El retorn fugaç i clandestí d'un altre president mig segle abans que Puigdemont

BarcelonaEl retorn fugaç de Carles Puigdemont el 8 d'agost de l'any passat ja l'havia fet abans un altre president. El 14 d'abril del 1974, el Diumenge de Pasqua, el lehendakari Jesús María de Leizaola va fer una visita clandestina a Gernika el dia de l'Aberri Eguna per demostrar la capacitat d'acció de les institucions basques a l'exili. Amb Franco agonitzant, el nacionalisme basc volia dur a terme un cop d'efecte portant el president basc el Dia de la Pàtria Basca a la Casa de Juntes, que acull l'Arbre de Guernica, que simbolitza les llibertats dels bascos i és on el lehendakari promet el càrrec. 

Leizaola havia sigut conseller de Justícia del govern a l’exili fins que va rellevar José Antonio Aguirre com a president quan aquest va morir sobtadament el 1960. Des d’aleshores, ell va ser l’encarregat de mantenir viva la flama del govern basc a l’exili i de denunciar la dictadura franquista des de París. Després de 37 anys a l'exili, amb 82 anys, Leizaola ja no tenia por. Ell va ser, de fet, l'últim integrant de l'executiu a l'abandonar la capital basca abans de l'ocupació franquista el mes de juny del 1937, en plena Guerra Civil.

Però com es va gestar aquell retorn efímer? L'ARA ha reconstruït la història en conversa amb el president del Consell Delegat de la Resistència Basca a l'Interior, Fede Bergaretxe, que va ser qui va conduir Leizaola a Gernika un cop va travessar la frontera. La proposta li va fer a finals de gener del 1974 el president de l'Euzkadi Buru Batzar (EBB) del PNB i conseller del govern basc a l'exili Mikel Isasi, que prèviament li havia fet arribar Iñaki Durañona, també de la direcció jeltzale: "Li vaig dir que era un disbarat perquè la Guàrdia Civil desplegava controls policials gairebé cada dia; feia un mes de l'atemptat contra Carrero Blanco i aturaven tota la gent jove". Més sorprès es va quedar quan Isasi li va explicar que el lehendakari no en sabia res. "No et preocupis; si vosaltres dieu que sí, ell no s'ho pensarà", li diu a Bergaretxe.

Quan aquest ho proposa al nucli dur del PNB a l'interior, tots van posar el crit al cel i només un no va posar mala cara. Va ser el que seria futur president de la formació, Xabier Arzalluz. "Ell va ajudar a convèncer la resta", remarca Bergaretxe, que diu que l'endemà ja es van posar a treballar en l'operatiu que va comandar Juan de Ajuriaguerra, president del PNB a l'interior. Leizaola donaria el sí posant només una condició: "Amb la meva edat jo no estic per recórrer quatre quilòmetres per la muntanya", li va dir a Isasi. "No pateixi, hi anirem en cotxe", li va respondre ell. "Així, doncs, endavant", li va respondre ell sense fer més preguntes.

La vigília de l'Aberri Eguna, Leizaola es posava en marxa des d'Euskadi Nord en direcció a Bilbao en un vehicle amb matrícula francesa amb tres exmembres de l'exèrcit basc, coneguts popularment com a gudaris. El lehendakari portava la documentació d'un agent de duanes d'Hendaia mort pocs mesos abans i que tenia llaços familiars amb un càrrec del PNB. Després d'un primer intent fallit de travessar la frontera a Irun per Behobia, finalment ho van fer per Bera i van acabar sense contratemps a la capital biscaïna. Allà els esperaven Bergaretxe i la seva dona amb el cotxe amb què el lehendakari es desplaçaria l'endemà fins a Gernika. Leizaola va fer nit a Algorta, a la casa d'estiueig de Sabin Zubiri, un altre membre de la direcció del PNB, on l'esperaven dos periodistes de laBBC i de Le Monde que havien estat convocats perquè la seva visita clandestina tingués ressò internacional.

Fotografia a l'Arbre de Guernica

L'endemà, Leizaola es va dirigir a la Casa de Juntes de Guernica, on havien estat citades una cinquantena de militants sense saber que el lehendakari hi seria. Després de subornar el vigilant perquè obrís el recinte amb l'excusa que una persona que feia temps que vivia fora pogués veure l'arbre, Leizaola va poder ser fotografiat al costat del roure en una imatge que faria la volta al món. "Ell no volia marxar", exposa Bergaretxe, que diu que el va ficar al cotxe a contracor.

A continuació, Bergaretxe el va portar fins a Autzagana, on l'esperaven els tres gudaris per tornar a travessar la frontera, aquesta vegada per Behobia, i arribar sense sobresalts a Sant Joan Lohitzune. Un cop a la localitat d'Euskadi Nord, van portar a Leizaola al frontó Jai Alai, on es va fer un dinar de celebració de l'Aberri Eguna per celebrar la seva gesta. Només desembarcar, Leizaola va pronunciar una frase que es faria cèlebre: "Vinc de Gernika!". Cinc anys més tard, Leizaola tornaria al País Basc i milers de persones li retrien un gran homenatge a San Mamés. El 16 de març del 1989 moriria als 92 anys, quinze després d'aquella gesta.