Puigdemont desautoritza el Pacte per la Llengua, que firmen el Govern, ERC, els Comuns i entitats

WaterlooHi ha consens polític i social que cal un full de ruta per protegir i fomentar l'ús del català. Però l'eina estratègica que ha de servir aquest objectiu, el Pacte Nacional per la Llengua, ha tingut un part complicat i neix coix en termes de suport polític. El Govern finalment el tirarà endavant aquest dimarts amb els suports dels seus socis d'investidura, ERC i Comuns, però no de Junts ni la CUP –tampoc cap dels partits de la dreta i de l'extrema dreta–. Sí que hi ha més consens en l'àmbit social, perquè Plataforma per la Llengua i Òmnium se sumaran a l'acord, tot i que amb recels. En canvi, no signarà el pacte el sindicat majoritari de l'àmbit educatiu, la USTEC.

"És un pacte bo i amb mesures ambicioses", ha defensat aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una entrevista a El cafè d'idees de TVE. De fet, ha recriminat a juntaires i cupaires que no hagin "volgut ser" en l'acord: "M'agradaria que hi fossin, sí". S'hi ha afegit la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, que ha defensat el Pacte com un "paraigua prou ampli perquè tothom s'hi pugui sentir còmode". Ara bé, els arguments de juntaires i cupaires per no firmar el pacte no passen per rebutjar l'instrument en si, sinó perquè discrepen de l'objectiu polític de l'acord.

Ho ha verbalitzat, per exemple, aquest dilluns el mateix líder de Junts, Carles Puigdemont, en una conferència des de Waterloo –sense torn de preguntes–. L'expresident ha defensat la "necessitat" del pacte, però ha demanat paciència per poder-hi incloure la resposta a "dos elements crítics" per a la llengua com són la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules catalanes –que està pendent de saber-se– i l'oficialitat del català a la Unió Europea, malgrat que la iniciativa continua encallada. Fonts de Junts afegeixen –igual que la CUP– que cal que el pacte concreti què farà el govern de la Generalitat en cas que hi hagi un revés del Constitucional contra el català. Els cupaires ja van votar en contra del decret i la llei que havien de frenar el 25% de castellà a l'escola. Les entitats pro llengua ja es preparen per a una sentència que avali el 25% de castellà a les escoles. "Hi hem de ser tots, especialment el primer partit de l'oposició", ha afirmat Puigdemont.

L'expresident ha posat en dubte el compromís de Salvador Illa amb la defensa del català i, entre altres coses, li ha retret que no sempre l'utilitzi com a president de la Generalitat. El líder de Junts, però, no ha tancat la porta a involucrar-s'hi en un futur, ans al contrari. Ara bé, ha criticat que ara el PSC, Esquerra i els Comuns el vulguin signar de seguida només pel "titular del diari" o per "intentar deixar en evidència l'oposició perquè suposadament no té prou fermesa" en la protecció de la llengua pròpia del país. Unes crítiques que els republicans han replicat per boca del seu portaveu, Isaac Albert: "La llengua és massa important per al país per tenir segons quines actituds". En aquest sentit, ha defensat que aquest Pacte és l'instrument per "respondre millor" a un eventual revés del TC al català a l'escola. En la mateixa línia s'hi han referit els Comuns, que han defensat que tots els partits catalanistes hi haurien de ser perquè és un acord ampli en defensa del català, "ben dotat econòmicament" per incrementar-ne l'ús social, ha dit la coordinadora del partit, Candela López.

La posició de les entitats

Tant Òmnium com Plataforma per la Llengua signaran l'acord. Totes dues entitats defensen en sengles comunicats es tracta d'un "primer pas" i un "bon punt de partida" per fer front a la situació d'emergència lingüística que pateix el país, però avisen que caldrà anar més enllà. En un argumentari difós aquest dimarts al matí, Òmnium defensa que els objectius del Pacte són "ambiciosos" en àmbits els àmbits "audiovisual, educatiu, sanitari, digital, tecnològic cultural i econòmic", però subratlla que les mesures i dotació pressupostària corresponents són encara "insuficients" i que "caldrà revisar-les". També Plataforma considera el document "poc ambiciós" en qüestions com el finançament. El pacte estarà dotat amb 255 milions d'euros. L'acord de govern ja marcava que havia de tenir un pressupost de 200 milions el primer any.

L'entitat que presideix Xavier Antich no s'està de descriure el Pacte com a "insuficient" també pel fet que no hagi sumat a Junts i la CUP i deixa clar que "correspon al Govern" garantir que s'acabin sumant a l'acord. Davant les crítiques dels dos partits per la manca de concreció de la resposta a un nou revés del TC a la immersió, però, Òmnium destaca que el pacte diu de forma "nítida" que el català ha de ser la llengua "vehicular normal del model lingüístic escolar". En aquest sentit, adverteix que qualsevol "pretensió" de desmuntar el model actual o acceptar una "intromissió judicial per imposar el castellà" a les aules seria percebut per l'entitat com un "incompliment greu del pacte".

Un altre dels actors que no firmaran l'acord és la USTEC. El sindicat no subscriurà el pacte perquè considera "molt greu" que no se l'hagi tingut en compte. "No es pot considerar un pacte nacional si no es compta amb el vertader consens social i polític", afirma el sindicat en un comunicat, on diu que "sense la veu dels treballadors i treballadores de l'ensenyament, qualsevol proposta queda coixa". En aquest sentit, critica que el pacte no inclogui mesures que reivindica el sindicat, com la baixada de ràtios, però també li "preocupa profundament" que no prevegi "cap resposta clara davant les possibles sentències judicials que poden tornar a qüestionar el model d'escola en català": "No es pot parlar de protecció de la llengua mentre s’evita afrontar la seva vulnerabilitat legal i institucional".