Estrasburg avala que al Parlament no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació
El Tribunal Europeu de Drets Humans considera que el TC té dret al veto per protegir la Constitució
BarcelonaRevés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".
La resolució arriba arran de la denúncia que van presentar diputats de Junts i els membres juntaires de la mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós aquella legislatura. Acusaven el Constitucional d’una coacció persistent a la mesa per prohibir el debat parlamentari sobre aquestes qüestions. El TEDH sosté que el TC no es va excedir, que podia vetar aquests debats i que no s'han vulnerat els drets dels diputats independentistes. El tribunal amb seu a Estrasburg ha conclòs que va ser una mesura "proporcionada i necessària" i ha negat que es vulnerés "la llibertat d'expressió i els drets polítics dels diputats", com al·legaven els demandants.
La prohibició no va impedir als parlamentaris exercir els seus drets, diu el TEDH, perquè el veto es va imposar "després de nombrosos debats que havien tingut lloc lliurement" a la cambra catalana. "El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat, en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions anteriors que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l'Estat", s'explica a la resolució que declara inadmissibles les demandes de Costa i Campdepadrós.
En declaracions a TV3, Costa ha mostrat la seva decepció per la resolució després de recordar que aquesta és la primera d'una dotzena que han de venir sobre el Procés. "És un mal auguri, un mal precedent perquè d'alguna manera legitima un dret d'excepció i venen a dir que els debats no estarien permesos", ha lamentat.
Posteriorment, en un fil a X, ha fet una valoració més en profunditat de la decisió d'Estrasburg: "El TEDH ha decidit avalar la censura al Parlament però no la persecució penal de la Mesa. Ha comprat el relat d’Espanya sobre unes “extremes circumstàncies” per justificar la restricció dels nostres drets. Però només han pogut inadmetre el cas perquè vaig guanyar el judici".
Sánchez va instar a aturar les tramitacions de les resolucions
A petició del govern espanyol (ja amb Pedro Sánchez de president), el TC va instar a aturar la tramitació de propostes de resolució sobre l'autodeterminació i la monarquia. L'executiu espanyol considerava que s'incomplia la sentència del 2015 que declarava inconstitucional la resolució del Parlament sobre l'inici del Procés i la sentència del 2019 que anul·lava la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d'abolició de la monarquia. Per al Constitucional, "la insistència del Parlament de Catalunya en l'afirmació de la sobirania del poble de Catalunya i la defensa del dret a l'autodeterminació" constituïa un intent "de facto" de revisar la carta magna amb procediments "diferents dels previstos" i, per tant, les propostes de resolució sobre l'autodeterminació eren "incompatibles amb l'estat de dret".
L'Estat ja va defensar que podia aturar debats al Parlament. A través d'un escrit de l’Advocacia de l’Estat del 2023, va sostenir que ni Costa ni Campdepadrós podien al·legar drets individuals, com ara el de la llibertat d’expressió, reunió i representació política, perquè actuaven com a membres de la cambra catalana i no eren “ciutadans normals”. “Són experts en l’actuació parlamentària, cosa que els atorga una qualificació especial per poder defensar els seus drets dins i fora del dit àmbit parlamentari", afirmava l’Advocacia de l’Estat en l'escrit.
Tot i que inicialment es tractava de dos expedients diferents (un el de costa i Campdepadrós i l'altre el dels 31 diputats de Junts), el TEDH ho ha englobat tot en la mateixa sentència perquè "els arguments són essencialment els mateixos".