Vuit de cada deu ajuntaments no tenen la bandera espanyola a la façana, segons una entitat espanyolista
El percentatge d'ensenyes estatals, però, augmenta respecte al 2022 i dels 170 consistoris es passa als 184
BarcelonaUn 80,5% dels ajuntaments catalans no tenen la bandera espanyola a la façana, segons l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano. Dels 947 municipis catalans, 763 no exhibeixen l'ensenya estatal i només 184 la mostren (19,5%). Així es desprèn de l'informe que ha fet públic aquest dilluns l'entitat, que treballa per defensar que es compleixi la llei de banderes. Aquest percentatge suposa un augment de dos punts respecte al 2022, quan aleshores eren 170 (17,9%) els que exhibien la bandera d'Espanya.
"Que hi hagi més consistoris governats pel PSC que no de Junts i d'ERC respecte al 2019 s'ha notat", ha assenyalat en roda premsa José Domingo, el president de l'entitat espanyolista. "Hem millorat, però el resultat és molt decebedor perquè la majoria d'ajuntaments no compleixen la normativa vigent", ha afegit el màxim responsable de l'associació. Sigui com sigui, Domingo ha destacat que la majoria de les grans ciutats compleixen la normativa i que només quatre de més de 50.000 habitants no la compleixen. Es tracta de Tarragona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, governades pel PSC, i Manresa, liderada per ERC.
També ha baixat l'exhibició de simbologia independentista als ajuntaments, com ara llaços grocs o pancartes pels presos polítics i exiliats o per l'autodeterminació: dels 197 que en mostraven el 2022, ara tan sols n'hi ha a 62, segons detalla l'informe. També hi ha menys estelades a les façanes consistorials i, de les 119 del 2022, ara només n'onegen en 97. "Ha baixat a totes les demarcacions, excepte a Barcelona, pels feus independentistes d'Osona i el Berguedà", ha exposat Domingo.
Impulso Ciudadano denuncia "la inacció" de la Delegació del govern espanyol en el compliment de la llei de banderes. "Des de l'arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol el 2018 no s'ha presentat cap requeriment, tot i les 526 denúncies que hem presentat", ha denunciat Domingo. "Si hi ha una irregularitat, s'ha de corregir", ha afirmat després de criticar que tant el president espanyol com el seu homòleg a Catalunya es "vantin de complir la Constitució".
Verges, l'últim ajuntament a ser denunciat
Davant la inacció de l'executiu espanyol, l'entitat no s'ha quedat de braços plegats i continua posant denúncies contra els consistoris que es neguen a posar l'ensenya espanyola a la façana. L'última denúncia l'han posat contra l'Ajuntament de Verges, governat per la CUP. L'Ajuntament ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, de moment, continua fent cas omís de la resolució judicial, però és conscient que té totes les de perdre.
"Ho tenim perdut", admet en conversa amb l'ARA, l'alcaldessa Diana Canals, que recorda que la multa econòmica recau en ella, més enllà de la possible inhabilitació a què s'enfronta com ja li va passar a l'alcaldessa cupaire de Berga, Montserrat Venturós. Canals critica la imposició en un municipi on només hi ha les tres forces independentistes i quan cap veí s'ha queixat. L'alcaldessa deixa clar que ja mediten com posar de manifest el seu rebuig: "Podem jugar amb la mida i el material o posar una pancarta que digui que ho fem per imperatiu legal".
Una ofensiva que no només afecta els partits independentistes. Impulso ha aconseguit que la bandera espanyola onegi per primer cop a l'Ajuntament de Centelles, on governa el PSC. En 44 pobles on manen els socialistes, però, l'ensenya espanyola no està present.
Per partits, la majoria dels consistoris governats per partits independentistes no tenen la bandera espanyola. 302 dels 332 de Junts, 293 dels 311 d'ERC, els 17 municipis on governa la CUP o 10 dels 13 del PDECat. Als cinc ajuntaments governats pels comuns, en canvi, l'ensenya estatal és ben present a la façana de l'ajuntament. Paradoxalment, el PP no l'oneja en tots els cinc municipis on governa: a Monistrol de Montserrat, la bandera espanyola no hi és.
També hi ha set dels disset consistoris a qui ha denunciat l'associació que no han complert la resolució judicial. Es tracta de Cardedeu, la Garriga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Cabrils, Sant Esteve de Palautordera, més enllà de Verges, que ha estat l'últim municipi on l'unionisme ha posat el focus. Sí que ho han fet una desena de localitats com Sant Pol de Mar, Abrera, Collbató, El Papiol, Molins de Rei, Montblanc, Begues o Ripoll, on Sílvia Orriols no se la voler jugar.