Puigdemont activa el compte enrere al PSOE: "A la tardor potser passaran coses. Ja hem donat prou temps"

Prada de ConflentNi Junts ni Carles Puigdemont estan disposats a donar més pròrrogues al PSOE perquè compleixi amb compromisos que fa anys que s'arrosseguen. És el missatge que l'expresident de la Generalitat ha volgut llançar des de Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu, on aquest dimarts ha impartit una lliçó sobre Pompeu Fabra. El primer d'aquests pactes és l'oficialitat del català a Europa, signat ara fa dos anys en la constitució de la mesa al Congrés, però no és l'únic. I al líder de Junts se li comença a acabar la paciència: "L'estabilitat s'ha de guanyar periòdicament. I, a la tardor, potser passaran coses que no han passat fins ara, perquè ja hem donat prou temps", ha avisat. No ha volgut anticipar, però, en què es podria concretar aquest advertiment.

Junts ha aparcat l'exigència de la qüestió de confiança amb què va flirtejar a principis d'any, però, després de l'esclat del cas Cerdán, ha anat llançant avisos als socialistes sobre el rumb de la legislatura. Ho va fer el secretari general, Jordi Turull, en un acte a Prats de Molló, insinuant que el partit hauria de prendre decisions "difícils" per ser "garantia d'avenços nacionals", després de perdre, amb la caiguda de Santos Cerdán, el seu principal enllaç negociador amb el PSOE. A més del català a Europa, hi ha pendent el traspàs de competències en immigració a la Generalitat, que ha de passar pel Congrés i ha topat amb l'oposició furibunda de Podem, la qual cosa complica l'aritmètica parlamentària perquè la llei tiri endavant. "El curs polític ja veieu tots com es presenta", ha afegit Puigdemont, l'endemà que Esquerra avisés Pedro Sánchez que no comptarà amb els seus vots per als pressupostos si no avança amb el finançament singular per a Catalunya. Ho va fer el seu líder, Oriol Junqueras, també des de Prada.

A Junts, però, encara veuen possible aconseguir l'oficialitat del català a Europa. Tot i reconèixer que és un procés "lent" i que cal "paciència", Puigdemont ha insistit que el govern espanyol hi pot fer més: cal que aixequi telèfons i faci servir la "influència" que ara té dins la UE per vèncer les resistències polítiques dins del Consell de la UE i aconseguir la unanimitat dels estats membres. Segons l'expresident, no hi ha cap argument jurídic contra l'oficialitat del català. "Però hi ha un partit que es diu PP que ha fet trucades per bloquejar-ho", ha criticat, i ha acusat els populars de ser els hereus del "franquisme". En aquest sentit, ha defensat que l'oficialitat pot servir com a acte de reparació per la "violència" que el règim va exercir sobre els seus parlants —per exemple, canviant topònims o impedint posar noms catalans, gallecs i bascos als infants—. També ha demanat a Alemanya aixecar el veto a la proposta.

"Si falla la llengua, falla tot"

La intervenció de Puigdemont ha generat llargues cues a l'auditori de l'UCE, que l'ha rebut amb una ovació dempeus —a més, desenes de persones han seguit el discurs des de fora quan s'ha completat l'aforament—. L'expresident havia d'assistir a l'edició de l'any passat, però ho va cancel·lar a última hora per temor a ser detingut després del seu fugaç retorn el dia de la investidura de Salvador Illa.

Després de passar pel cementiri de Prada per fer una ofrena a la tomba de Pompeu Fabra, el líder de Junts ha centrat la seva intervenció en la llengua, però també en la immigració. Davant del "canvi demogràfic" a Catalunya pel descens de la natalitat i l'arribada de nouvinguts, ha argumentat, cal assegurar que la Generalitat tingui les competències i els recursos necessaris per promoure polítiques d'integració. "Hi ha a qui li va molt bé quedar-se en l'eslògan i la frase feta. Nosaltres sabem que és un tema complex que no es resol de forma fàcil i ràpida, però ens hi hem de posar", ha defensat. Puigdemont no ha esmentat Aliança Catalana, però sí que ha advertit que "la pulsió xenòfoba" existeix en totes les societats.

Davant d'aquest repte, l'expresident ha reivindicat que la clau de volta de la nació continua sent la llengua, com defensava Pompeu Fabra. "Si falla la llengua, falla tot", ha dit, parafrasejant les paraules més cèlebres del filòleg. Per això ha demanat que les forces catalanes facin pinya i, a cada negociació que es plantegin de fer amb l'Estat, situïn el català com una fita "irrenunciable i indispensable".

En aquest front, però, Puigdemont no hi espera el PSC de Salvador Illa, a qui un cop més ha acusat de promoure una "agenda desnacionalitzadora" i de mirar cap a una altra banda davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional avali el 25% de castellà i tombi la llei catalana que va frenar-lo (i a la qual els socialistes van donar suport). Ha llançat també un dard al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila: "Potser farà cara de pomes agres, però continuarà fent com si plogués".