Junts vol que Salvador Illa es mulli sobre l'acord de Brussel·les
Portaran al debat de política general al Parlament els seus pactes amb Pedro Sánchez
Waterloo (Bèlgica)Junts manté l'amenaça a Pedro Sánchez i inclou en l'equació Salvador Illa. El partit liderat per Carles Puigdemont vincula ara les legislatures catalana i espanyola i pretén forçar Salvador Illa a ratificar l'acord de Brussel·les, que van tancar els juntaires directament amb el PSOE. En cas que el president de la Generalitat s'hi oposi, la portaveu del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha advertit en una roda de premsa des de Waterloo que "no hi haurà més camí a recórrer" en la relació entre els juntaires i els socialistes, tant a Madrid com a Barcelona.
La formació sempre acusa Illa de dependre de Madrid i de no mirar pels interessos de Catalunya, però Sales ha afirmat aquest dilluns que hi ha un "doble discurs" i que el del president espanyol i el de la Generalitat no coincideixen. "Això no és compatible amb l'acord de Brussel·les, ni amb l'esperit ni amb la lletra", ha assegurat. Segons Sales, el PSC ha votat al Parlament més de 80 vegades al costat del PP i Vox "en contra dels interessos de Catalunya", si bé no n'ha posat cap exemple concret.
La intenció és lligar Illa als pactes tancats entre Junts i el PSOE en el debat de política general al Parlament, del 7, 8 i 9 d'octubre. Els juntaires presentaran fins a 22 propostes de resolució amb tres punts cada una que faran referència a l'acord de Brussel·les, així com altres iniciatives alineades amb el programa polític de Junts. Sales no ha donat detalls sobre quines propostes que volen que Illa aprovi aniran condicionades al suport a Sánchez i s'ha limitat a explicar que, de manera general, plantejaran qüestions sobre fiscalitat, infraestructures o llengua.
No és la primera vegada que Junts amenaça Sánchez. És una constant dels juntaires i la base de les seves negociacions amb els socialistes. “Potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps”, va avisar Puigdemont a mitjans d’agost en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu. I ahir, a les jornades de treball del grup parlamentari de Junts a Waterloo, Sales hi va tornar: “A la tardor passaran coses que no han passat fins ara, i possiblement començaran a passar en el marc d’aquest debat de política general al Parlament de Catalunya”, va insistir. Ara bé, quines coses?
Sales, igual que Puigdemont, no aclareix exactament l'amenaça i, quan li han preguntat per una possible moció de censura contra Sánchez, ha fugit d'estudi i ha evitat avançar res. "Tenim tendència de posar sempre la bena abans de la ferida", ha respost. De fons hi ha els acords pendents de concretar entre el PSOE i Junts i la tornada de l'expresident Carles Puigdemont.
El més calent és a l'aigüera
El pla de Puigdemont era cobrar "per avançat" i no donar suport a la investidura a Sánchez a canvi de promeses al vent. Tanmateix, Junts es troba que gran part del pacte tancat ara ja fa dos anys a Brussel·les no s'ha complert.
Un dels punts encallats és l'oficialitat del català a la Unió Europea. Més de dos anys després que el govern espanyol portés la qüestió al Consell de la UE, la iniciativa continua topant amb l'oposició d'una desena d'estats membres i el pessimisme sobre la seva aprovació és creixent, tant entre les files de Junts com a la Moncloa. Al consell de la UE d'aquest dimarts, en què es podria posar una altra vegada al centre del debat en ple inici del curs polític, ni es discutirà el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya. Fonts de les dues parts assumeixen ara que és més complicat del que s'esperaven i sobretot en responsabilitzen el PP i la pressió que fa a altres governs europeus per fer fracassar la proposta. D'altra banda, també està encallat el traspàs de competències d'immigració (Podem veta la proposició de llei al Congrés dels Diputats), així com l'aplicació de l'amnistia, que s'ha trobat amb el mur del Tribunal Suprem i pendent que el Tribunal Constitucional digui si s'ha d'aplicar o no a Puigdemont.
Així, gairebé dos anys després de segellar l'acord de Brussel·les, Junts encara busca garanties que el PSOE acabi fent realitat els compromisos assolits. I, una manera d'incrementar la pressió a la Moncloa, consideren que és incloure el president de la Generalitat en les discussions, malgrat que fins ara l'havien rebutjat com a interlocutor. De fet, Junts no l'havia vinculat directament amb el seu suport a Madrid, si bé la visita d'Illa a Puigdemont a Brussel·les d'ara fa quasi dues setmanes ja va constatar que el futur de la legislatura espanyola i el de la catalana no s'entenen l'un sense l'altre.