntat en roda de premsa pels casos de corrupció que assetgen la Moncloa, ha tirat pilotes fora i, lluny de mullar-se, no ha volgut entrar en el que ha considerat "casos individuals". Així doncs, s'ha limitat a subratllar un dels capítols de les conclusions de l'informe anual sobre l'estat de dret a Espanya. "El govern espanyol està obligat per llei a adoptar una estratègia global de prevenció contra la corrupció", ha insistit el titular de Justícia de la Comissió Europea.
El PSOE i el PP es tiren els plats pel cap
En aquesta mena d'informes de la Comissió Europea és habitual que tant el PSOE com el PP aprofitin per aferrar-se a les parts de l'escrit que més els convenen i aprofitar-ho per carregar contra l'altre. Així doncs, fonts de la Moncloa "celebren" les conclusions i asseguren que "ratifiquen" que no hi ha cap de les reformes que ha tirat endavant el govern espanyol que "afecti l'estat de dret ni la independència judicial". "Europa no només recolza les reformes de la justícia, sinó que tira per terra les mentides que s'han repetit insistentment per frenar la transformació més important de la justícia en dècades", apunten des de l'executiu socialista.
En canvi, la número dos del Partit Popular Europeu, l'eurodiputada catalana Dolors Montserrat, ho veu molt diferent i qualifica de "demolidor" l'informe de la Comissió Europea sobre la justícia espanyola. "La corrupció d'Espanya fa saltar les alarmes a Europa", piula la popular. En la mateixa línia, tot i que Brussel·les no entra a valorar la llei d'amnistia, assegura que Brussel·les té "dubtes sobre la seva legalitat". També assegura que a l'Estat es persegueixen jutges i periodistes, i que la independència judicial és "nul·la". "Sánchez és un perill", conclou la conservadora.
-
Totes les associacions de jutges i fiscals conservadores, que són la majoria, han portat a les institucions de la Unió Europea la batalla contra la reforma de la judicatura que impulsa el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i pretén fer menys elitista l'accés a la carrera judicial. En declaracions a la premsa, la representant de l'Associació de Fiscals (AF), Cristina Dexeus, ha carregat durament contra el govern socialista i l'ha acusat de voler "colonitzar" la judicatura i de "deteriorar" la separació de poders i l'estat de dret d'Espanya.
Els representants d'aquestes entitats han assegurat que han convidat els diferents grups europarlamentaris i que mantindran reunions amb gairebé tots, menys amb el Partit Socialista Europeu (PSE). Tanmateix, s'han passejat i han organitzat una taula rodona a la seu de l'Eurocambra d'Estrasburg amb el PP, Vox i l'eurodiputat d'extrema dreta Alvise Pérez. També s'han reunit amb la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, i la vicepresidenta de la Comissió Europea —també popular—, Henna Virkkunen.
Més enllà de l'associació de fiscals, també hi participen totes les entitats —Fòrum Judicial Independent (FJI), l'Associació de Fiscals (AF) i l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF)— que han convocat la vaga de la judicatura per la modificació de l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. En canvi, no hi ha assistit cap de les associacions de jutges i fiscals progressistes.
En tot cas, aquestes entitats han evitat entrar al fons de la qüestió de la reforma Bolaños en les declaracions a la premsa i Dexeus s'ha limitat a qualificar-la "d'operació de maquillatge". Així doncs, la representant de l'associació de fiscals no ha ni esmentat les intencions de la Moncloa d'intentar fer menys elitista l'accés a la carrera judicial a través d'un programa de beques i, d'aquesta manera, evitar que a la pràctica els aspirants a jutges o fiscals siguin en gran part de classe mitjana o alta.