Junts va congelar la investigació de dues denúncies d'assetjament contra Comín malgrat la resolució del Parlament Europeu
El partit fa pinya amb l’eurodiputat, al qual va entregar proves presentades per les presumptes víctimes
Brussel·les/BarcelonaLa Comissió de Garanties de Junts va decidir el 2 de febrer congelar la investigació interna sobre dues denúncies que va rebre contra Toni Comín per "assetjament psicològic, sexual i físic", segons un informe intern del partit al qual ha tingut accés l’ARA. L’organisme ha optat per guardar els dos casos en un calaix, de moment durant almenys quatre mesos, tot i haver tingut constància de la resolució del Parlament Europeu que avala la denúncia per assetjament psicològic i sexual presentada a la cambra parlamentària contra l’exconseller de Salut per part d’un exassistent. A més, segons ha confirmat l'ARA amb diverses fonts juntaires, el partit va entregar a l’eurodiputat la denúncia presentada per les presumptes víctimes i la "documentació que l'acompanya", com "els escrits en què cadascú d'ells explica els fets" i també la resolució confidencial de l'Eurocambra.
L’organisme de Junts argumenta l’aturada del procés per una "qüestió competencial" i "considera preferent" el "possible procediment disciplinari" de Comín al Parlament Europeu abans que no pas la mateixa investigació interna del partit, que es va obrir el 24 d’octubre del 2025. El procediment a l’Eurocambra, però, es va tancar el setembre passat: només es podria reobrir i el Parlament Europeu podria aplicar una sanció a l’exconseller de Salut en cas que obtingui l’escó i rebi una nova denúncia, segons informen fonts europarlamentàries a aquest diari.
A més, pel que fa a l'altra assessora de Junts, només ha denunciat de manera interna al partit i no al Parlament Europeu. En aquest cas, diverses fonts juntaires expliquen a l’ARA que la treballadora de la formació va ser víctima d'una agressió física per part de Comín en un moment de tensió durant la nit electoral dels comicis catalans del 12 de maig del 2024.
En l'informe es recull que els dos denunciants acusen Comín de dur a terme una "estratègia dilatòria" i sol·liciten que es declari que el conflicte competencial entre la Comissió de Garanties i el Parlament Europeu és "inexistent"; així com que es "reprengui la instrucció del procediment disciplinari" i "s’adoptin mesures cautelars" contra l'exconseller. Les dues presumptes víctimes també demanen que es requereixi la "dimissió immediata" de l’exconseller de "tots els seus càrrecs", es "reconegui l’existència de conductes d’assetjament" i s’exigeixi a Comín que formuli una disculpa pública "mitjançant un comunicat breu, sobri i directe, sense justificacions, minimitzacions ni arguments exculpatoris". De moment, ni la direcció de Junts, ni Comín ni tampoc els denunciants han volgut fer comentaris a les preguntes de l'ARA.
La Comissió de Garanties tomba totes les peticions
Cap d’aquestes peticions ha estat admesa per la Comissió de Garanties, liderada per Josep Pagès, diputat juntaire al Congrés. L’informe admet que, a hores d’ara, "l’activació del procediment antiassetjament del Parlament Europeu és només una hipòtesi" perquè Comín no té l’escó. Tanmateix, l’organisme del partit que presideix Carles Puigdemont creu que la sentència que ha d’emetre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) els pròxims mesos pot "avalar la llei d’amnistia" i, per tant, que l’exconseller acabi sent eurodiputat de ple dret. "La possibilitat d’obtenir l’acta, malgrat ser hipotètica, no és del tot improbable", apunta el text.
Ara bé, la mateixa Comissió de Garanties admet que aquesta espera "no pot ser il·limitada" i, per això, fixa un termini màxim de deixar congelada la investigació interna d’entre quatre i vuit mesos. Així, l’organisme va decidir mantenir-la en punt mort quatre mesos des que les parts van rebre la notificació que s’aturava la investigació, a principis de febrer, però amb "possibilitat de pròrroga".
Pel que fa a les cautelars, la Comissió de Garanties considera que no estan "prou justificades" i apunta que les conductes denunciades "no s’han reproduït des del juny del 2024". En la mateixa línia, l’informe argumenta que "actualment no hi ha cap mena de relació laboral, personal o de tipus polític, ni tampoc una proximitat personal de tipus físic", entre els denunciants i Comín.
Respecte a la petició de fer-lo dimitir i obligar-lo a disculpar-se, l’organisme juntaire apunta que "no és el moment processal oportú per entrar al fons de la qüestió objecte de l’expedient disciplinari", sinó que toca "dirimir la qüestió competencial sobre si el possible procediment davant del Parlament Europeu ha de tenir o no preferència sobre el procediment intern". La Comissió de Garanties respon el mateix quan els denunciants sol·liciten que els fets siguin "qualificats de molt greus" perquè l’actitud de Comín "encaixa amb la descripció de les conductes constitutives de faltes molt greus" segons la normativa del partit, com "atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones, i actes o aval a comportaments violents, insultants o vexatoris".
L’organisme juntaire tampoc entra a valorar que Comín, segons acusen els denunciants, "invoqui, de manera implícita o explícita, la seva condició d’exiliat o represaliat polític com a element justificatiu, atenuant o exonerant de les seves conductes". Finalment, l’informe conclou assegurant que la "resolució" no és "susceptible de recurs", tant per les presumptes víctimes com per Comín.