Puigdemont demana recusar tres magistrats del TC i atura la decisió sobre el recurs de l'amnistia

Barcelona / MadridGir d’última hora en l’àmbit judicial. Carles Puigdemont ha presentat aquest dilluns un escrit al Tribunal Constitucional (TC) en què demana que s'apartin tres magistrats conservadors de la resolució del seu recurs d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-lo. Segons expliquen fonts jurídiques a Efe, aquest moviment suposa que s'ajorni durant com a mínim un mes la decisió del TC. Tot apuntava que l'expresident rebria aquest dimarts una de freda i una de calenta: estava previst que el tribunal admetés a tràmit el recurs, però que, alhora, no li retirés l'ordre de detenció de forma immediata, segons confirmaven fonts consultades per l'ARA, i que impedís el retorn de l'expresident. Al final, però, caldrà esperar, almenys fins que es resolguin les recusacions.

L'escrit presentat per Puigdemont posa en dubte la imparcialitat de tres magistrats conservadors: Concepción Espejel, Enrique Arnaldo i José María Macías. La defensa de l'expresident, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, esgrimeix una manca d'imparcialitat en els tres jutges i remarca la seva proximitat al PP. Sobre Arnaldo, considera que té un "posicionament previ" respecte a Puigdemont, en referència al llibre Tiempo de Constitución. Límites, controles y contrapesos del poder, en què el magistrat del TC mostra, segons l'expresident, "animadversió" cap a ell. També apunta que Arnaldo ha fet declaracions similars a les que van fer magistrats del TC apartats de qüestions relacionades amb el Procés, com Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, i li retreu "l'estreta relació amb el PP", formació que considera "responsable de la seva promoció" com a magistrat del TC.

Boye també utilitza aquest últim argument per demanar la recusació de la jutgessa Espejel, afiliada a l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que en els últims anys ha tingut una "bel·ligerància desmesurada" contra Puigdemont, segons l'escrit. A més, considera que va donar una "bona mostra" de la seva opinió personal sobre el referèndum de l'1-O quan va emetre un vot particular contra l'absolució l'any 2020 del major dels Mossos Josep Lluís Trapero.

Finalment, citant diverses publicacions de mitjans de comunicació, recrimina a Macías que s'hagi pronunciat "de forma manifesta" i en diverses ocasions "contra els interessos" de Puigdemont, així com la seva "guerra frontal" contra la llei d'amnistia i la seva amistat amb el jutge Pablo Llarena. "Quina garantia d'imparcialitat hi ha quan qui està cridat a decidir en un assumpte va qualificar de nazis el demandant i d'amic qui va dictar la resolució impugnada?", es pregunta Boye.

Ara, doncs, queda suspès el pronunciament de la sala sobre l'admissió a tràmit del recurs de Puigdemont, ja que caldrà tramitar la recusació sol·licitada per l'expresident i tornar a iniciar el tràmit d'admissió.

En el seu recurs, l'expresident demanava a l'òrgan de garanties que, d'urgència, el TC ordenés al magistrat instructor Pablo Llarena l'aixecament de l'ordre de detenció que encara manté sobre el líder de Junts en territori espanyol. La defensa de Puigdemont ho va demanar com a mesura cautelaríssima, és a dir, que el TC ho decidís sense escoltar el criteri de la resta de parts personades en el procediment. De manera subsidiària, també ho ha sol·licitat com a mesura cautelar, és a dir, donant trasllat a les parts perquè es posicionin.El principal problema és que l'aixecament de l'ordre de detenció està directament lligat a si l'amnistia opera en la causa judicial per malversació en què està encausat el líder de Junts, de manera que concedir aquesta mesura implicaria anticipar-se a la decisió sobre el fons de l'assumpte.

Els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa

El primer ple del TC del nou curs, doncs, no tindrà sobre la taula el recurs d'empara de Puigdemont. Ara bé, sí que debatrà el d'altres líders de l'1-O, com Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, a qui el Suprem tampoc ha aplicat l'amnistia, amb l'argument que la llei n'exclou el delicte de malversació pel qual van ser condemnats. Els dotze magistrats que participen en aquesta deliberació han de decidir sobre el primer pas: l'admissió a tràmit. Un cop això passi s'haurà d'estudiar el fons i s'espera que la resolució arribi abans del 2026.

L'element troncal del debat que tindran els magistrats els pròxims mesos és si el Suprem ha vulnerat drets fonamentals dels dirigents independentistes a l'hora d'interpretar que la llei d'amnistia no és aplicable en les seves causes judicials. Llarena ha manifestat en diverses conferències des de fa mesos que el TC no pot entrar a corregir la interpretació de la norma que ha fet el Suprem, perquè només podria fer-ho en cas que la seva decisió fos "extravagant o imprevisible", cosa que entén que no és així. Ara bé, tant la Fiscalia com la magistrada de la sala segona del Suprem Ana Ferrer, que va emetre un vot particular, van subratllar que la justificació de Llarena i Manuel Marchena per negar l'amnistia era "contrària a la lògica".

El criteri del TJUE

Els dos motius fonamentals que van exposar Llarena i Marchena per oposar-s'hi van ser que en la malversació de l'1-O hi va haver un "enriquiment personal de caràcter patrimonial" per part dels exmembres del Govern (l'argument del Suprem és que com que no van pagar l'1-O de la seva butxaca es van enriquir) i que, a més, podien veure's afectats els interessos financers de la Unió Europea. Com que la llei d'amnistia excloïa aquests supòsits de la possibilitat d'aplicar la norma en casos de malversació, van rebutjar-la per a Puigdemont, Junqueras i la resta d'encausats. Ara bé, en els pròxims mesos s'espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials que el Tribunal de Comptes i el TSJ de Catalunya han plantejat sobre l'amnistia. A grans trets, el tribunal de Luxemburg donarà el seu criteri sobre si la malversació de l'1-O va afectar interessos financers de la UE i si és possible amnistiar delictes de malversació. En principi, el TC esperarà que el TJUE es mulli abans de resoldre els recursos que aquest dimarts comença a estudiar.